Campionat d'edats sub18 d'Espanya: 3a i 4a Jornada (rondes 4-5-6)

Dimecres 28/07/21: La jornada dels plaers immensos

Amb tres rondes disputades i havent sumat un punt, en Ferran afrontava una altra jornada de matí i tarda. El rival del matí era en Jorge Viñas Blasco, un rival de Madrid més fort que ell, però en Ferran es va preparar a fons per donar la sorpresa i seguir sumant. Entre la tarda anterior i el mateix matí havia rebut un munt de missatges dels companys del club, en el grup de l’escola, de tecnificació o en missatges personals, fent-li sentir des de la distància el seu alè de suport i fent-li saber que no estava sol.

Avui, però el dia li deparava una primera sorpresa, totalment inesperada: la visita de la família Terron. En Rafa em va trucar per dir-me que vindrien a dinar amb nosaltres, que no li diguéssim res al Ferran, i van venir des de Carcabuey (Córdoba) a acompanyar-lo i animar-lo en persona. Vam esperar-los a la terrassa de l’hotel; i més o menys a les 11:30 aprox. van arribar els Terron. El Ferran feia dues hores que jugava; de tant en tant se’l podia veure en una de les pantalles de la piscina, connectades amb les web cam de la sala, que retransmeten per streaming (chess24), però de manera insuficient per veure la partida.

Mentre esperàvem a que el Ferran acabés, la Marta va ser la més intel·ligent de totes i va anar a la piscina, a participar de les activitats de dansa aquàtica que portava el grup d’animació de l’hotel. I jo vaig anar a l’habitació a buscar el tauler; en David en Rafa i jo vam jugar algunes entretingudes partides, d’aquelles tan típiques meves en que sacrifico peces. Però en David està molt fort; només vaig aconseguir guanyar-li la primera. La partida amb el Rafa va ser una altra gran partida, en la que vam escoltar de boca del David "Jo, vaya manera de combinar los caballos", ha ha ha

El títol de la crònica està inspirat en el record d’un títol de l’escriptor Melcior Comes, “El llibre dels plaers immensos”, que vaig llegir fa uns anys. El llibre parla del pas a adult d’un adolescent de casa bona i de com explora el seu vessant hedonista enmig d’un entorn complicat d’entendre i que sembla desfer-se a trossos. La situació del llibre no és equiparable, però avui per nosaltres, el que ha estat immens ha estat el plaer de compartir una jornada de vacances amb uns grans amics, prenent un refresc o frappé i conversant i jugant a escacs.  Gaudint del plaer immens de jugar a escacs. 

Eren ja les 13:30 i en Ferran duia quatre hores de partida; molts dels rivals ja se'ls veia per la piscina, i per la pantalla de retransmissió s'observava que quedaven poques partides per acabar. La Marta ja estava seca i els Terron han proposat anar directament al davant del Centre de Convencions on es juga, i que el Ferran pogués veure'ls directament quan sortia de la partida. Avui el dia era molt calorós, però sorprenentment, a l’ombra s’estava prou bé. I poc després ha aparegut el Ferran. Mentre anava xerrant amb el seu rival sobre la partida, el rostre d'en Ferran no ha pogut evitar esbossar un somriure quan ha vist al David, a qui des de lluny li indicava el sentit de la partida movent el polze cap avall.

La partida ha estat dura. El Ferran jugava amb negres i ha plantat cara al seu rival, que  s’ha vist sorprès pel joc agressiu del Ferran. De fet li ha dit que juga molt millor del que indica el seu nivell d’elo. La partida ha estat molt disputada, amb alternances fins que a la jugada 40 els canvis de peces han deixat al Ferran en una mala posició per jugar el final. No obstant el Ferran ha seguit intentant, fins que després de 67 moviments, ha decidit abandonar. Ha sortit content per veure al David, la Marta, el Rafa i la Montse, però també satisfet per com ha jugat. S’està agradant.

I a l’hora del dinar ha estat la primera vegada que hem vist al Ferran riure com no l’havíem vist riure en tot el campionat. Els Terron han vingut expressament per fer-li saber que estaven al seu costat, i en David li repetia totes les frases d’ànims i de suport que ell mateix havia estat escoltant aquestes setmanes de Benasque i Salobreña. Ens hem acomiadat després de dinar, no sense que la Marta li fes el seu particular ritual per desitjar-li tota la sort del món a la tarda, que el Ferran ha agraït amb un explícit esclat de riure.

A la tarda li tocava enfrontar-se un altre cop a una noia, l’Eluney Prats Farés, una noia de Cantàbria de la que no tenia cap referència, perquè no tenia partides penjades a la xarxa. De fet el Rafa li havia dit que segons la FEDA feia molt poc temps que jugava. I li tocava jugar de nou amb negres.

Mentre el Ferran jugava, hem decidit anar a fer una passejada pel camí que va en direcció Salobrenya, flanquejant la gran quantitat de cases i xalets de gent amb possibles, i admirant la nitidesa de l’aigua del mar que avui era ben plana i que semblava acaronar cada racó de la costa de penyassegat. Curiosament, i des d’una distància que devia voltar els cinc quilòmetres se sentien els crits dels venedors ambulants de la platja del poble de Salobrenya.  

La partida de la tarda ha estat la més curta que ha disputat, acabant més o menys en dues hores. La rival li ha demostrat al Ferran que jugava molt bé per ser una desconeguda, però el Ferran s’ha pogut imposar. La partida ha estat molt maca, amb els dos jugant de manera agressiva intentant arribar abans. En Ferran tenia clar que ell no pensava esperar a defensar-se, i no li ha importat cedir peons a canvi d’activitat, i el cert és que li ha anat molt bé, perquè el seu joc li ha permès canviar les dames i quedar-se amb peça de més i les torres en columnes obertes. Tot i així. La seva rival ha intentat buscar les seves opcions, i en Ferran s’ha limitat a estabilitzar la posició i mostrant el poder del seu cavall de més, i la rival ha abandonat quan ha vist que ja no li quedaven opcions d’atac. Gran partida del Ferran. No sé si ha estat la presència dels Terron, però el Ferran està mostrant la seva millor versió. Es col·loca amb 2 punts de 5 partides.

 

Dijous 29/07/21: Cien años de soledad

El títol de la crònica fa referència a l’extraordinari llibre de Gabriel Garcia Marquez sobre Macondo. Recordo en especial el passatge on explica que el seu personatge Aureliano Buendia s’havia aixecat en armes fins a 32 vegades i no havia aconseguit mai sortit guanyador en cap d’ells. I en cap d’elles no tenia cap motiu important per fer-ho més que la necessitat de rebel·lar-se. I en totes elles es va lliurar de ser afusellat sense cap explicació lògica. I cada cop tornava a replegar-se i entretenir-se fent peixos daurats, en absoluta soledat com a cuirassa envers un entorn advers que no l’entenia.

Afortunadament, en Ferran no ha perdut totes les batalles, ni de bon tros. Ell ja sabia que viuria els seus 7 dies de soledat (que seran 6 gràcies als Terron). Aquí la majoria de nois i noies es coneixen de fa molts anys, i a aquestes edats ja venen sense els pares. En Ferran és un estrany entre tots ells; aquí no coneix gairebé a ningú, i els que coneix tampoc són amics. És un adolescent que al costat tant sols té la família. I de manera virtual la de tots els companys i companyes que l’animen.

Avui dijous tocava jornada només matutina, i el rival del Ferran era un noi gallec, en Marcos Vázquez Gómez, un altre rival més fort que el Ferran. No obstant, el Ferran estava confiat i amb ganes de demostrar d’igualar la sèrie de victòries i derrotes; i a més jugava amb blanques.

La nit havia estat molt calorosa i a més hem hagut de patir les inconveniències de tenir com a veïns d’habitació dues parelles joves alienes a la competició (o no?) que s’havien passat tota la nit de farra i de manera escandalosa. I el dia es llevava lleugerament ennuvolat. Avui es preveia una partida llarga, i els pares hem seguit els consells d’en Jordi Magem, hem decidit deixat la Costa Tropical de Granada i ens hem endinsat a la Costa del Sol de Málaga, a Nerja, on s’hi arriba en un moment. Hem visites unes coves extraordinàries i hem passejat pel poble, força turístic, la veritat. 

La partida d’avui ha estat com la del Ferran d’ahir al matí. El seu rival anava relativament preparat, perquè li ha dit que havia agafat el seu codi de lichess per veure què jugava. I de fet el Ferran s’ha trobat amb una jugada inesperada que no li havien fet mai amb 4...Axb1, en que les negres han cedit l’alfil dolent a canvi del cavall de dama de les blanques. El rival agafava la iniciativa, però en Ferran aconseguia reprendre el control de la partida i l’ha jugada molt bé, quedant amb avantatge que ha pogut mantenir durant força estona. La partida era entretinguda: en Ferran estrenyia al rival pel flanc de dama mentre el rival buscava les seves opcions pel flanc de rei. 

El temps passava i el Ferran no sabia com rematar, i s’ha plantejant-se demanar taules. Quan han estat revisant la partida, el rival li ha confessat que les hauria acceptat perquè es veia perdut. En Ferran no ha volgut conformar-se amb les taules i ha arriscat pensant que en el final quedava amb peça de més i un peó que podia coronar, però... no ha calculat bé la potència dels peons passats del rival en el final. I és estrany, perquè si en alguna cosa destaca el Ferran és en jugar bé els finals. I de nou una imprecisió de capturar amb peça equivocada. 

Aquesta ja era la tercera partida que se li escapa després de tenir avantatge, però avui ha quedat una mica més afectat anímicament perquè l’avantatge material era clar. Possiblement el joc del Ferran sigui el més atractiu que hagi disputat fins ara, i el seu nivell de joc està força alt, però aquí a Salobreña tots els rivals són forts i qualsevol imprecisió es paga cara i pot tirar per terra tota la gran feina feta en una partida. Malgrat tot, cal reconèixer el valor de la gosadia, de no conformar-se amb mig punt i arriscar-se a aconseguir la victòria.

Tant de bo la partida d’avui serveixi d’aprenentatge per afrontar les darreres tres rondes.