5ª jornada Lliga Catalana

5ª JORNADA LLIGA CATALANA, 17/02/2019

Resum dels resultats:

Cinquena jornada de lliga, i per fi, hem tingut tots una bona jornada. L’equip A s’ha imposat amb certes dificultats al primer equip de l’Espiga, i es posa en 4a posició, més a prop de les opcions d’ascens que les de descens. L’equip B ha aconseguit un empat en el seu desplaçament a Calldetenes. L’equip C per fi ha trencat la seva mala ratxa i ha aconseguit un valuós triomf contra un ¨possible” rival directe en la lluita per evitar el descens. L’equip D ha aconseguit un empat en el seu desplaçament al Prat, un resultat excel·lent tenint en compte la qualitat del rival. L’equip E tenia un desplaçament complicat i ha aconseguit un triomf molt important contra un rival que estava imbatut. I l’equip F ha aconseguit un altre triomf en el seu desplaçament a Sant Boi, i amb cinc victòries segueix liderant el seu grup. I com tots els equips han puntuat, el proper divendres mantindrem la tradició i ens reunirem tots els jugadors amb un sopar i un torneig de ràpides per celebrar-ho, ... ha ha ha ... el torneig més catxondo que juguem durant l’any.

De moment, us deixo la crònica de l’equip E

Crònica Espluguenc – Cornella “E”, 2,5 – 3,5

Avui visitàvem als nostres amics de l’Espluguenc, un desplaçament complicat, ja que fins avui anaven liders havent guanyat totes les jornades. I nosaltres, com de costum, presentàvem un equip amb quatre nens. Hem arribat amb prou temps al local, i ens hem saludat efusivament amb els nostres amics. Jugar al seu local fa goig, en uns taulers i peces de fusta que semblaven acabades de tallar a ganivet pel mateix Donatello. I acompanyant els nostres nanos, el Jose Antonio, ànima de l’Espluguenc, és un autèntic crack, com a persona i com a jugador. A idea seva, abans de començar el matx, ens hem fet una foto conjunta de germanor. 

Foto de germanor entre dos clubs amics

La primera partida en acabar ha estat la de l’Hugo. Jugava contra el Dani Martos, un noi sub-10 amb molt de talent. L’Hugo tenia la partida encarrilada, amb peons d’avantatge, però el que passa en partides entre nens: l’Hugo s’ha equivocat i ha perdut la dama. I el primer punt queia del costat de l’Espluguenc. 

El següent en acabar era l’Oriol. L’Oriol avui ha jugat una partida molt seriosa. Ha sabut jugar ordenadament fins que ha aprofitat una badada del rival per aconseguir avantatge material. I a partir d’aquell moment ha estat com una piconadora, canviant peces fins aconseguir la victòria. Bona partida, i per fi aconsegueix la victòria que moralment necessitava. El matx estava empatat 1 a 1. En aquell moment, la resta de partides les teníem estaven igualades, excepte en Ferran, que tenia un peó d’avantatge.

La següent partida encara trigaria una estona en acabar. L’Esther ha jugat, com de costum, excessivament ràpida, però avui no ha comés errades i ha sabut aprofitar una bona combinació per aconseguir una bona victòria. El matx es posava a favor nostre 1 a 2.

En aquell moment, la meva partida estava força complicada. Les meves peces no tenien gaire mobilitat, i el rival ha aprofitat la meva passivitat per fer un cop tàctic, sacrificant una peça per aconseguir després una qualitat. Les meves peces seguien sense jugar i m’he vist obligat a canviar peces per sortir de l’atzucac, i la seva superioritat s’ha anat fent més gran. Finalment he acabat abandonant. 2 a 2. Per cert, ha estat una autèntica delícia analitzar la partida amb el Pablo, el meu rival.

El Francisco tenia una partida molt disputada contra l’Enric Arlà, un vell i conegut amic nostre, que fa anys havia portat les seves filles al club. L’Enric estava apretant força, però el Francisco ha sabut aguantar l’escomesa, i els dos han acabat pactant unes taules. El matx seguia empatat, 2,5 a 2,5,  i tot quedava per decidir en la darrera partida, entre el nostre amic Jose Antonio Garcia i el Ferran. 

I la darrera partida encara trigaria força en acabar. El Ferran, després d’haver jugat molt disciplinadament, disposava d’un còmode avantatge de dos peons, i encara quedaven dues torres i un alfil de colors oposats per a cada bàndol. A costa de guanyar un peó, el Ferran ha permès que el rival situés una torre a la 7a fila especulant amb un mat o taules per escac continu. El José Antonio ha anat apretant, però davant s’ha trobat un Ferran molt seriós, que ha tingut paciència per jugar amb problemes de temps, i en el moment adequat ha fet valer els seus peons passats i allunyats per augmentar la pressió sobre el rival. El Ferran ha obligat a canviar una de les torres, però això no ha fet disminuir la situació de perill. El Ferran ha jugat amb sang freda, aprofitant les clavades, i poc a poc anar avançant peons, i després de 4 hores i 20 minuts, al rival li queia la bandera i acabava aconseguint una important i merescuda victòria. Al final de la partida, el José Antonio ens ha confessat que ha intentat aconseguir les taules de mil maneres, però que ni se li havia passat pel cap demanar-les, perquè mai ho ha fet: és de l’opinió que les taules s’han de lluitar i no pactar. Un pensament que l’honora, i que encara fa que tingui més valor la victòria del Ferran, que avui ha estat el nostre heroi. Ah, i el José Antonio ens ha dit que fem el favor de pagar-li com a mínim una cocacola, perquè avui se l'ha guanyada.

Resultat final 2,5 a 3,5, un punt que molt possiblement ens asseguri la permanència a la categoria.

Albert Puig