XIIIè Torneig A.C.E. Baix Llobregat, 11/05/2019

CRÒNICA XIIIè TORNEIG A.C.E. BAIX LLOBREGAT, 11/05/19

Aquest any, el Club d’Escacs Cornellà tornava a organitzar el torneig de l’Associació de Clubs del Baix Llobregat, que enguany celebrava la seva 13a edició. El lloc escollit ha estat el Citilab, que com en d’altres ocasions ens ha cedit la seva sala principal per organitzar aquest torneig. La veritat és que el lloc és perfecte, molt ben condicionat, tant físicament com tecnològica, i situat enmig d’un entorn aïllat dels cotxes, on els nens i les nenes poden jugar sense problemes en els moments de descans.

Aquest any han participat fins a 47 nens i 9 nenes de 16 clubs diferents, una participació menor que en d’altres edicions, però val a dir que tots ells tenien moltes gaes de jugar i s’ho han passat molt bé, i pel que m'han dit molts d'ells, els familiars que els acompanyaven han quedat prou satisfets, tan de les instal·lacions com de l’organització del torneig. I és que hem aconseguit i fet possible quelcom que avui en dia costa tant, i més amb les competicions de canalla: que s’acomplissin els horaris amb estricta puntualitat i que tot sortís rodó.

Evidentment, ni el condicionament de l'espai ni l’organització hagués estat tan òptima sense l’esforç d’un equip de voluntaris que ha treballat perquè tot estigués a punt, preparant les taules i cadires, els tapetes, els taulers, els rellotges, etc, ... A les 07:45 ja teníem a tota la banda d’ajudants (ens hem anomenat la “Porta de Fusta del Temple lonely hearts club Band”), esperant l’arribada del solista de la banda, en Francisco, que com tota estrella del rock, s’ha fet esperar, ha ha ha .... De fet, ha arribat quan barrinàvem entrar al Temple sense importar-nos que sonés l’alarma i barrinant totes les excuses possibles ...ha ha ha ...

Un cop al Citilab, entre tots ho hem muntat en un moment, i ens ha sobrat temps per anar a fer un mos o un simple cafè. 
Els primers nens i nenes han començat a arribar a les 9h del matí, demostrant les ganes boges que tenien de jugar, ha ha ha... A mida que els nens anàvem entrant i confirmant la seva presència, hem anat decidint com ajudaríem al Francisco en la seva tasca d'arbitratge, i amb l'ajuda del Matias, que sempre està a punt per tot, i el complement de l'Erika i el meu, hem decidit muntar un equip de quatre àrbitres: el principal, Francisco, que s'encarregaria de la fila dels més petits, i tres àrbitres auxiliars, el Matías, l’Erika i jo, que ens hem responsabilitzat de cadascuna de les altres files, de manera que els nanos han pogut ser atesos en tot moment i de manera ràpida en tots els seus dubtes.

Centrant-nos en la jornada esportiva, la competició ha consistit en set rondes de 10 minuts sense increment. Degut a que el nombre d’inscrits tampoc era molt elevats, aquests any no s’han fet grups per categories, sinó un suís en un grup únic, tot i que després s’han repartit premis per categories.

El quadre d’honor del torneig ha estat el següent:

Lloc	Nom	Club/Ciutat	Punts
General
1r	Carles Martín Barceló	Pallejà, Club d’Escacs	7
2n	Javier Montero Olmos	Pallejà, Club d’Escacs	6
3r	Andrei Vasilev	Catalunya C.E.	6
Sub-16
1a	Esther  Fresneda Arias	Cornella C.E.	5
2n	Daniel Orellana Romero	Pallejà, Club d’Escacs	5
3r	Ferran Puig Mata	Cornella C.E.	5
Sub-14
1r	David Terrón Chueco	Cornella C.E.	5,5
2n	Jensen Broadbent Brun	Cornella C.E.	5
3r	Hugo Duro Lopez	Cornella C.E.	4
Sub-12
1r	Diego Fernández-Huerta Castillo	Pallejà, Club d’Escacs	5
2n	Isaac Gómez Paredes	Sant Cugat Club d’Escacs	4,5
3a	Carlota Bureu Fernández	Paretana d’Escacs Associació	4
Sub-10
1r	Ivan Planella Zavala	Esplugues L'avenc C.E.	5
2n	Pablo Górriz Cloux	Olesa C.E.	4
3r	Biel Jaen Arjona	Sant Cugat Club d’Escacs	4
Sub-8
1a	Irene Planella Zavala	Esplugues L'avenc C.E.	4.5
2n	Nil Garcia Iahn	Olesa C.E.	4
3r	Roi Blanco Amarelo	Peon Negro, Club d’Escacs	3

Tots els nens han tingut la seva corresponent medalla, però abans de començar, hem fet entrega d’una medalla especial al Pablo Cordero, un nano excel·lent de Sant Feliu, que sempre col·labora en tots els actes d’escacs que s’organitzen al Baix Llobregat fent reportatges fotogràfics i entrevistes. És un plaer tenir sempre la seva presència. 
Mentre el Francisco anava cantant un a un el nom dels participants, i de fons se sentien els aplaudiments i crits dels companys, especialment del de Cornellà, que sempre se'ns sent quan hi ha l'entrega de premis, el Miguel Angel i el Nicolàs s'han encarregat d'anar penjant les medalles i donant les copes dels primers classificats, aquest any amb la col·laboració espontània dels tècnics del Citilab, que per a orgull dels premiats han fet sonar el "We are the Champions" mentre s'entregaven les copes.

El guanyador del torneig ha estat el Carles, de Pallejà, sub-16, que era el clar favorit, i que ho ha demostrat sense donar cap opció. Estic convençut que no trigarà gaire a aconseguír el títol de mestre. En 2a posició ha estat el Javier, de Pallejà, sub-12, un altre crack amb molt de futur, que només ha perdut una partida, contra el seu company Carles. I en 3a posició l’Andrei, un altre nano sub-12 que recordava haver-lo vist al Campionat de Vilaseca, i que avui ha fet un gran torneig havent perdut una sola partida, contra el Javier, i derrotat a nens i nenes molt més experimentats.

Pel que fa als participants del nostre club, val a dir que aquest ritme, sense increment, no ha beneficiat gens ni mica als més grans, acostumats com s’han acostumat a jugar en ritmes de partides lentes. De fet no ha estat només als nostres esportistes; més d’una partida ha acabat en taules per efectes del temps. Jo personalment crec que el ritme sense increment acaba donant lloc a la picaresca, al fet que els nanos acabin jugant a guanyar o puntuar gràcies al temps i no pas per haver jugat millor, i això no beneficia gens ni mica a la seva formació. Però les bases són les bases.

Per cert, que enmig de la jornada de descans, en Jordi Parayre ens ha fet pixar de riure amb una queixa dels seus deixebles: els nanos es queixaven que els rivals no els jugaven les defenses que s’havien preparat, ha ha ha ... El Jordi, ben sarcàstic, ens ha proposat que a les bases del torneig havíem de posar que els nens del club organitzador tenen dret a demanar al rival que utilitzi la defensa que ells decideixin, ha ha ha ... Estaria molt bé, ha ha ha ...   

El millor de tots els nostres ha estat el David, que ha acabat amb 5,5 punts. Ha tingut la partida guanyada contra el Diego, del Pallejà, i l’ha acabat perdent; per contra, tenia perduda la partida contra l’Oriol i l’ha acabat guanyant. Ha acabat 4rt, i millor sub-14.

La següent a la classificació ha estat l’Esther, que ha acabat 6ª. Mira que pensava que a ella sí li aniria bé, perque acostuma a jugar massa ràpid, però també s’ha vist perjudicada pel ritme. En tot cas, ha perdut contra el Javier i l’Andrei, pero ha fet un bon torneig. Ha quedat la 1ª sub-16.

Amb els mateixos punts que l’Esther ha acabat el Jensen, en 7a posició. El Jensen tampoc s’ha sentit còmode amb el ritme, però només ha perdut contra el Carles i contra l’Esther. Bon torneig.

I també amb els mateixos 5 punts, però en 11ª posició, ha acabat el Ferran. El Ferran sí que s’ha vist clarament molest amb el ritme de joc. Ha perdut una partida que tenia millor contra l’Andrei, i ha caigut contra el Daniel. Malgrat haver assolit 5 punts i haver quedat 3r millor sub-16, el seu caràcter competitiu ha fet que no sortís gaire satisfet del torneig.

Amb 4,5 punts i en 13a posició ha acabat l’Oriol. A ell tampoc li ha beneficiat gens jugar un ritme tan ràpid i sense increment. Ha perdut clarament contra el Javier, però s’ha deixat mig punt contra l’Isaac i un punt sense contra el David tenint la partida guanyada.

Amb 4 punts i en 15a posició ha acabat l’Hugo. L’Hugo també és un jugador que necessita utilitzar el temps, i també li ha costat el ritme. Ha perdut contra el Diego, l’Ivan i el Gerard, però ha fet un bon torneig. Jo tinc debilitat per l’Hugo, sobretot quan juga els finals. Té la virtut com cap altre de posar-me amb “l’ai al cor”, però avui ha posat a prova la meva salut cardiovascular: amb el rival amenaçant mat i amb escassos segons de rellotge, s’ha tret de la màniga una combinació de mat espectacular. Un dia em matarà d’un atac de cor, però sóc addicte a veure les seves genialitats, ha ha ha ...  

Amb 3 punts i en 38a posició ha acabat l’Alba. En el descans duia 2 punts i es queixava que en el sorteig li havia tocat jugar contra tres companys del club, i que amb l’única de fora del club l’havia guanyada. Val a dir que m’ha dit que almenys no li sap tan malament perdre si ho fa contra companys, com l’Hugo o el Jensen, ha ha ha,... L’Alba és genial. Al Kevin, però, l’ha guanyat. I val a dir que també podia haver guanyat la 5ª partida, perquè de cop i volta s’ha tret una combinació que ha deixat al descobert el rei del rival (el Pablo, que ha quedat 2n sub-10), però després no ha encertat a la correcta combinació i ha perdut. Però ha fet un bon torneig.

Amb 1,5 punts ha acabat la Laia, que ha anat de més a menys. Ha aconseguit una bona victòria i ha aconseguit unes taules miraculoses, perquè tenia la partida perduda, però al rival no li quedava temps i les ha ofert. I a la resta de partides li han tocat rivals amb més experiència. No ha estat el seu millor torneig. Ja en vindran més.

Amb 1 punt i en el lloc 54 ha acabat el Kevin. Al Kevin li fa falta jugar més tranquil·lament, perquè perd partides que té guanyades. Avui, per exemple, ha perdut dues partides de manera inexplicable quan tenia clar avantatge. I ha aconseguit guanyar a un rival notable com l’Eric. Crec que li traeixen massa les ànsies d’aconseguir una bona victòria. Tot li arribarà.   

No m’agradaria acabar la crònica sense fer una reflexió crítica, i espero que tothom l’entengui com a crítica constructiva amb l’objectiu de millorar, sense pretendre posar el dit a cap nafra. Resulta paradigmàtic que hi hagin estat presents tants clubs de l’ACE com clubs de fora de l’ACE. Aquesta dada en part és força satisfactòria, perquè sempre és agraït veure que som capaços d’atraure nens d’altres llocs tan llunyans com ha estat Manresa, aquest any. Però també ens caldria reflexionar sobre els motius que els propis clubs de l’ACE només haguem estat capaços de mobilitzar a 39 nens, i també perquè hi ha d’altres clubs de l’associació que avui no han estat presents. I perquè en una competició organitzada a Cornellà només han estat presents 9 esportistes del municipi, tenint en compte que entre els dos clubs de Cornellà tenim federats fins a 43 nens i que en les nostres activitats mobilitzem molts altres nanos que no estan federats. El futur de qualsevol disciplina esportiva rau en la capacitat de mobilització dels nens i nenes. Les xifres demostren que els escacs és un esport que està en fase de creixement a Catalunya, i que cada any rere any cop són més els nens federats. Al Baix Llobregat tenim molts bon escaquistes i alguns dels millors jugadors joves de tota Catalunya; de fet en el torneig d’avui hi eren presents dos esportistes que han estat campions de Catalunya. Si volem que en el futur puguem seguir gaudint d’aquesta bona salut, hem de fer un esforç per trobar les fórmules que aconsegueixin implicar més nens i nenes en els campionats que organitzem, i això val també per a les fases prèvies del campionat d'edats, que any rere any cada cop va tenint menys participants.

Finalment, hem de donar les gràcies als responsables del Citilab, a les persones que porten el manteniment i la vigilància pel seu tracte exquisit, així com a l’Ajuntament de Cornellà que ens ha ajudat en l’organització d’aquest acte.

També ens queda agrair el treball del Nicolás, el Quique, el Francisco Duro, el Rafa, el Bosco, el David, l'Alan, el Ferran, l’Erika, la Sandra, la Montse i la Loli, així com la feina que han fet des de l’associació el Joan, el Pere, el Matías i el Miguel Angel. I, com no, la del Francisco Solera, que a més d’organitzar tot fins al mínim detall, avui ens ha ensenyat quelcom que no sabíem: com redimonis es sumen dos minuts en el rellotge quan es comet una jugada il·legal, ha ha ha ,... Ara ja puc fer de delegata la lliga sense cap problema.
Per acabar ho, l’exèrcit de voluntaris i voluntàries ho hem recollit tot en un moment, al ritme extraordinari del Back in Black dels AC/DC, que els tècnics del Citilab han posat a tot volum, l'única manera en que es pot escoltar aquesta música, ha ha ha ... Ja és mala sort haver de fotre el camp quan sona lo millor, ha ha ha ...  
Ja estàvem tots fora, carregant el material al taxi del Francisco,  en el moment que han arribat l’Efrem i la Rosa, que no han pogut veure avui les seves nenes..., llàstima, massa tard, ... En fi, hem portat tot el material al Temple, i hem decidit espontàniament cloure un magnífic matí de maig amb un dinar al Patronat. I és que no hi ha millor manera de tancar un matí que davant d’uns musclos a la marinera o uns escamarlans amb ceba, ideals per menjar amb els mateixos dits que agafem les peces...Ha ha ha ... Un bon àpat, acabat amb el Rafa demanant de postre “un biberó”, enmig del somriure de tots nosaltres,  i un servidor exigint que si el Rafa tenia biberó jo volia “el pit”, ha ha ha ...

Esperem que els escacs ens permetin seguir vivint i compartint moments de joia com els d’avui, i esperem que cada cop siguem més a compartir-ho.

Salut i escacs,

PD: no he pogut penjar cap foto, així que espero que el Francisco complementi la meva crònica amb un enllaç a les fotos.