Todo lo que siempre quiso saber sobre Salobreña y nunca se atrevió a preguntar (per Rafa Terrón)
M’ he permès parafrasejar un dels títols més carismàtics de la basta filmografia del cineasta Woody Alllen per tal de titular la crònica d’ avui. A fi i efecte , parlar de tabús sempre és complicat. I per nosaltres fins enguany ha estat parlar de la final d’ Espanya com un tabú, allò que els grans, aquells que en saben més , fan, que tots sabem que existeix, però millor ni preguntar, ja que som petits.
Doncs bé, arribada la nostra
maduresa escaquística crec que ja en
podem parlar del tema obertament. Preguntin , preguntin que contestarem...
encara no som experts , però us explicarem les nostres experiències .
Si ho intentem resumir, diríem
parafrasejant de nou al cineasta, en aquest cas en Match Point, “la vida es
como todo lo demás “, de tal forma que la final d’ Espanya no deixa de ser un
torneig. I quan això s’ entén, és molt
més fàcil , més natural, la organització interna, les preparacions, el dia a
dia....
Així doncs ens hem preparat una
rutina, tant d’ esportistes com d’ acompanyants que fa que sigui tot molt
fluït. En aquesta crònica intentarem
descriure què hem fet fins ara.
Dia 0 experiència (18/7): ARRIBADA
Va ser el dia per tal d’
instal·lar-nos . La família Terrón -Chueco vam arribar cap a les 10 h a l’
hotel en cotxe, des de Carcabuey ( província Còrdoba), un poble molt bufó a la
serra sub-bètica. Si no l’ heu vist aneu que us agradarà. Només arribar vam
passar pel centre de convencions que està al costat de l’ hotel ( de fet allà
mateix és on es juga el torneig ) . Ens van assignar habitació, tot i que
encara no ens donaven les claus, ja que s’ havia de netejar la mateixa ( aquells que havien jugat el torneig de
ràpides sib14 encara no havien deixat les diferents habitacions o no havà donat
temps, així que ens van indicar que cap a les 5 h la tindríem ). Vam aprofitar per fer allà
mateix el control metge ( deixar els papers de protocol COVID que portàvem fets
i contestar les preguntes del metge a aquell respecte. La veritat és que va ser
molt ràpid, a aquella hora no hi havia cues.
Així doncs vam entendre camins per passejar, protocols menjador, llocs a visitar a Salobreña i voltants, com funcionaven les retransmissions en directe tant de partides com de càmeres fixes a la sala de joc,.... vam passar una molt bona estona tots plegats. Una llàstima que ells haguessin de marxar, any vinent podrem participar tots al sub16 junts i encara serà més enriquidor. Moltes gràcies nois, pel pre i pel post, gràcies pel seguiment que ens esteu fent des de casa.
Vam dinar a hotel, i vam veure que és bufet lliure. No és massa gran ni variat, però la qualitat del producte és gran ( vaig dinar un llobarro boníssim ). El menjar no serà cap problema en el vostre dia a dia.
Un cop dinats vam fer dos grups,
Marta i Montse es van quedar esperant ens donessin clau habitació i David i jo
vam anar destí aeroport de Màlaga per tal de recollir a Jensen i Sandra. La
sincronització va ser molt gran, en sortir ells arribàvem nosaltres. Tots
quatre direcció Salobreña ( 1 hora aproximada ) de tornada . David que venia de
Benasque, comentant fonamentalment el torneig jugat al cotxe i Jensen explicava
el treball realitzat de Llinars fins aquell dia. La veritat és que estan en
forma els nens, per ser optimistes.
Un cop en hotel vaig aparcar a la
sala de convencions ( espai amb sostre i gratuït ) i vaig deixar fent cua als
Broadbent al check-in i control metge. Res a veure amb el matí, la cua era
enorme ( com hora i mitja van trigar ).
Ja teníem habitació. Ens havien
assignat una de major preu /categoria que havíem pagat. La meva filla ja havia
estrenat el jacuzzi. La veritat es que la Suite Granada és del tamany del meu
pis. La comoditat és increïble.
L’ Anna Bonals , delegada del
sub16 ens va repartir les samarretes i vam quedar per tal de fer foto tots
plegats al dia següent al matí.
Un cop els Broadbent ja tenien
clau, direcció a la seva habitació i sorpresa.... Jacuzzi exterior. Mare meva
estarem millor que volem.!!!!!!
Cansats, vam veure les espectaculars vistes de l’ hotel amunt del penya-segat , i ens vam anar a l’ habitació, previ a veure primers rivals
i preparació corresponent.
Dia 1: ENCETEM
Foto de la delegació catalana en començar:
Primer dia, primera ronda i
rivals durs d’ inici pels dos. Sots campió de Menorca per Jensen i un 1700
llarg FIDE per David. En la primera el rival de Jensen va jugar molt bé i no va
donar possibilitats al nostre campió que
no va fer cap errada. L’ altre era molt i molt bó.
La partida de David, primer
disgust pel pobre. 4 hores de partida, eren taules mortes i es va deixar la
dama amb apuros de temps. No passa res, la següent intentarem millor.
Al matí, les famílies vam anar a Salobreña a comprar quatre coses ( aquí no hi ha res a més de l’ hotel), cara als berenars i aigua. Vam aprofitar per visitar el casc antic i el majestuós castell. La visita al castell són 4 euros, gratuït per menors de 12 anys i professors amb carnet actualitzat.
Tots cap a hotel, dinem mirem
rivals, preparem i a jugar la ronda de la tarda.
Abans d’ encetar la segona
ronda vam fer la foto dels 200
participants .
Tots dos rivals de nou forts ( menys que el matí ). Jensen va fer una gran partida, victòria !!!! i David emprenyada monumental, segona partida que es deixa material. A Benasque va jugar 10 partides i no es va deixar material, aquí portava dos de dos. Acompanyament de l’ expedició.....hem tingut molta sort de ser-hi els dos esportistes junts, és molt més fàcil gestionar aquestes situacions.
Les famílies hem aprofitar per
estar tranquils a hotel i provar el txiringuito de la piscina.
Dia 2: TARDA LLIURE
Sessió de matí solament. Tots amb dits creuats per veure si David s’ estrenava, aniria molt bé els seus ànims. L’ havia tocat una noia amb menys ELO que ell ( d’ illes balears ). Va aconseguir guanyar, els ànims tornaven. Jensen tenia un rival més complicat i no va poder amb ell. Derrota, tots dos amb 1/3 cap al descans de la tarda.
Camí a hotel , dinem i preparem la tarda. La família Terrón- Chueco vam anar a la platja de Salobreña ( la del peñón si la busqueu en googlee maps ) on hi ha uns inflables divertits pels nens. Vam estar un parell d’ hores fins que era l’ hora en la que havíem quedat amb Jensen i Sandra, les 18 h. Ells havien aprofitat el jacuzzi exterior ( de fet a la pobra Sandra li va donar massa el sol ). Un cop tots junts cap a la cala. Bany, arquitectura, preparació de partides, triangular d’ escacs, .... Una gran tarda. Cap a hotel, sopem i a preparar r partides el següent dia ( dues rondes ).
Doncs això, una mica de tot, Quatre partides en lloc, i sensacions diferents. Jensen es va plantar al matí de nou amb un rival dur . Va aconseguir unes meritòries taules , tot i que va tenir ocasió de guanyar. Molt ben jugat.
En David va arribar amb molta ràbia dient volia un bye a la tarda. Havia perdut contra un rival dur, era sub 14 i venia de fer 5 punts al torneig anterior. Però la tenia guanyada, tenia un +7 pel mòdul. Una combinació molt bona, amb una jugada intermitja que feia que el final no fos aquell buscat. Una jugada prudent de retirar el rei i era vàlida i inevitable .Una llàstima. Tant Toni Galllego com David Centeno li van comentar que la partida havia estat fantàstica. En aquells moments, en calent no fas cas a ningú i David no és una excepció . A poc a poc va entrar en raó, va ajudar molt el fet d’ ajuntar-se amb Jensen.
El matí va ser molt tranquil per
les famílies , ens vam quedar a hotel i j jo vaig aprofitar a acabar la crònica de
Benasque i fer la crònica inicial de Salobreña.
Dinem, preparem i cap a la
tarda.... i .... pplenoooooooo!!!!!
La millor partida de Jensen al
torneig. Per fi li van entrar en una línia preparada ( el treball acaba tenint
recompensa ), va saber aprofitar l’ avantatge de desenvolupament de peces i que
el contrari no estava enrocat. Gran victòria per posar-se amb 2,5/5 en una
final d’ Espanya. Bravo noi.
Demà més.
Sopem, riem,.....
DIA 4: Segona tarda lliure
En aquest matí estic escrivint
aquesta crònica.
Les mares han anat a fer un tomb
i ja han tornat cap a la piscina ( la meva base escriptora ). En aquest
moment està entrant Jensen, ha perdut.
El rival molt dur. Jensen està puntuant molt i fa que no passi tall mai. Rivals
durs, que fan que en 5 partides estigui pujant 60 punts FIDE. Moolt bé campió a
continuar.
No tenim notícia de David. No ha
tingut sort al sorteig, amb dos punts de 5 segur hi ha rivals més fluixos que
la rival que l’ ha tocat, campiona
absolta sub14 d’ Extremadura que no va
perdre cap partida al campionat de classificació. David ja ha entrat a sala
quan he vista la seva rival amb el seu entrenador i tres jugadors de la seva
delegació repasant partides de David en Llinars. Li deien què jugar. Ahir David es va preparar una
línia diferent a la de Llinars per sorprendre, a veure si té sort i la caça a
l’ apertura.
Aquesta tarda segurament anirem cap a Almuñecar, així variem una mica la ruta i aprofitem la tarda lliure.
Res més, m’ acomiado fins aviat
Rafa Terrón
Cronista en pràctiques estiu
PD: Més fotos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada