Lliga Catalana 8ª Ronda

CRÒNICA 8ª JORNADA LLIGA CATALANA, 08/03/2020

Sergio i l'Ana: la foto de la jornada. Bona partida

Resum dels resultats:

Catalònia-Joviat B	Cornellà A	3 - 7
Cornellà B	Collblanc  A	7½ - 2½
Cornellà D	Cornellà C	5 - 3
Cornellà F	Cornellà E	2½ - 3½

Dia de la dona; molt a reivindicar: de les 73 fitxes que tenim al club, només 6 fitxes corresponen a noies. És cert que tenim altres noies vinculades al club i que no tenen fitxa, algunes fins i tot com a monitores, però el nostre cas no és una excepció. A gairebé tots els clubs predominen els homes molt per sobre de les dones. Tant de bo la xifra de noies que s’interessin pels escacs augmenti; precisament els escacs és una disciplina esportiva en la que els dos sexes competeixen en absoluta igualtat d’oportunitats. 

Entrant en la part competitiva, si la setmana passada va ser la jornada negra, aquesta setmana ha estat la setmana de ... del catxondeo!!! Ha ha ha ... La Federació ens havia enquadrat en el mateix grup als equips de 1ª i 2ª, i l’enfrontament entre els nostres equips ha donat moments autènticament delirants, ha ha ha ...

Es notava que hi havia ganes de gresca i "show", perquè he arribat poc abans de les 9 i ja hi havia un munt de companys, que ho tenien pràcticament tot muntat, de manera que hem començat amb la guerra psicològica de tirar-nos pulles els uns als altres que ens havíem d'enfrontar entre sí, ha ha ha ... Feia temps que no rèiem tant!

Bé, començament per les coses serioses. El nostre primer equip tenia un enfrontament important en la seva visita a Manresa, contra el Catalònia-Joviat, si volia seguir mantenint opcions d’ascens. I el cert és que l’equip ha respost com s’esperava. Tot i algunes baixes, els darrers taulers de l’equip A han decidit el matx. Arriba als 7 punts, i es manté en 2n lloc en les places que donen lloc a la promoció d’ascens.

Seguim amb l’equip B. Avui jugava a casa contra l’equip de Collblanc, i ha aconseguit una gran victòria que no tan sols referma la permanència de l’equip a la categoria, sinó que el situa en el 3r lloc. El Sergio ens ha preparat la seva sensacional crònica, com sempre, que trobareu a continuació. A aquest equip només li queda un enfrontament, contra l’Espiga, el líder imbatut del grup, però ho farà amb la seguretat d’haver fet els deures a temps.

I anem amb el primer dels duels fratricides del dia. Els equips C i D s’enfrontaven entre si. El Francisco havia preparat les alineacions ben compensades, encara que sobre el terreny els jugadors del C eren millors que els de l’equip D. Però ha saltat la sorpresa, i l’equip D ha guanyat, i val a dir que ho ha fet amb solvència. L’equip D aconsegueix un punt molt important, i la setmana vinent es jugarà la permanència a casa del Sant Martí C.

I en la sala annexa es disputava el segon dels duels fraticides del dia, que enfrontava als equips E i F. En aquest matx, el Francisco també havia preparat alineacions compensades, amb l’equip E lleugerament superior a l’F. I en aquest cas, ha estat l’equip E el que ha guanyat per la mínima, de manera que l’equip F encara haurà de patir en la darrera jornada per evitar el descens.

Bé, això s’està acabant; ens queda només una sola ronda. Tres dels nostres equips (el B, el C i l’E·) no s’hi jugaran res més enllà del goig de guanyar una bona partida. En canvi, la darrera ronda serà molt important pels altres tres. L’equip A es jugarà les opcions de pujar al Temple, davant el Sant Martí B, que no s’hi juga res. L’equip D visitarà al Sant Martí C (que tampoc es juga res) amb la necessitat de guanyar si vol assegurar-se la permanència. I l’equip F visita el Martorell C, en un duel directe per evitar la 9ª plaça que podria suposar el descens.  

Albert Puig

PD: Jugarem moltes altres rondes, segurament molt millor, però riure com hem rigut avui, serà difícil. Francisco, feia temps que no et veia partir-te el cul com avui.

Cornellà B 7.5-2.5 Collblanc

(per Sergio Santamaría)

Hoy nos jugábamos la salvación, matemáticamente nos faltaba medio punto. Por fin, pese al coronavirus, hemos podido poner un equipo más fuerte que de costumbre.

El Collblanc ha presentado todo lo que tienen a excepción de su número 2 de lista. Por cierto! Un saludo a mi rival, que cuando le he dicho el nombre sabía que yo hago las crónicas; ... fa goig que nos lean en otros clubs!

Rápidamente Boloix ha empezado a ganar piezas, sus partidas este año son rápidas tanto ganando como perdiendo. Hoy ha tocado ganar. 1-0. 

Poco después yo he puesto el segundo punto en el casillero, partida igualada hasta que mi rival se ha dejado una pieza. 2-0.

Bosco con el marcador de cara y alfiles de diferente color ha hecho tablas. 2.5-0.5.

Solera, que volvía tras varias partidas sin jugar, ha aceptado unas tablas, había mucho lío en el tablero pero medio puntito nos beneficiaba. 3-1.

Albero con varias piezas de más en el final ha ganado. 4-1.

León le ha tocado jugar con un jugador que tuvo bastante más ELO y que suele jugar bastantes torneos. Al final ha perdido. 4-2. Ánims Manel!! A la última guanyes!

El punto del empate y de la salvación nos lo ha dado Xavi Hernández. Aprendiendo de mis atracos ha intentado cazar una torre limpia, no le ha salido pero ha ganado calidad. Poco a poco ya aprenderás a atracar piezas jejejeje 5-2.

Salva en un final que pintaba tablas ha encontrado una buena red de mate y ha ganado! Buena noticia para levantar la moral! 6-2.

Óscar, nuestro refuerzo, tenía torre de menos contra un rival duro. No sé cómo lo ha hecho pero ha hecho tablas! 6.5-2.5.

Y por último Miquel, al borde del tiempo, se ha colgado una torre. Pero el rival al borde del tiempo también ha acabado perdido por el ataque de Miquel. 7.5-2.5

Nos hemos salvado en un grupo complicado! 

Un año más en Preferente!! 

Felicidades equipo!

Crònica CORNELLÀ D – CORNELLÀ C, 5 - 3

(per Albert Puig)

Aquest matx entre companys es disputava a la sala principal, i el Francisco havia preparat les alineacions compensades, si bé sobre el paper el C era millors.

El matx ha començat amb una ràpida victòria de l’Hugo Duro, que duia les peces negres blanques, i que amb un atac fulgurant dels que ens té acostumats posava el matx amb un resultat de 0 a 1 a favor de l’equip C.

No obstant, no trigava gaire en anivellar-se el matx, gràcies a l’Esther. L’Esther duia les blanques, i li ha tocat la desagradable fortuna d'haver de jugar contra el Guillem. I l'Esther no ha tingut cap mena de pietat, jugant de manera molt agressiva contra el pobre Guillem, que no ha sabut per on li han acabat arribant venien “les mastegots”, ha ha ha ... El matx quedava 1 a 1.

Poc després era l’Oriol el que decantava la partida cap al cantó de l’equip D. A l’Oriol li havia tocat jugar amb amb les negres contra en David Zariuk, un noi que aviat començarà a crèixer com l'escuma. Avui en David ho ha fet força bé, però l’Oriol té més experiència i està en un bon estat de forma, jugant amb molta seguretat, i s’ha imposat sense gaires dificultats .

Més tard el Valentín derrotava al seu amic Joaquim Peris, en una partida força disputada. El matx se situava 3 a 1.

Al cap d’una estona, una nova sorpresa (tot i que per mi, sorpresa relativa): en Josep derrotava al Quique en el primer tauler. En Josep és un jugador molt sòlid i avui ha aconseguit derrotar en una molt bona partida al Quique. El marcador quedava 4 a 1.

La següent partida en acabar ha estat la del David i el Francisco. El Francisco jugava amb blanques, però el David ha lluitat força per la iniciativa. Tant, que en una jugada s’ha vingut amunt amb un sacrifici d’alfil mentre exclamava davant de tothom: “hemos venido a jugar”, ha ha ha ... Ben bé tots els companys han rigut, en especial el seu pare, que ha hagut de sortir fora a pal·liar els efectes de l’atac de riure que li ha provocat el seu fill. El fet és que el càlcul de David no havia estat prou acurat, i s’ha trobat al davant un experimentat Francisco, que ha neutralitzat l’atac del David i ha jugat amb la tranquil·litat de disposar d’una peça d’avantatge. El marcador s’escurçava 4 a 2.

El punt definitiu que ha acabat decantant el matx l’ha aconseguit en Sergio Solera, no sense dificultat, ja que l’Ana ha jugat una molt bona partida i ha aguantat molt bé; de fet, ha estat una partida força interessant, i per mi es mereix encapçalar la crònica de la jornada; la partida ha començat de cara, perquè l'Ana ha pecat d'inexperiència i de seguida ha quedat en desavantatge; malgrat tot, l’Ana ha lluitat força i en cap moment ha donat el seu braç a tòrcer, posant les coses molt complicades al Sergio. Al final el Sergio ha trobat un pla guanyador i ha acabat aconseguint la victòria i situava el marcador 5 a 2.

L'Ana, que està progressant molt

La darrera partida en acabar ha estat la que han disputat en Jensen (amb blanques) contra el Rafa (amb negres), i ha estat una gran partida. En Jensen ha dut la iniciativa i ha tingut contra les cordes al Rafa, però l’experiència és un grau. En Jensen ha avançat massa precipitadament els peons i el Rafa ha jugat molt segur, quedant-se amb un alfil de més abast que el cavall del Jensen, i un peó de més. Amb el matx decidit, el Rafa ha escurçat el marcador, deixant el 5 a 3 definitiu a favor del D.

Resultat final 5 a 3.

Algunes fotos més de la Sandra:

Pla General de la Sala

Gran metàfora: el pare juga però el fill s'hi acosta...

L'altra partida del dia. De moment, s'imposa l'experiència

Crònica CORNELLÀ F – CORNELLÀ E, 2 ½ - 3 ½

(per Albert Puig)

Aquest matx entre companys es disputava a la sala annexa, i el fet de quedar separats ha facilitat el catxondeo entre nosaltres, ha ha ha... Semblava ben bé com si estiguéssim jugant un sopar-ràpides. De fet, abans de començar i preveient que el matx fos més sorollós de lo habitual (ja m’enteneu) hem fet una comprovació que no hi haguessin càmeres ocultes, no fos que a la Federació no li donés per no homologar l’enfrontament, ha ha ha ...

El cert és que a l’hora de la veritat, tot i els somriures, les partides s’han disputat amb el rigor necessari de qualsevol enfrontament entre jugadors d’escacs. Per cert, avui ha tornat a jugar el José Saez, que era la primera partida que disputava després de l’operació.

Les alineacions dels dos equips estaven força compensades, tot i que sobre el paper, l’equip E era superior.

Ja havien passat pocs minuts i ja sentíem com discutien el Saez i el Cuxart per les planelles. El Saez li demanava la planella al Cuxart, i l’Albert havia apuntat a la seva planella les jugades “com el cul”, com de costum. Entre que el Saez sordeja, i l’altre que també, era com una reedició de “No me chilles, que no te veo”, en un homenatge al Rafa, que tant li agrada trobar paral·lelismes cinematogràfics, ha ha ha... És que el moment ha estat tan delirant, que fins i tot el Cañi els ha dit que comencessin de nou, ha ha ha... No ho han fet. Ara bé, aviam qui té pebrots de revisar la partida, ha ha ha...

Bromes a banda, he anat a veure la partida entre els meus companys de la Ruta 36, en Juan Antonio i el Ladis, en el 6è tauler. El Juan duia les blanques i estava portant la iniciativa, i el Ladis ha jugat una mica passiu, i massa ràpid, com a vegades acostuma a fer. El cas és que el Juan Antonio ha aconseguit portar un cavall fins a la 6a fila fent un doble atacant dues torres, que li assegurava almenys la qualitat. I en Ladis s’ha vingut amunt: mirant-me als ulls i fent el gest amb les dues mans de sostenir-se “els pebrots”, agafa el seu alfil i el sacrifica per capturar el peó de h3 de l’enroc del Juan Antonio, mentre exclamava “he he he ... con dos cojones!”. En aquell moment jo he pensat justament el que ha dit tot seguit el Juan Antonio mentre reia: “esto va a ser una massacre”, mentre capturava l’alfil. Jo he tornat a la meva partida.

Un cop he fet el meu moviment he tornat a la partida dels companys de Ruta, i el Ladis ja havia la dama a g5, i el Juan Antonio li donava un cop de gràcia addicional jugant Af6, amenaçant dama i torre alhora. Això estava dat i beneit. El Ladis retirava la dama i el Juan Antonio capturava la torre, però en Ladis seguia a la seva jugant un cavall. He deixat la partida per tornar a al meva, i quan he tornat, ja estava tot fet. En Juan Antonio aconseguia el primer punt per l’equip E, i situava el 0 a 1. Ara sí, en aquell moment m’he aixecat, he anat la Ladis, i ... li he fotut un calbot! Us ho juro! I el tio ha rigut perquè sabia que se’l mereixia, ha ha ha ... La mare que el va parir! Avui ha fet un “Ladis” en tota regla, ha ha ha ...

La següent partida en acabar ha durat una mica més que la del costat. El Ferran jugava amb blanques contra l’Angel, i ha jugat de manera sensacional. Molt aviat, l’Angel ha mogut dos cops la mateix peça a l’obertura i el Ferran ho ha aprofitat molt bé per aconseguir un avantatge posicional clar. Més tard, una imprecisió de l’Angel ha permès al Ferran capturar una peça amb l’expansió de peons. Ha situat un peó en 6a i la torre en 7a, i de cop, un cop tàctic sensacional, que sacrifica una torre, però que finalment es recupera, aprofitant una clavada del rei. El Ferran ha simplificat, i s’ha quedat amb dos peons passat i lligats en 6a, que l’Angel no podia evitar que coronessin. El Ferran ha situat el marcador en empat 1 a 1.

Poc després, eren el Cañi i el Carles els que decidien posar fi a la seva partida acordant taules. Una partida disputadeta, amb possibilitats per les dues bandes. Els dos han decidit pactar el repartiment de punts, i el matx se situava empatat. 1 ½ a 1 ½

Al meu costat jugava el Josep Mª Salvador amb negres contra l’Emilio Dominguez. Ha estat una partida molt interessant. En Josep Mª m’ha comentat al final de la partida que tenia la sensació d’haver desaprofitat el moment en la partida i s’ha quedat amb qualitat de menys. I aleshores l’Emilio ha estat apretant, però el cert és que el Josep Mª s’ha defensat bé. Al final ha quedat una posició en que l’Emilio s’ha quedat amb una dama contra un cavall i torre del Josep Mª. No ha estat fàcil, però al final l’Emilio ha fet un gran avançament de peó que assegurava capturar peça, i s’ha imposat. El marcador es posava 1 ½ a 2 ½ a favor de l’E.

La següent partida en acabar ha estat la meva. Jo avui venia amb un refredat notable i la moral força tocada per no haver aconseguit cap victòria, i m’enfrontava al Joan Garcia Guardiola, que estava “on fire”. Jo duia les blanques i m’he trobat un rival que em plantejava una siciliana. El cas és que no li he permès jugar còmode. El rival s’ha expandit molt ràpidament pel flanc de dama, però he trobat una original jugada de dama que a més de connectar les torres atacava dos peons. En Joan s’ha vist obligat a situar el seu alfil de caselles blanques darrera els seus peons, i aleshores he guanyat la columna oberta, situant el cavall. Poc després, he traduït el meu avantatge posicional en material amb un atac doble del meu alfil a les torres, que m’ha permès aconseguir la qualitat. Aleshores he dut la dama a les posicions d’atac, i he començat a atacar les debilitats del meu rival fruit de la seva expansió de peons. I una errada ha decidit la partida. En Joan s’ha preocupat d’evitar la captura d’un peó i no ha vist que la meva dama entrava fent escac i capturant la torre. Ha abandonat. La partida tornava a estar empatada 2 ½ a 2 ½ .

Només quedava la partida entre el Saez i el Cuxart. La partida ha estat molt interessant, ja que el Saez s’havia quedat amb dues torres, mentre l’Albert tenia dos alfils i dos peons de més. I no he conegut a cap jugador que sàpiga jugar millor amb els seus alfils que l’Albert Cuxart. No sé com ha anat exactament, però el Sáez ha perdut una torre, possiblement per evitar una coronació, i els dos alfils de l’Albert estaven arraconant al rei del Saez. La torre del José esdevenia inútil, i poc a poc, com una formigueta, l’Albert ha anat portant el seu rei per clavar l’estocada definitiva. El matx quedava sentenciat 2 ½ a 3 ½ a favor de l’equip  E. Llàstima, perquè l’equip F no aconsegueix evitar el fantasma del descens.

Veurem si la darrera jornada ho aconseguim.

Albert Puig.

Acompanyo més fotos de la Sandra:

Els nostres veterans

I el nostre octogenari crack. Jo de gran vull ser com ell!!

L'altre gran duel de la jornada

Disputant una bona partida amb en Joan, entre amics

Panoràmica de la Sala

Bona partida, la de l'Emilio i el Josep Mª

L'Angel ha "tastat" el gran nivell de forma del Ferran

Duel de companys de la Ruta 36