dimarts, 27 de juliol de 2021

Campionat d'edats sub18 d'Espanya: 1a i 2a Jornada (rondes 1-2-3)

 

WALK THIS WAY (26/07/2021)



Després del bon paper fet a pel Jensen Broadbent i el David Terron en la categoria sub16, el Club d’Escacs de Cornellà continuava sent present a Salobreña en la categoria sub18, la màxima, en la figura d’en Ferran Puig.

Amb el reconeixement explícit a tota la feina efectuada prèviament pel Nicolás Plaza, l’Emilio Pérez, en Raúl Quiles, en Pau Castrillo, el Jesús Peguero, en Ferran Barroso, en Joaquim Peris, en José Sáez, en Bosco Tebar i en FRANCISCO SOLERA (quina gran feina!), així com la resta de companys del club que han posat la seva pedreta en la formació dels nois, podríem dir que el camí d’aquest viatge fins a Salobreña fet pel Jensen, en David i en Ferran, pren una gran embranzida fa tres anys, quan el Club va decidir confiar amb en Jordi Parayre en la formació i creixement dels nois de l’escola. En Jordi els ha ensenyat bona part del que saben, però sobretot ha aconseguit treure a relluir l’enorme talent que aquests nois duien dins, i els ha donat la confiança necessària per plantar cara a qualsevol rival que se’ls posi al davant. Moltes gràcies, Jordi, perquè la seva presència en aquest campionat és el millor premi i reconeixement a la teva feina. Et pots sentir molt orgullós.

Físicament, però, el viatge va començar molt aviat el diumenge 25 de juliol, fent el nostre particular Camí de Sant Jaume en cotxe. Al cotxe, radio posada: emissora Rock FM, que de 00:00 a 06:00 emet només rock català per no incomplir la normativa, alternant alguna peça bona com d’altres tant rebutjables com la pitjor versió que he sentit mai del gran hit dels AC/DC “Carretera a l’infern”. Això sí, a les 06:00 en punt, sonaven els Aerosmith i el seu “Walk this way”, que vaig pensar que podria ser un bon títol per a la 1a crònica de tota aquesta setmana. I m’ho va acabar confirmant tornar-la a sentir poques hores més tard, quan vam ensopegar a Radio 3 amb un programa especial de repàs a la música d’Aerosmith.

El cas és que vam arribar a Salobreña poc abans de l’hora del tall del matí. Reconeixement mèdic, confirmació inscripció, dinar i cap a l’habitació a fer la migdiada. Habitacions molt confortables, aire ben posat i amb vidres ben gruixuts, fent-nos creus de com em Jensen va tenir l’incident. En Jordi Magem, delegat de la Delegació Catalana reuneix a tots a les 20:15 per donar samarretes i les indicacions als 19 jugadors/es que representaran la FCE. Sopem i surten els emparellaments. En Ferran ja venia preparat, però es prepara a fons per afrontar el repte de l’endemà.


Ja el dilluns, tots citats a les 9:15 davant el centre de convencions on es juga. Som la primera delegació en arribar, i som els primers a qui la Patricia, la fotògrafa de la FEDA, fa la foto oficial de rigor. Bé, diguem-ne les fotos, ja que en surten tantes versions com progenitors eren presents. Darrere nostre van arribant altres delegacions i van entrant dins. Ja veiem alguns nois i noies que van amb xancletes i que han de marxar corrents a posar-se mitjons o calçat tancat. També veiem d’altres que directament opten per posar-se mitjons amb les xancletes. La normativa sanitària s’aplica amb rigor.

Hem saludat als pares i mares d’altres jugadors de la delegació, i hem aprofitat per anar a Salobreña a passar el matí i visitar el castell, conscients que a aquestes edats, les partides difícilment duren força més de 3 hores. A la delegació catalana ens han assignat el primer torn al menjador (13:30 dinar; 20:30 sopar), que logísticament està molt bé, perquè et permet descansar més i tenir més temps per preparar la partida de la tarda, però l’inconvenient de que sovint les partides no acaben fins més tard.


I així ha estat. Al Ferran li ha tocat enfrontar-se en 1a ronda contra una jugadora canària potent, la Jenny Sanabria Taskila. Ha estat una partida maratoniana que ha durat més de 4 hores. Ha començat bé la partida, exercint el domini de forma constant, però consumint molt de temps. Amb la partida amb un avantatge clar (+7 segons el mòdul) i els nervis de veure córrer el temps (després de 25 jugades li quedaven menys de 4 minuts), no ha calculat bé el sacrifici per rematar, i la rival ha aconseguit defensar-ho tot, i igualar la partida de nou. I la partida ha acabat amb 60 moviments. No obstant, ha sortit prou satisfet del joc, i ha vist comprovat que podia jugar bé en aquest torneig.

A la tarda li ha tornat a tocar una altra rival femenina, en aquest cas un coneguda companya de delegació, l’Anaïs Garcia Ramos, del Peona i Peó, una altra excel·lent jugadora. Aquest cop duia les negres, i aquesta partida no ha estat tan ben jugada com la del matí. He cedit la iniciativa a la seva rival durant tota la partida, que ha jugat molt bé. A més, com de costum, ha jugat de manera poc convencional però en aquesta ocasió no li ha servit. En Ferran ha cedit voluntàriament la qualitat a canvi de capturar un peó i mantenir activitat, tot i que ja s’havia apurat de temps. L’Anaïs ha tornat a recuperar el peó tirant de tàctica, i ha seguit simplificant, i en un error de càlcul el Ferran ha capturat amb la peça equivocada, perdent una peça sense compensació, i ha abandonat al moment. A la tarda no ha sortit tan satisfet com el matí.

La primera jornada acabava en un desencoratjador 0/2. Esperàvem que a l’endemà es pugui treure l’espina de sobre. La rival, una altra noia, aquest cop de Castilla La Mancha, la Clara Vela, que ja fa molts anys que ve a disputar el Campionat a Salobreña. El Ferran no tenia gaires referències ni partides, així que va decidir no preparar res d’especial i confiar amb les línies que portava estudiades sabent que jugaria amb blanques.


Així que confiant amb el nano, els pares avui hem decidit tirar cap a Almuñecar. Ens ha sorprès veure que una gran quantitat d’establiments i negocis que utilitzaven el terme “sexi”. La nostra visita cultural ens ha tret de dubtes, sobretot quan hem visitat el museu de la ciutat, fent un pas per la història del poble, i hem pogut comprovar que en temps dels fenicis aquest indret es va començar a conèixer com a Seks i els romans el van mantenir el nom de Sexi, i per això els seus habitants reben el nom de sexitans. I just baixant del museu i passant pel costat del Parc Botànic del Majuelo, ens hem assabentat de la victòria del Ferran.

Avui el Ferran ha tornat a sorprendre en l’obertura. És conscient de que comença a tenir partides disponibles a la xarxa, i que els rivals poden veure què juga, i ha vingut en aquest campionat preparant una sèrie de línies noves en les que sentir-se a gust. I la d’avui ha estat una línia molt agressiva que ha deixat fet miques l’enroc fianchetat de la seva rival. La noia li ha confessat amb el Ferran que havien revisat partides seves, però no havien trobat partides que indiquessin què jugava contra la índia de rei que sempre juga. El fet, és que ni tan sols l’ha arribat a jugar, trobant-se un allau de peces al damunt. Tot i així, en Ferran ha comés una imprecisió que li podia haver sortit cara, i que ha permès a la seva rival igualar la partida. Malgrat tot, ha tornat a fer un sacrifici addicional de peça buscant que les seves peces fossin actives, i avui li ha anat bé. Ell havia calculat que recuperava peça i deixava tocada l’estructura de la seva rival, però s’ha trobat amb una errada que li ha permès sentenciar amb un bonic escac i mat.

Es treu l’espina de sobre amb el seu primer puntet, i a descansar fins demà. Aquesta serà una tarda de platja i ja prepararà després les rondes de demà. Tres partides i un punt.

 

Comentarios en el Blog

Visites

Hola a tots

Hola, que tal?

El nostre club, com tot en aquesta vida, s'està modernitzant, i una d'aquestes coses per poder aconseguir-ho, és estar a internet.

Hem confeccionat aquest blog, i us mantindrem informats de tot el que passa, no només al voltant del nostre club, sinó també tot el relacionat amb el nostre apassionat esport, art, ciència .... que són els Escacs.


Serà un blog en continu creixement, i sempre intentarem tenir-lo tant al dia, com actualitzat, i sempre donant-li més articles, per a tots en general, des dels nostres magnífics jugadors, fins als nois de l'escola, com als pares i familiars, amics, i qualsevol simpatitzant dels Escacs.


Desitjo que us agradi, que participeu amb els vostres comentaris, amb les vostres idees, que si són possibles es faran realitat.


Una salutació, i ens anem veient pel club.
El nostre TEMPLE, "El TEMPLO"

El vostre amic

Francisco Xavier Solera