dimecres, 6 de febrer de 2019

Campionat Edats 2019, 3ª Jornada


3ª JORNADA FASES PRÈVIES CAMPIONAT D’EDATS 2019, 02/02/19

Avui arribàvem a la 3ª de les 4 jornades de les fase prèvies del campionat d’edats del Baix Llobregat, celebrada al Pavelló Sant Bernat d’Olesa. Tradicionalment sempre ha estat el desplaçament més llarg que hem fet, ... i en el que més fred passem. Afortunadament aquest any la temperatura exterior no ha estat tan gèlida com en edicions precedents.
Pels més petits i els iniciats, és una jornada més en la seva formació i rodatge en aquest tipus de competicions, però pels més experimentats, aquesta jornada acostuma a ser sempre decisiva per optar als primers llocs de la classificació, i els nostres sub14 i sub16 se la jugaven.
Hem anat arribant tots de mica en mica;  els petits han anat prenent els seus llocs, i els grans hem anat a pal·liar les nostres necessitats de teca i escalfor, ha ha ha...
Anem endavant amb la crònica, i començaré per l’Aithor, el més petit de tots. Havia faltat les 2 jornades anteriors, i per tant avui era el seu debut en el campionat d’edats. I la veritat és que no ha pogut començar millor: avui s’ha endut 2 punts. El 2n punt se l’ha endut perquè en el seu grup eren senars i per puntuació li han donat un bye. Ara bé, en la 1ª partida ha estat molt aplicat. Tot el que li podíem demanar és que preocupés de picar el rellotge després de cada jugada, i que es preocupés d’apuntar cada jugada seva i cada jugada del seu rival a la plantilla abans de jugar, i ho ha fet de meravella. Jo no el vaig veure, però l’Oriol i el Ferran van estar pendents d’ell i dels altres petits, i m’han dit que va jugar molt bé i que va rematar la partida amb un escac i mat al rival, de manera que l’hem de felicitar.
Segueixo amb l’Aizan. A l’igual que el seu germà petit Aithor, avui era el seu debut en una partida oficial amb rellotge i planelles. Li he deixat el meu “boli de la sort”, dient-li que si el tractava bé amb aquell boli no podria perdre, ha ha ha ... I el cert és que li ha donat sort, perquè ha guanyat amb un escac i mat molt ràpid. Ell mateix deia que havia guanyat sense voler, perquè no s’havia adonat compte que era mat, i fins i tot ha fet broma amb ella la Beatriz, l’àrbitre amb més paciència de tot el circuit i la que millor sap portar els més petits. En la 2ª partida no ha estat tan afortunat, ha jugat ràpid i sense pensar gaire i ha perdut. En el seu cas, guanyar o perdre és el de menys, el més important és que es diverteixi, i diu que avui s’ho ha passat molt bé. Almenys s’ha emportat un punt. Enhorabona, Aizan.
Seguim amb els sub-10. Avui l’Alba i la Laia jugaven la seva 1ª partida l’una al costat de l’altra, les dues amb negres, i jugaven contra nens que ja tenien experiència en el torneig en anys anteriors. Els seus rivals les han estat atacant des de l'inici i no han sabut donar la volta a la partida i han perdut. En la seva 2ª partida han jugat una mica millor. L’Alba ha començat bé, però s’ha despistat i ha quedat en inferioritat i ha acabat perdent. Llàstima, perquè avui no ha aconseguit cap punt, però de moment en porta dos, que per ser el seu primer any està molt bé. La Laia, en canvi ha jugat més seriosament. Ha estat pensant, fins al punt de ser una de les partides que més s’han allargat a la sala. Ha aconseguit un clar avantatge, i ha rematat amb molt solvència. Molt bona partida. La Laia acaba amb 3 punt de 6, un extraordinari resultat tenint en compteque és el seu 1r torneig. Enhorabona.
No vull acabar la crònica del sub10 sense parlar d’una molt bona partida que han disputat en aquesta categoria dos nanos; l’Ivan Planella, del Tres Peons, i l’Alex Poyan, del Pallejà. Ha estat una de les darreres en acabar a la primera ronda d’avui i la partida ha estat preciosa. Els dos tenen molt de talent; han arribat molt igualats al final de la partida i feia tota la impressió de que acabaria en taules, però l’Alex ha forçat tractant d’aconseguir la victòria i ha acabat cometent una errada, deixant gairebé sentenciat el primer lloc d’aquesta categoria. Enhorabona a l’Ivan pel seu gran torneig, i a l’Alex pel seu caràcter guanyador. Avui ha arriscat i ha perdut, però segur que acabarà guanyant. 
Seguim amb els nostres. El torn del Kevin. Avui no ha tingut gens de sort. Està pecant de manca d’experiència. Avui hauria pogut guanyar. Tant ell com la seva rival han estat cometent errades, i en alguns moment fins i tot el Kevin semblava estar millor. La seva rival li havia demanat taules, però el Kevin les ha rebutjat pensant que acabaria guanyant; i poc després ha comés una errada. Aleshores ha estat ell que ha proposat les taules i la rival no les ha acceptades. Malgrat tot, la seva rival tampoc estava jugant bé, però s’ha acabat imposant. Llàstima. En la següent partida, en canvi , no ha jugat bé, i el seu rival li ha guanyat una peça molt aviat i s’ha imposat amb claredat. El Kevin ha de tenir paciència, acostumar-se a apuntar bé la partida i pensar una mica més. Ahir, l’Oriol, el Ferran i l’Erika coincidien que el Kevin és capaç de jugar millor de com ha estat jugant. Segur que a la llarga acabarà jugant bé. 
Seguim amb l’Hugo. Començava la 5a ronda jugant contra el Derek, de Sant Feliu, un rival molt tàctic, que l’any passat ja es va classificar per la fase final. Els dos arribaven amb dos punts i només els valia guanyar. I l’Hugo ha jugat molt bé. Ha sabut pensar i tenir paciència, i quan ha sortit la possibilitat ha aconseguit avantatge i ha mantingut la iniciativa que no ha deixat fins al final de la partida. Molt bona partida. En la 6ª partida li tocava també un rival fort, en Joel, també de Sant Feliu, però un any més gran. I en aquesta partida no ha jugat tant bé, i ha acabat perdent. Llàstima, perquè arribarà a la darrera ronda sense opcions de quedar entre els primers. No obstant, està jugant a bon nivell.    
Arribem al torn del David. Començava la 5a ronda amb un plat fort: li tocava disputar-se al 1r tauler el campionat contra el seu amic i company de club, en Jensen. I ha estat un autèntic ball de bastons. Possiblement la millor partida del campionat. Han arribat molt igualats al final de la partida, amb iniciativa del David. En Jensen havia ofert taules, que el David havia rebutjat, conscient que només li valia la victòria. En el moment decisiu, al David se li ha fet una muntanya el tauler: el temps anava corrent i no veia com rematar i ha comés un imprecisió, que el Jensen ha aprofitat i s’ha acabat imposant. Un cop dur per al David, que li tocava jugar en la ronda següent contra el Martí Garcia, de Viladecans, un altre rival duríssim. Però el David té un caràcter especial; lluny d’afectar-li la derrota anterior, l’ha estimulat i ha jugat una grandíssima partida. La partida ha molt disputada, però el David ha aconseguit fixar un peó passat en 5a fila que ha acabat sent decisiu. Quan estaven amb dues torres, un alfil i sis peons per banda, el Martí ha optat per simplificar i s’han quedat amb els peons i els alfils. I aquí és on el David ha jugat millor. Ha avançat el seu rei i ha forçat el canvi d’alfils. Aprofitant la força del peó central passat ha anat a ventilar els peons i ha aconseguit una gran victòria. Acaba la jornada amb 4 punts i amb opcions de cara a la darrera ronda.
I seguirem amb en Jensen. La primera partida amb el David ja l’hem comentada. Ha jugat molt bé, molt serenament esperant el moment adequat. Però en la partida següent ha guanyat amb molta autoritat a l’Oriol Padin, de La Lira, un altre rival molt fort. Ha arribat a un final amb un alfil de més i un peó passat i ha rematat la partida amb molta elegància. Acaba la ronda totalment imbatut i amb sis punts de sis possibles. Amb unes taules a la propera jornada en tindrà per aconseguir el primer lloc del campionat. Un gran campionat.  
Toca el torn dels sub 16. Començarem amb l’Oriol. Li tocava un rival perillós, en Daniel Orellana, de Pallejà. I ha fet una gran partida. El Daniel ha estat molt incisiu, però l’Oriol ha jugat amb molta paciència, sense deixar-se intimidar per la presència de la dama del rival. En Daniel ha pecat d’optimisme sacrificant un cavall, i l’Oriol li ha aturat l’atac, i l'ha obligat a canviar dames i quedar-se sense atac. L’únic perill era controlar uns peons passats, i l’Oriol ha explotat perfectament la peça de més i el domini de l’única columna oberta, i ha neutralitzat qualsevol opció de victòria del rival. I quan més de cara ho tenia, s’ha complicat la vida en canviar els últims peons, quedant un final de torre i cavall contra torre, que no és gens fàcil de guanyar. Al rival li quedava poc temps i l’Oriol ha optat per l’estratègia de guanyar deixant que el rival es quedés sense temps. Una errada; en 1r lloc perquè han estat repetint jugades i el rival podia haver demanat les taules; i en 2n lloc perquè s’ha oblidat de buscar altres alternatives. Era la darrera partida de la sala i tothom estava pendent d'ell. En Daniel li ha proposat taules, que l’Oriol ha rebutjat sistemàticament, jugant sense pensar, i quedant-se cada cop més arraconat. Al final, després d’omplir una planella i mitja amb prop de 150 moviments, s’ha vist obligat a canviar les torres i acceptar el resultat de taules, com si fos una derrota. Un cop psicològic duríssim, i els seus ulls no podien reprimir el seu desconsol. I sense temps per pair el resultat, havia d’iniciar la ronda següent, en que s’enfrontava al seu germà Ferran. Hauria necessitat sortir a donar un vol i espaiar-se sol. El Ferran s’ha trobat amb un rival més desconcentrat i l'ha guanyat amb facilitat. Avui no ha estat el dia de l’Oriol, que acaba amb 2,5 punts de cinc possibles.
Seguim amb l’Esther. A ella li tocava jugar en el 2n tauler contra el Diego. I ha fet una gran partida. Ha jugat molt seriosament i, oh sorpresa!, fent servir el temps per meditar les jugades. Ha explotat molt bé el domini d’un peó de més, i amb el seu alfil i el rei ha arribat a escombrar els peons del rival. Gran victòria de l’Esther. A la darrera partida s’enfrontava contra el Pau Pueyo, partida a la qual només li valia la victòria. I no ha jugat gens bé. S’ha precipitat i ha comés una errada, quedant de seguida en inferioritat. I amb un rival tan fort com el Pau, cedir una peça és mortal. A partir d’aquell moment, el Pau ha agafat la iniciativa fins que ha acabat arraconant i guanyant. Acaba la 3ª jornada amb 3 punts de 5 possibles. Bon torneig de moment.
Acabem amb el Ferran. El Ferran es jugava avui el campionat en la 1ª ronda contra el Pau, el jugador més fort de la categoria amb molta diferència. I ha estat una gran partida. El Ferran ha jugat molt bé, molt seriosament, i ha aprofitat una petita imprecisió del rival per centralitzar un gran cavall. Tenia al Pau contra les cordes, amb una combinació que obligava al Pau a cedir una peça i es quedava amb superioritat, però no ha encertat a veure la continuació correcta. Ha arribat igualat amb un alfil i una torre molt actius, contra un bon cavall del Pau i una torre poc activa. El Ferran ha començat a jugar passivament i ha donat aire al rival. Si hagués tingut una mica de vista, quan a ell li quedaven 13 minuts i al rival només li quedaven 3 minuts, hauria pogut obligar al Pau a canviar les torres, i amb un cavall difícilment hauria aconseguit la victòria. Però el Ferran és noble, i no li agrada guanyar al rival amb trucs. El Pau va anar posant cada cop millor les seves peces, i el Ferran veia com el rival li amenaçava el mat. Al final es veu obligat a cedir la torre, i va acabar abandonant. Llàstima, perquè havia jugat una bona partida. La següent partida ja l’hem comentada, contra el seu germà, i no ha tingut color. Acaba en segon lloc amb 3,5 punt de cinc, i a falta d’una ronda, el Pau és el virtual campió amb 5 punts. Enhorabona.

 Queda només una ronda, Esn veiem a Sant Boi.