3ª Jornada Campionat d'Edats, fases prèvies

3ª JORNADA FASE PRÈVIA CAMPIONAT D’EDATS 2020, 01/02/2020

(per Albert Puig)

Coincidint amb el cap de setmana de la Candelera, iniciem el mes de febrer gaudint del que més ens agrada: veure en directe les partides d’escacs dels nanos de la comarca. Diuen que si la Candelera riu, l’hivern es viu. No sé que passarà els pròxims dies, però avui hem tingut sort i el temps ens ha acompanyat en el sempre fred Pavelló de Sant Bernat d’Olesa, on ens reben des de fa uns anys els nostres amics del Club d’Escacs d’Olesa, capitanejats per l’incombustible Joan Barnet, procurant sempre que els nens estiguin el més ben atesos possible. Avui tots tenien la seva ampolleta d’aigua, unes galetes i una pasta. Son uns cracks.

I avui, com en les velles i tradicionals ocasions, hem fet convocatòria al club per anar tots plegats en caravana, encara que el desplaçament fos en cotxe, i com un clau estàvem concentrats a les 8:15 davant la porta de fusta del Temple. Bromes i riures i carretera i manta, que els nanos tenien una jornada decisiva i els pares i monitors moltes ganes de felicitar-los. Avui tots els grups disputaven dues rondes. Arribem a Olesa, saludem a bona part de pares i monitors dels altres clubs, ajudem a situar ben situats als nens, més aviat les nenes, els fem unes quantes fotos, i ... anem a fer un mos, ha ha ha... Als pares ens encanta aquest moment en que deixem els nanos sols, i ens encanta que com avui el poguem compartir amb els pares o monitors d’altres clubs, com els de Pallejà, de Cervelló o del Torreblanca. Els nostres nanos enfrontant-se entre sí, i els adults totalment aliens als nervis dels nanos, rient davant entrepans o cafès, ha ha ha... M’encanta el món dels escacs!  

Anem a la part competitiva, i comencem amb la categoria més petita on tenim representació del Club d’Escacs Cornellà, la sub-10; l’Alba li tocava jugar amb negres en el 4rt tauler contra el Xavier Escoriza, del Gavà, que va fer taules amb la Laia en la 2ª ronda disputada a Molins de Rei. Recordo que en aquella partida la Laia estava millor, però li va oferir taules. Avui l’Alba no pensava tenir la mateixa consideració que la seva germana, ha ha ha ... Bromes a banda, ha jugat bé l’obertura, però després s’ha complicat la partida i ha acabat perdent. Llàstima.

Seguim amb els sub-10, i per la partida més interessant de la primera ronda d’avui, la que enfrontava en el primer tauler a la Laia, amb negres, contra l’Alex Poyan del Pallejà, que fa dos anys va quedar campió de Catalunya de la categoria sub-8 a Vilaseca, i que a priori és el màxim favorit a emportar-se el campionat. El guanyador de la partida faria un pas molt important per aconseguir el campionat, i la Laia ho ha intentat des del minut 1 de la partida, disputant la iniciativa tot i tenir les negres. La partida ha quedat en una posició molt oberta, amb els reis al centre. La Laia ha donat la cara però no ha pogut ser. Llàstima!.

Interessants també eren les partides dels nostres representants de la categoria sub-14, que jugaven en els taulers 2n, 3r i 4rt. L’Hugo jugava en el 4rt tauler amb blanques contra en Martí Hernández, del Torreblanca, que portava mig punt més a la classificació. En David Páez, un bon amic del Torreblanca m’ha preguntat com jugava i li he dit la veritat: l’Hugo havia guanyat aquest campionat i és un nano pel que tinc debilitat per la manera de jugar que té i pels recursos tàctics que només veu ell, però que peca de no tenir constància. I en aquesta ronda, l’Hugo ha pecat d’excés d’optimisme. Han arribat a un final igualat, on semblava que l’Hugo estava millor per tenir iniciativa i un alfil envers un cavall, i...,  de com i volta es deixa una peça. En Martí ho ha vist molt bé, i li ha fet una forquilla mortal i decisiva. Poc després, l’Hugo abandonava. Llàstima, perquè havia fet una bona partida.

En el 3r tauler, el David s’enfrontava amb blanques contra un dels seus millors amics, en Javier Montero, del Pallejà, amb qui es coneixen de fa molts anys i han coincidit en nombrosos tornejos. Més enllà de l’amistat hi ha una cosa més poderosa entre ells: el gran respecte que es tenen l’un envers l’altre. Tots dos són bons jugadors i arribaran a ser uns extraordinaris jugadors d’escacs. I tots dos mantenien les aspiracions d’aconseguir el campionat. La partida que han disputat el David i el Javier ha estat una delícia per tots aquells que ens agraden els escacs, amb un ball de bastons constant, que tot i així ha arribat a una situació d’igualtat fins al final, fins que el Javier ha trobat la jugada clau que li ha fet obtenir un avantatge decisiu. Amb peça de mes, el David ha intentant resistir, però el Javier no li ha donat opcions. Llàstima pel David, que amb dues derrotes se li redueixen molt les opcions de quedar entre els primers..

En el 2n tauler, en Jensen s’enfrontava amb negres al Jose García, del Molí Nou, i amb un ull posat al que feien els dos adversaris del tauler nº 1. A priori, tenint en compte l’elo, el Jensen era molt més fort que el seu rival, però com acostumo a dir, l’elo no serveix per mesurar el nivell real d’un jugador de categories inferiors, perquè aquests nanos tenen una capacitat d’augmentar la seva valoració amb molt poc temps. Però avui en Jensen s’ha imposat des de ben aviat a la partida, i no ha donat opcions al seu rival. Aconsegueix un triomf molt meritori i important que li permet seguir aspirant al podi. 

Pel que fa al sub 16, en Martí s’enfrontava amb blanques en el 2n tauler al Diego López-Pizarro, del Cervelló, d’un any més gran, i que té amb 2 punts tenia els mateixos punts que el Martí, a només mig punts dels dos líders, en Pau Pueyo i l’Angela Gonzalez, que s’enfrontaven al 1r tauler. En Diego és un bon jugador d’escacs i en Martí no tenia una partida fàcil, però ha sabut aprofitar molt bé el fet de jugar amb blanques per mantenir la iniciativa durant la partida. En un moment decisiu de la partida s’ha deixat una peça, i hem pensat el pitjor. Val a dir, però, que d’altres han opinat que podria haver-se deixat la peça expressament per mantenir un fort atac. No li he volgut preguntar, però el cas és que poc després ha fet una genialitat que li ha permès recuperar peça i peó. El rival tampoc ha respost de la millor manera, i una segona genialitat amb un nou avançament de peó li ha permès guanyar un avantatge decisiu i s’ha imposat al final. Una molt bona partida del Martí.

Pel que fa als sub -18, en el tauler nº 3, a l’Oriol li tocava enfrontar-se amb blanques al Somar Baba, un jugador de l’Espluguenc que segons em va dir el José Antonio Gil, no porta molt de temps jugant però dona mostres de tenir un gran potencial. L’Oriol s’ha trobat amb la sorpresa de que el seu rival ha tingut una indisposició d’última hora i no s’ha presentat, i s’ha emportat un puntet, situant-se amb 2,5 de 4.

Pel que fa a l’Esther tenia una autèntica prova de foc, enfrontant-se en el primer tauler amb blanques al Marc Garcia, únic imbatut i màxim favorit a endur-se el campionat. L’Esther és una jugadora molt tàctica i amb molt de talent, que té un gran hàndicap: juga massa ràpid. No obstant, avui ha fet servir el temps del rellotge i ha jugat una molt bona partida, arribant a tenir contra les cordes a un rival que li supera en gairebé 500 punts d’elo. Ha perdut perquè ha jugat de manera passiva quan tenia el rival arraconat, i això ha permès al Marc treure’s la pressió de sobre, i amb el seu ofici s’ha acabat imposant. Avui toca felicitar a l'Esther, i a desitjar que segueixi jugant igual.

I finalment, en el tauler nº 2 teníem una altra de les partides destacades de la jornada, on el Ferran s’enfrontava amb negres contra l’Africa González, del Sant Boi, i a la que coneix molt bé perquè s’hi ha enfrontat moltes vegades des de petits. La partida es preveia molt disputada, entre dos són bons especialistes de l’obertura Londres. Amb el Javier, el pare de l’Àfrica, m’uneix una bona amistat de fa molts anys, anys en que hem vist i comentat moltes partides dels nostres fills, i sempre li agrairé que m’ajudés moltíssim el primer any que vaig anar a la fase final de Vilaseca. Un exemple més dels bons valors que transmeten els escacs. Avui no era una excepció, tot i que penso que ell deu consumir molts més tranquil·litzants que jo, sobretot perquè les seves filles són molts bones jugadores i tendeixen a consumir molt de temps, ha ha ha ... Avui la partida entre el Ferran i l’Africa ha estat una de les més disputades del torneig, i molt interessant per a la seva anàlisi. En un moment clau de la partida, l’Africa ha optat per canviar dues peces per una torre i un peó. No sé si la decisió ha estat correcta o no; el cert és que l’África no ha pogut dominar les columnes obertes, perquè el Ferran ha fet gala del seu joc combinatiu, i la peça de més, encara que menor, l’ha ajudat al final a neutralitzar el joc de les torres de l’Àfrica i a restringir els moviments del rei, amb un moviment molt fi d’alfil. La captura d’un peó i la generació d’un peó passat ha estat decisiva. En Ferran ha arribat a materialitzar l’avantatge amb la coronació del peó, i poc després a l’Africa se li queia la bandera. Gran triomf del Ferran, contra una jugadores molt forta, que el referma en el segon lloc amb 3 punts de 4.

La 1ª ronda d’avui no ha estat molt reeixida ha estat força positiu, amb 4 punts de 9 possibles, i sense temps per refer-se, començava la 2ª ronda, que ha estat trepidant.

A l’Alba li ha tocat enfrontar-se amb blanques en el tauler nº 6 contra en Samuel Moreno, del club d’escacs Sant Boi. L’anècdota de la partida és que el pare del noi li ha dit a l’Alba que el seu fill no calla, i que si xerrava massa que avisés a l’àrbitre. El cert és que el pare tenia raó, i el nano no callava, però l’Alba no ha dit res i s’ha limitat a jugar. No ho ha fet malament, però és cert que s’ha distret amb els diàlegs amb el nen i s’ha despistat més d’un cop. Primer ha perdut una peça, i després d’una jugada il·legal del rival, l’Alba s’ha deixat la dama. Segons el Ferran, el nano aleshores no ha callat, i l’Alba ha acabat perdent. Quan he parlat amb ella, no tenia gaires ganes de parlar. Avui s’ha emportat dues derrotes, i haurà de fer net durant la setmana. Es queda amb 2,5 punts. Ha estat jugant bé durant el torneig, i esperem que la darrera ronda faci una bona partida.

La Laia tenia una bona partida en el tauler nº 4; s’enfrontava amb blanques contra la Laia Garcia, del Club d’Escacs Martorell. A la Laia Garcia la conec bé perquè m’hi vaig enfrontar el passat Territorial. El seu pare, un extraordinari jugador, em va dir que porta pocs mesos jugant, però ho ha inusualment bé per una noia tan petita, i a més és una noia que pensa detingudament cada jugada a fer, cosa que tampoc és normal en aquesta edat; de fet la partida anterior l’havia perduda per temps. La nostra Laia ha començat la partida molt agressiva, com li agrada jugar, i s’ha anat desenvolupant a base d’atacar la matinera sortida de dama rival, i de seguida ha quedat una partida molt oberta, on qualsevol combinació podia ser perillosa. La seva rival ha sabut aguantar bé, i en el moment adequat ha aconseguit avantatge i ha agafat la iniciativa. La nostra Laia ha pensat i ho ha intentat, però finalment ha acabat perdent. Llàstima, perquè avui no ha jugat malament, però s’ha emportat dues derrotes. Es queda amb 3,5 punts.

Pel que fa als sub 14, l’Hugo s’enfrontava amb negres en el tauler nº 6 a l’Adrian Pastor, un altre noi del Torreblanca. I en aquesta partida l’Hugo ha estat aquell jugador que tant ens agrada. De seguida ha sortit a disputar la iniciativa i ho ha aconseguit, deixant el flanc de dama del rival ben obert i ple de debilitats, a més d’aconseguir un avantatge de peó. Les peces de l’Hugo semblava que es moguessin soles cap a les caselles adequades, i en poc temps ha aconseguit dominar la partida. Ha estat el primer en acabar, i estava força content. Enhorabona Hugo, que se situa amb 3,5 punts. 

En David s’enfrontava amb negres en el tauler nº 4 al Nil Lopez, del club Peon Doblado. A aquest rival el coneixia perquè li va tocar enfrontar-se en una jornada de la Lliga Catalana per equips de la temporada anterior. Recordo que en aquella partida els dos nanos van començar jugant esbogerradament ràpid, i el David va guanyar la partida. Avui estava preparat per fotre un calbot si jugava igual de ràpid, però no ha calgut. El joc estava molt travat, i en una decisió que no m’ha semblat gaire correcta, ha decidit canviar un cavall actiu. Després m’ha dit que ha volgut bloquejar el flanc de dama i ha anar a atacar pel de rei, on ha anat portant el seu cavall. I en una genialitat, ha aconseguit guanyar una qualitat, i després del canvi de dames ha estat decisiu. Molt bona partida. El David es queda amb 4 punts.

En Jensen tenia una partida molt complicada en el tauler nº 2 contra un rival directe, en Diego del Pallejà, un nano al que també fa anys que coneix i s’hi ha enfrontat, i que tenia els mateixos punts que ell. En Jensen jugava amb blanques, i de seguida ha agafat la iniciativa, gràcies a un joc relativament passiu del rival. El cert és que ha jugat molt bé a l’inici en els primers moviments de la partida, i no ha trigat en aconseguir un avantatge, que no ha abandonat durant tota la partida. Val a dir, però, que no ha estat tan fi en el moment de rematar la partida, deixant escapar alguna combinació de mat. No obstant, la seva superioritat era tan manifesta, que malgrat alguna errada que ha donat cert aire al rival, s’ha acabat imposant, aconseguint una gran victòria, i situant-se amb 5 punts amb possibilitats d’accedir al podi. 

En els sub-16, en Martí s’enfrontava amb negres en el tauler nº 2 al Joel Escola del Molí Nou, i el cert és que ha estat la partida més fàcil que ha tingut fins ara. El seu rival ha jugat inexplicablement de manera passiva amb blanques i el Martí ha començat a escombrar amb la seva dama el flanc de dama del rival amb una bacanal de peons, fins que ha portat la dama al flanc de rei, on diverses peces ja estaven apuntant. Poc després rematava la partida amb un elegant sacrifici de torre, que desviava l’única defensa de l’enroc, i li endollava un escac i mat. Bona partida i bon torneig del Martí, que se situa amb 4 punts i s’assegura, com a mínim, la segona plaça a falta d’una jornada.

Pel que fa als sub 18, la capritxosa deessa Fortuna determinava que l’Esther quedés desaparellada amb un bye, sumant tres punts, i que en el tauler nº 2 dels sub-18 hi hagués un duel fratricida entre els altres dos jugadors del club: els nostres bessons. En Ferran s’enfrontava amb blanques a l’Oriol.

Puc dir que ha estat la millor partida del torneig. El Ferran ha obert amb el seu tradicional Londres, que ha tingut com a resposta una defensa índia de rei, una defensa que l’Oriol coneix i domina molt bé, i en la que s’acostuma a trobar molt a gust. I el cert és que al Ferran se li ha entravessat la defensa i no ha jugat gaire còmode. Per la seva part, l’Oriol ha jugat molt bé, i fins i tot penso que ha arribat a estar millor, però ha consumit molt de temps. A mida que la partida s’anava obrint, les possibilitats tàctiques dels dos augmentaven. L’Oriol ha parat un parany deixant un cavall al descobert, que no es podia capturar per escac i mat, però el Ferran ho ha vist i ha jugat una intermèdia que neutralitzava el poderós alfil de l’Oriol, i guanyava el temps per impedir l’accés de la dama. Han acabat canviat peces menors, i aleshores el joc del Ferran ha deixat de ser tan fi, degut a que l’Oriol es veia obligat a jugar al toc, sense temps. Finalment li ha caigut la bandera a l’Oriol, i el Ferran s’emporta una bona victòria, situant-se amb 4 punts, amb moltes possibilitat de podi.

La 2ª ronda acaba de manera excel·lent, amb 6 de 9 punts pels nostres jugadors.

Queda només una jornada, a la que arribarem amb serioses possibilitats d’obtenir podi a les categories sub-14, sub-16 i sub-18. En la sub-10 no hi ha possibilitat d’accedir al podi, però depenent dels resultats, la Laia podria revalidar ser la 1a de categoria femenina. Això serà la setmana vinent, a Pallejà. Ja estem comptant els segons per viure-ho: tic tac, tic tac, ....

Salut i escacs

PD: deixo algunes fotos més: