WALK THIS WAY (26/07/2021)
Després del bon paper fet a pel Jensen Broadbent i el
David Terron en la categoria sub16, el Club d’Escacs de Cornellà continuava
sent present a Salobreña en la categoria sub18, la màxima, en la figura d’en
Ferran Puig.
Amb el reconeixement explícit a tota la feina
efectuada prèviament pel Nicolás Plaza, l’Emilio Pérez, en Raúl Quiles, en Pau
Castrillo, el Jesús Peguero, en Ferran Barroso, en Joaquim Peris, en José Sáez,
en Bosco Tebar i en FRANCISCO SOLERA (quina gran feina!), així com la resta de
companys del club que han posat la seva pedreta en la formació dels nois,
podríem dir que el camí d’aquest viatge fins a Salobreña fet pel Jensen, en
David i en Ferran, pren una gran embranzida fa tres anys, quan el Club va
decidir confiar amb en Jordi Parayre en la formació i creixement dels nois de
l’escola. En Jordi els ha ensenyat bona part del que saben, però sobretot ha
aconseguit treure a relluir l’enorme talent que aquests nois duien dins, i els
ha donat la confiança necessària per plantar cara a qualsevol rival que se’ls
posi al davant. Moltes gràcies, Jordi, perquè la seva presència en aquest
campionat és el millor premi i reconeixement a la teva feina. Et pots sentir
molt orgullós.
Físicament, però, el viatge va començar molt aviat el
diumenge 25 de juliol, fent el nostre particular Camí de Sant Jaume en cotxe. Al
cotxe, radio posada: emissora Rock FM, que de 00:00 a 06:00 emet només rock
català per no incomplir la normativa, alternant alguna peça bona com d’altres tant
rebutjables com la pitjor versió que he sentit mai del gran hit dels AC/DC
“Carretera a l’infern”. Això sí, a les 06:00 en punt, sonaven els Aerosmith i
el seu “Walk this way”, que vaig pensar que podria ser un bon títol per a la 1a
crònica de tota aquesta setmana. I m’ho va acabar confirmant tornar-la a sentir
poques hores més tard, quan vam ensopegar a Radio 3 amb un programa especial de
repàs a la música d’Aerosmith.
El cas és que vam arribar a Salobreña poc abans de
l’hora del tall del matí. Reconeixement mèdic, confirmació inscripció, dinar i
cap a l’habitació a fer la migdiada. Habitacions molt confortables, aire ben
posat i amb vidres ben gruixuts, fent-nos creus de com em Jensen va tenir
l’incident. En Jordi Magem, delegat de la Delegació Catalana reuneix a tots a
les 20:15 per donar samarretes i les indicacions als 19 jugadors/es que representaran
la FCE. Sopem i surten els emparellaments. En Ferran ja venia preparat, però es
prepara a fons per afrontar el repte de l’endemà.
Ja el dilluns, tots citats a les 9:15 davant el centre
de convencions on es juga. Som la primera delegació en arribar, i som els
primers a qui la Patricia, la fotògrafa de la FEDA, fa la foto oficial de
rigor. Bé, diguem-ne les fotos, ja que en surten tantes versions com
progenitors eren presents. Darrere nostre van arribant altres delegacions i van
entrant dins. Ja veiem alguns nois i noies que van amb xancletes i que han de
marxar corrents a posar-se mitjons o calçat tancat. També veiem d’altres que
directament opten per posar-se mitjons amb les xancletes. La normativa
sanitària s’aplica amb rigor.
Hem saludat als pares i mares d’altres jugadors de la
delegació, i hem aprofitat per anar a Salobreña a passar el matí i visitar el
castell, conscients que a aquestes edats, les partides difícilment duren força
més de 3 hores. A la delegació catalana ens han assignat el primer torn al
menjador (13:30 dinar; 20:30 sopar), que logísticament està molt bé, perquè et
permet descansar més i tenir més temps per preparar la partida de la tarda,
però l’inconvenient de que sovint les partides no acaben fins més tard.
I així ha estat. Al Ferran li ha tocat enfrontar-se en
1a ronda contra una jugadora canària potent, la Jenny Sanabria Taskila. Ha
estat una partida maratoniana que ha durat més de 4 hores. Ha començat bé la
partida, exercint el domini de forma constant, però consumint molt de temps.
Amb la partida amb un avantatge clar (+7 segons el mòdul) i els nervis de veure
córrer el temps (després de 25 jugades li quedaven menys de 4 minuts), no ha
calculat bé el sacrifici per rematar, i la rival ha aconseguit defensar-ho tot,
i igualar la partida de nou. I la partida ha acabat amb 60 moviments. No
obstant, ha sortit prou satisfet del joc, i ha vist comprovat que podia jugar
bé en aquest torneig.
A la tarda li ha tornat a tocar una altra rival
femenina, en aquest cas un coneguda companya de delegació, l’Anaïs Garcia
Ramos, del Peona i Peó, una altra excel·lent jugadora. Aquest cop duia les
negres, i aquesta partida no ha estat tan ben jugada com la del matí. He cedit la
iniciativa a la seva rival durant tota la partida, que ha jugat molt bé. A més,
com de costum, ha jugat de manera poc convencional però en aquesta ocasió no li
ha servit. En Ferran ha cedit voluntàriament la qualitat a canvi de capturar un
peó i mantenir activitat, tot i que ja s’havia apurat de temps. L’Anaïs ha
tornat a recuperar el peó tirant de tàctica, i ha seguit simplificant, i en un error
de càlcul el Ferran ha capturat amb la peça equivocada, perdent una peça sense
compensació, i ha abandonat al moment. A la tarda no ha sortit tan satisfet com
el matí.
La primera jornada acabava en un desencoratjador 0/2.
Esperàvem que a l’endemà es pugui treure l’espina de sobre. La rival, una altra
noia, aquest cop de Castilla La Mancha, la Clara Vela, que ja fa molts anys que
ve a disputar el Campionat a Salobreña. El Ferran no tenia gaires referències ni
partides, així que va decidir no preparar res d’especial i confiar amb les línies
que portava estudiades sabent que jugaria amb blanques.
Així que confiant amb el nano, els pares avui hem
decidit tirar cap a Almuñecar. Ens ha sorprès veure que una gran quantitat d’establiments i
negocis que utilitzaven el terme “sexi”. La nostra visita cultural ens ha tret de dubtes, sobretot quan hem visitat el museu de la ciutat, fent un pas per la història del poble, i hem pogut comprovar que en temps dels fenicis
aquest indret es va començar a conèixer com a Seks i els romans el van mantenir el nom de Sexi, i per això els seus habitants reben el
nom de sexitans. I just baixant del museu i passant pel costat del Parc Botànic
del Majuelo, ens hem assabentat de la victòria del Ferran.
Avui el Ferran ha tornat a sorprendre en l’obertura.
És conscient de que comença a tenir partides disponibles a la xarxa, i que els
rivals poden veure què juga, i ha vingut en aquest campionat preparant una sèrie
de línies noves en les que sentir-se a gust. I la d’avui ha estat una línia
molt agressiva que ha deixat fet miques l’enroc fianchetat de la seva rival. La
noia li ha confessat amb el Ferran que havien revisat partides seves, però no
havien trobat partides que indiquessin què jugava contra la índia de rei que
sempre juga. El fet, és que ni tan sols l’ha arribat a jugar, trobant-se un
allau de peces al damunt. Tot i així, en Ferran ha comés una imprecisió que li
podia haver sortit cara, i que ha permès a la seva rival igualar la partida.
Malgrat tot, ha tornat a fer un sacrifici addicional de peça buscant que les
seves peces fossin actives, i avui li ha anat bé. Ell havia calculat que
recuperava peça i deixava tocada l’estructura de la seva rival, però s’ha
trobat amb una errada que li ha permès sentenciar amb un bonic escac i mat.
Es treu l’espina de sobre amb el seu primer puntet, i
a descansar fins demà. Aquesta serà una tarda de platja i ja prepararà després
les rondes de demà. Tres partides i un punt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada