Campionat Edats Fase Final, 2ª jornada

 

Crònica dia 2a JORNADA, DIA 06/09/2020.

 

El nostre magnífic cronista Albert no és amb nosaltres fins dimarts. Jo agafo el seu relleu com a figura de becari, ja que les meves cròniques no arriben al seu nivell. Però intentaré reflectir allò que ha succeït avui diumenge a les rondes 2 i 3.

 

Avui els dos grups ( hotel i apartament), hem esmorzat per separat i ens hem esperat al hall de l'hotel vint minuts abans de començar la partida. Allà u altre cop separats ja que Ferrán juga a l’ hotel Playa Park amb els sub16 , sub18 i sub20. Avui en Pau ha jugat a la sala sub 10-14 , on juguen Jensen, David i Javier habitualment ja que retransmitien la seva partida.

 

Així doncs avui Ferrán encetava el matí sol a la sala, sense els seus amics. I allà com el sheriff del poble a “Solo ante el peligro” , el nostre Gary Cooper particular afrontava el seu emparellament amb Oriol Norberto González del club escacs Tarragona. Un jugador experimentat , federat desde 2012 i categoria sub20 ( recordem que sub18 i sub 20 estan junts). Jugador més gran que ell i amb més ELO. Durant la partida Ferrán ha plantat cara fins al punt que la iniciativa i posició eren seves. Finalment, però, ha obtat per la prudència i ha demanat unes taules que el rival li ha acceptat. És un bon resultat, per allò explicat de quin rival era, però amb el regust amarg de que potser podia haver aconseguit quelcom més .La tenia molt millor. De totes formes, estrenat en punts. Ha sortit de la seva solitud hotelera cinc minuts després que la comissió del Cornellà estigués fent vigília a la porta per recolzar-lo. Ens ha enxampat per camí quan anàvem cap a l’ hotel principal. Les seves cames no són les nostres.

 

Hi érem al costat de la platja els pares mirant camins per passejar aquí a Salou, quan dues ombres s'han mogut ràpidament. Al fixar-nos bé hem localitzat a Jensen i David que venien plegats i s’ havien amagat per donar-nos un ensurt. Havien acabat, força més aviat que el dia anterior. Resultats diferents, Jensen havia perdut i David guanyat en aquest improvisat duel sub 14 Gran Penya Vilanova- Cornellà. El destí havia preparat aquest doble enfrontament entre clubs, ja que Jensen jugava contra Oriol Lacasa i David contra Francesc Carnicer, tots dos jugadors d'aquest gran club Català d’ escacs.

Les dues partides tenen un denominador comú, la rapidesa, que no agrada ni guanyant ni perdent. És veritat que ahir va ser molt i molt de temps, però hem d'anar més a poc a poc a totes les partides. David s’ estrena i Jensen queda per fer-ho a la tarda.

 

Hem repassat amb Jordi les diferents partides, quina feina fa aquest home, paciència i saber fer. Estem en molt bones mans. Van sortir els rivals de la tarda i Jordi els hi va ajudar als jugadors els quals els seus rivals tenien partides publicades per tal de preparar-les.

 

Dels nostres amics , en Pau ha perdut , no tinc molta més informació i Javier ha fet el mateix amb Aramí de Llinars, que recordeu acaba de guanyar en categoria femenina el torneig d’enguany per edats d'Espanya a Salobreña i va quedar setena a la general. Gran rival per un gran jugador del Baix. Un orgull ACE aquest noi com la resta dels nostres amics

 

 

No oblidem citar la Jana i la Marta, dues peces importants de l'expedició

I va caure la tarda i es va encetar la segona ronda del dia, tercer del torneig. Abans la nostra colla muntada amb els amics del pallejà, van passar una bona estona tot plegats, primer a l'habitació de la delegada i després a l’ apartament d'aquest humil cronista. Riures, compartir, esbarjo,... la millor recepta per anar tranquilament al repte de la tarda.

 

Resultats de la tarda: els bons amics Jensen i David han invertit resultat del matí, en Jensen ha guanyat, s'ha estrenat, i el millor de tot s’ ha agradat jugant. S'ha trobat còmode, ha trobat plans adients, ha fet un gran atac, visió de joc a llarg termini. S'ha retrobat amb el seu joc habitual. Molt bona notícia. La paciència en tornejos d'aquest estil és una de les millors característiques a explotar. El més important en un torneig no és com es comença, sinó com s’acaba. Desitgem que aquesta partida li serveixi com a punt d'inflexió. No estava jugant malament, perquè no ho estava fent com ens tenia acostumats. La d’avui ha estat segurament la millor de les tres. Primer punt, per un total de 1/3, enhorabona. Ahhhh, i allò que més m'ha agradat, que dels tres jugadors del cornellà ha estat l'últim en sortir de la sala. Hem de pensar, pensar i pensar.

 

David tenia de nou, un rival molt dur. Un 2000 Michael Lambert de Mollet, rival francament complicat. De nou se li ha escapat al nostre campió. De nou com a la primera ronda, millor posició, en aquest cas avantatge material ( un peó) guanyat amb una molt bona combinació. Més endavant se li ha escapat una jugada que ha fet al contrari millorar les seves oportunitats a la partida, però encara amb avantatge de David. Amb rivals forts no es pot fer jugades dolentes, ni tan sol febles. Michael ha vist la seva oportunitat quan David ha equivocat el pla, regalant el peó passat que tenia  d’ avantatge. A partir d'aquí, victòria fàcil del rival. Una llàstima. Està jugant a bon nivell, porta dues possibilitats de sorpresa, tant de bo que si es presenta la tercera la consolidi. Sort demà noi.

 

Ferran ha estat el primer en acabar a la tarda. Tenia un rival d’ ELO semblant a ell. Quan l’he acompanyat al seu hotel de joc, anava molt conscienciat de la importància de la partida de la tarda i estava prou motivat. No ha sortit però,  gens content amb el seu joc un cop acabada. Jordi ha analitzat la seva partida durant més d'una hora a la tarda (ha passat les quatre partides i s'ha tirat una molt bona estona (havia remarcat ja a la crònica el seu treball?....per si d'un cas aquí va un altre cop). Gràcies company, molt bona feina. Ferran , amb el seu sentit de l'humor característic, deia que avui no les veia. Doncs serà demà, ja veuràs.

 

Amics del Baix Llobregat: quant de talent!

Els nostres amics: Pau ha guanyat ( molt bona partida la veritat) i Javier ha perdut. Segons ell ha comès un error greu. Demà més i millor.

 

Més estona de compartir, sopar, i a la nit avui festa, ja que no existien partides significatives dels rivals de la següent ronda i no les podíem preparar, i en Jordi els ha donat descancs.

 

Molt nivell al torneig, ja ho sabíem. No venim a fer molts punts, venim a aprendre, a consolidar amistats, i a retrobar-nos amb aquest meravellós esport

 

Desitgem molta sort per demà als nostres integrants, moltes gràcies per la vostra lectura. Albert torna aviat que m’encanten les teves cròniques.

 

Rafa Terrón ( becari d’ Albert Puig)

 

Mes fotos:

Quan la connexió Jensen-Ferran funciona, són temibles