4ª JORNADA LLIGA CATALANA PER EQUIPS

CRÒNICA 4ª JORNADA LLIGA CATALANA, 10/02/2019

Resum dels resultats:

Quarta jornada de lliga, i tornàvem a disputar-la a casa per segona setmana consecutiva. I abans que arribés el Francisco a les 8:30 per obrir les portes del Temple, ja estàvem esperant 12 voluntaris per enllestir-ho tot el més aviat possible.

Aquesta setmana hem tornat a patir canvis de darrera hora a les alineacions, degut a la punyetera grip, que ha fet estralls en diversos equips. A diferència de l’any passat, tot i tenir vuit jugadors més en joc, tenim una plantilla més ampla i disposada a jugar, i per tant, la facilitat de fer canvis sense que les suplències debilitin els equips inferiors.

I això s’ha notat especialment en el nostre equip F. Nova demostració d’autoritat del nostre sisè equip, que segueix encapçalant el primer lloc de la categoria. Aquesta setmana tenien el reforç del Ferran, que pel sistema de rotacions li tocava descans en el seu equip E, però que ha estat encantat de formar part del que ell qualifica com “l’equip amb els companys més catxondos del club”, ha ha ha, ... I és cert, no hi ha equip que es diverteixi més jugant que aquest. En aquesta jornada, el Ladis en el 4rt tauler va encadenar la seva 4a victòria consecutiva imposant-se amb molta claretat; el Juan Antonio va fer una autèntica carnisseria amb el seu rival des del començament de la partida, guanyant peça darrera una altra peça fins que el rival va abandonar; el Ferran jugava en el segon tauler, i sense fer una gran partida, es va imposar, gràcies a haver aprofitat una badada del rival per aconseguir un clar avantatge en l’obertura. Després es va complicar una mica la partida, però el rival no ho va aprofitar, i això sí, val la pena comentar que va fer una grandíssima jugada que va obligar al rival a abandonar, ja que el deixava sense cap opció. I el Cañizares va tenir més problemes dels previstos, amb un rival que es va defensar molt bé, i va acabar aconseguint unes taules. Aquest equip F tornarà a fer història!

Seguim amb l’equip E. Ens tocava jugar contra un dels equips més difícils del grup, el Catalunya E, que ahir van venir amb els companys del B per jugar contra el nostre primer equip. I la veritat és que van presentar l’equip més fort que han presentat aquest any. Nosaltres, com de costum, presentàvem un equip de nanos amb 2 adults. L’Hugo va ser el primer en caure; va cometre una errada a l’obertura i va quedar malament, i contra un rival experimentat no va poder fer res. Al cap d’una estona, el Jensen va igualar l’eliminatòria, amb una sensacional partida. El nostre campió sub-14 està en un estat de forma sensacional, i va aprofitar el moment adequat per llançar un fort atac, que va acabar donant-li la victòria. La partida de l’Esther va durar força estona, perquè el rival va utilitzar el temps, i va fer valer la seva major experiència imposant-se amb claretat. I l’Oriol va jugar de manera molt arriscada contra una defensa francesa, llençant un fort atac de peons. El rival, més experimentat, va tenir paciència i un cop estabilitzat, va obrir la partida i es va imposar. El matx estava 1 a 3, i la meva partida era una bogeria ofensiva. Conscient de que si jo no arriscava no aconseguiria res, vaig fer un sacrifici de peça per guanyar iniciativa, però el rival va jugar amb calma i va neutralitzar l’atac. Perdíem el matx 1-4 i quedava la partida del Francisco, que jugava amb un peó de més. Va jugar molt bé, i quan va aconseguir canviar les dames, va jugar de manera esplèndida el final. Resultat 2 a 4

L’equip D era un dels que patia els estralls de les baixes, ja que no hi jugaven ni el Valentin ni l’Emilio Perez. Però a canvi rebia la incorporació del Juan Quiles i del David Terron, que aquesta setmana li tocava descansar però que se l’havia reclutat per posar-lo en el D. El rival, el Llinars, és un dels club que millor treballa amb la canalla, i va presentar un equip amb 4 adults (un amb discapacitat) i 4 nens de molt de talent. I l’equip D va aconseguir un gran triomf. L’Emilio pare va aconseguir unes meritòries taules, mentre el Josep Salazar aconseguia una victòria molt solvent. En Juan Quiles va derrotar sense problemes amb un nano amb gran talent. L’Emilio fill portava la partida igualada, però se la va complicar i va acabar perdent; en canvi en Carles va demostrar un cop més que està en un estat de forma formidable i es va imposar amb molta claretat. Com també ho va fer el nostre octogenari, el Saez, per a qui sembla que el temps no passi. Llàstima que el David no fes la seva millor partida, i acabés perdent contra el Roc, un nano sub-12 que juga de meravella. La darrera partida en acabar va ser la del Joan Garcia Guardiola, contra l’Aramí, una nena amb moltíssim talent, que no es va donar mai per vençuda. En Joan va imposar la seva experiència. Gran triomf, que consolida l’equip en la 4ª posició amb 3 victòries, i que gairebé suposa haver aconseguit l’objectiu del manteniment de la categoria.

L’equip C tenia un rival a priori molt complicat, i a més patia tres baixes per la grip. Però a l’hora de la veritat, el rival no va presentar el seu millor equip, i les incorporacions van saber respondre. Les coses es posaven de cara, ja que els “nouvinguts” del C, Rafa Terron i l’Albert Cuixart, guanyaven les seves partides i col·locaven el 2 a 0 al marcador. El Valentin, l’Adrian i el Jordi tenien la partida igualada, mentre l’Antonio tenia un lleuger avantatge, i el Gabi i el Harold ho tenien més complicat. Al final, tot es va torçar. El Jordi, l’Antonio, el Gabi i el Valentin van perdre, mentre el Harold aconseguia unes meritòries taules i l’Adrian guanyava la seva partida. El Rafa em va comentar que hauríem d’haver empatat el matx, perquè un dels companys va abandonar quan es va quedar amb el rei sol contra dos cavalls, posició que és de taules teòriques, però el que està fet no té remei. L’equip C continua sense haver guanyat cap punt, com a coer del seu grup. Esperem que trenqui la tendència en les properes partides. L’equip té prou nivell com per està molt més amunt.

A l’equip B li tocava jugar contra el líder del grup, i va aconseguir un empat amb cert regust de derrota. L’Oscar va ser el primer en acabar. Va fer una bona partida i hauria pogut vèncer, ja que amb una gran jugada va aconseguir una millor posició en el tauler, però sense adonar-se el rival va aconseguir replegar-se i van acabar en taules. En Xavi perdia el seu matx, i el Salva guanyava el seu. El Bosco aconseguia unes meritòries taules contra un rival molt fort, mentre en Manel va perdre inexplicablement, doncs semblava tenir una millor posició. El Sergio també treia unes taules contra un rival que no feia més que aixecar-se i comentar la partida amb un company, mentre el Miquel i el Quique guanyaven amb un bon final les seves partides. El Francisco va acabar en taules, tot i que hauria pogut guanyar, perquè estava millor, però és el que passa quan venen els problemes de jugar sense temps. Estàvem 5-4 i quedan¡va la partida del Marinko, que semblava que havia d’acabar en taules. Però als escacs com a la vida, les coses no són el que semblen, i va acabar perdent. Matx empatat, i l’equip conserva la 4ª posició a la lliga, a un punt del Moià, que segueix com a líder.

I finalment, l’equip A va aconseguir un bon i necessari triomf. L’Emili i el Conrad imposaven clarament la seva superioritat, com també ha van fer el Pau, el Palacin i el Layola. En Miquel aconseguia unes bones taules, i els ben treballats triomfs del David i el Fabregas, van fer que fossin anecdòtiques les derrotes de l’Ortega i el Belles. L’equip guanya una posició, i queda instal·lat en el 6è lloc, amb un punt de marge sobre les posicions de descens. Aquest any la lluita en aquest grup serà ferotge, on tots els equips han perdut almenys un matx, tret del Terrassa, l’únic imbatut, però que només ha guanyat una de les quatre jornades disputades. El proper matx serà vital contra l’Espiga, un dels rivals que disputaran la lluita per evitar el descens.  

Foto del Quadre resum dels enfrontaments

Albert Puig