Campionat Edats 2022 - Fase Final - Jornada 4

4ª JORNADA, 12/04/2022, ronda: “Invasió subtil i altres contes”

Després d’haver arribat a la meitat del torneig, avui arribava la primera jornada de descans, amb competició al matí, i tarda d’esbarjo per refrescar idees als nens i nenes. Avui tornàvem a tenir tots els nens competint, i la jornada d’avui m’he fet pensar en un gran llibre de relats i micro-relats de Pere Calders, el millor relatista que ha donat el nostre país. Pere Calders descriu com ningú l’absurditat del comportament i el pensament humà, amb una mena d’humor negre i desassossec on cada frase és imprescindible. En un dels contes d’aquest llibre, que no recordo el nom, relata que un partit de futbol de la màxima rivalitat, de cop i volta s’apaguen els llums de l’estadi i apareix al centre del terreny de joc un jugador fosforescent amb una gran melena que marca tres gols espectaculars. A partir d’aquí es comença a debatre sobre la legalitat o no de tenir jugadors sobrenaturals, o sobre si aquests havien de ser considerats com “estrangers” o com oriünds, i la conclusió absurda que es decideix és que els premis mai es donin als primers classificats. Doncs bé, el més possible és que els nostres nois i noies difícilment guanyin el campionat, però per nosaltres cada dia mereixen la corona de guanyadors, com en el conte de Calders, i no és gens absurd.

Comencem amb la Jeily Ojeda, la més petita del grup en la categoria sub10. Avui ha jugat amb blanques contra la Bet Pedra, del C.E.Balaguer, una nena amb el mateix nom que la protagonista de Gambit de Dama. La Jeily no ha jugat precisament un gambit de dama, ha ha ha ... A diferència d’ahir, a mi no m’ha fet cap vergonya analitzar la partida amb ella malgrat tenir al costat al seu pare, un GM dels millors jugadors que tenim al país. La Marta Terron ens ha col·locat ràpidament el tauler i les peces i s’ha posat al costat de la Jeily. La Marta no competeix, però és una peça clau del grup, que ajuda a que les petites estiguin unides. Ha jugat molt bé en l’obertura, desenvolupant-se bé, i expandint les seves peces i quedant aviat amb avantatge, o almenys ho ha fet millor en el tauler que apuntant la planella, ha ha ha ... Encara té algun defecte a l’hora d’apuntar, però en el moment de revisar això ens permet ajudar-la a ensenyant-li el que passa en totes les possibles jugades candidates. En la partida, no ha trobat la millor combinació per seguir, però hem ajudat a que la trobi en la revisió de la partida. En partida, el no aprofita les possibilitats fa que la rival millori la posició. Ens ha dit que la rival li havia demanat taules i ella deixa que no, però que després en partida ha vist que no estava tan bé, i li ha demanat ella i les han acceptat. Molt bé per ella, que ha aconseguit mig punt, i ja porta 2 de 6 punts en el seu primer campionat.

Seguim amb la Daniela, que també ha acabat aviat la seva partida, i s’ha quedat al costat de la Jeily mentre miràvem la seva partida. La Daniela també ha fet taules i ha sortit contenta. Avui s’ha enfrontat amb negres a Oscar Piñol, del Vilafranca. La Daniela ha jugat prou correctament l’obertura; el seu rival ha començat a arriscar amb trencament de peons pel centre, però la Daniela ha aguantat bé la tensió, i ha fet el mateix, i quan ha estat el rival el que ha canviat, la Daniela ha quedat millor, i això li ha permès aconseguir avantatge de peça, i posicional. A partir d’aquell moment la partida ha estat dominada per la Daniela, i encara que ha desaprofitat alguna ocasió per augmentar l’avantatge, el rival ha capturat algun peó més però no ha tingut opcions. La Daniela ens ha comentat que no ha sabut com guanyar i ha demanat les taules. Bé, nosaltres l’hem felicitat per la bona partida que ha fet, però li hem aconsellat que tenint avantatge no demani mai taules, i que preferim que perdi per arriscar-se a guanyar, que no pas que es conformi en taules, perquè així no aprendrà a guanyar. La Daniela se situa amb 2,5 punts, i per mi és la que millor està aprofitant el torneig en la seva evolució com a jugadora.

En Marc Garré,
assessor de luxes

Seguim amb la Laia, que avui no ha pogut puntuar. Avui s’ha enfrontat amb blanques amb Biel Oliach, del Club d’Escacs Lleida. La Laia i el seu rival han jugat prou bé l’obertura, i ha estat ella la que ha alliberat la tensió, al nostre entendre de manera prematura, però la partida segui igualada. El problema és quan la Laia ha comès una errada típica de principiants: capturar amb l’alfil el peó de a6. De fet, l’alliberament de la tensió perseguia capturar el peó. Però aleshores s’ha trobat que el rival li ha jugat b6, i el seu alfil ha quedat tancat. El rival no s’ha apressat a capturar-lo. Conscient que cauria en qualsevol moment, ha canviat peces, i poques jugades més tard ha capturat l’alfil. Amb un cavall de ms, el rival ha canviat les dames i les torres, i ha quedat superior. I aleshores hem arribat a un final molt instructiu de cavall i peons en els dos flancs, on el cavall s’acaba sacrificant perquè el rei capturi els peons i coroni. Una derrota de la que esperem a la Laia li serveixi en futures partides.

I anem amb l’Alba. L’Alba era la que portava un sol punt al campionat i estava una mica més desmoralitzada, així que li vaig comentar davant les seves amigues que si guanyava, que guanyaria, veuria com el seu coordinador faria la croqueta per terra, i totes tres van esclatar a riure. Doncs aquest cronista ha de complir la seva promesa i arrebossar-se per terra, perquè avui l’Alba ha guanyat. Avui s’enfrontava amb blanques contra el Daniel Nuñez del Colon Sabadell Chessy. L’obertura no l’ha jugada malament del tot, però ha tingut algunes idees que semblaven prometedores però que li feien moure peons innecessàriament i dos cops una mateixa peça, i el rival ràpidament s’ha llençat a l’atac de forma demolidora. L’Alba estava totalment perduda, lluitant de forma ferotge per defensar-se, i el rival no ha sabut rematar. I aleshores s’ha il·luminat el camí de l’Alba. Mentre l’Alba invertia temps i temps en pensar, el rival estava jugant al toc, l’Alba ha aconseguit mobilitzar la dama, i en un moviment al toc del rival l’Alba li ha entrat amb la dama fent-li escac i mat. Dues importants lliçons d’avui: els escacs és un joc per pensar, i que cal lluitar sempre fins al final per esperar la teva oportunitat. Bona victòria de l’Alba, que es posa amb 2 punts, i ... m’obligarà a fer el ridícul fent la croqueta, ha ha ha ...

Seguim amb l’Isaac, ja en la categoria sub14. Avui s’ha enfrontat contra en Mark Apinyan, del Peona i Peó, un noi que té molts experiència malgrat la seva curta edat, ...i que juga molt bé. Abans de començar la partida, l’Isaac estava amb tensió, com de costum, però estava convençut que aquesta partida l’havia de lluitar i que no havia de jugar ràpid. I la veritat és que la partida ha anat així. L’Isaac ha quedat bé després de l’obertura i la partida ha transposat a una mena de sistema Londres però amb les negres i les blanques alternativament ocupant el centre. Les negres han trencat i han quedat amb una estructura de peons doblats, però amb el centre tancat, i la única columna oberta ocupada per les dues torres de l’Isaac. La posició era de relativa igualtat, però si algú podia guanyar era les blanques. L’Isaac no s’ha vist amb confiança i ha demanat taules que ha acceptat el rival, segurament conscient que si seguia podria perdre. L’Isaac ha pujat uns quants graons en el seu nivell de joc, i només li falta que augmenti uns graons en el seu grau d’autoconfiança, perquè partides com la d’avui la remati bé. Bona partida de l’Isaac, i se situa amb 3.5 punts.

La familia Terron 

Seguim amb la categoria sub16, i aquí ha passat tot el contrari: En David Terron ha decidit arriscar i jugar un final en una partida igualada, i ha perdut. Avui li ha tocat jugar amb blanques contra en Max Villalba, del Club d’Escacs Figueres. El matx ha estat molt disputat, i durant tota la partida s’ha mantingut la igualtat, amb els dos jugadors buscant-se les pessigolles. Avui el David ha consumit molt i molt de temps, de fet, ens ha dit que s’ha quedat amb 30 segons al rellotge. En el final ha comés una errada, possiblement per anar apurat de temps, i el rival ha quedat millor. Ha seguit lluitant però ha abandonat quan ha vist que ja no era possible seguir. Llàstima, perquè era una partida decisiva per quedar en el grup de dalt o de baix. De totes maneres, aplaudim la valentia: avui ha perdut, però amb les revisions del matí i de la nit amb el Jordi han estat un master de finals que li servirà en les següent. En David es queda amb 2.5 punts

No se la veu, però sempre hi és

I passem a la categoria sub20, començant per l’Esther. Avui jugava amb blanques contra en Miquel Folch, del Club d’Escacs Tarragona, i ha perdut. Ha jugat una obertura clàssica italiana i no ha tingut el seu millor dia. Sense acabar de completar el desenvolupament de peces, ha portar el cavall de c3 a a4 per atacar l’alfil negre de c5, i a partir d’allà la partida li ha quedat malament. El rival s’ha limitat a fer jugades lògiques, que sense ser les millors senzillament tenien sentit, mentre el joc de l’Esther quedava tancat. Ha sacrificat una peça per sortir amb la dama, però el seu seu ha quedat molt descobert, i poc a poc el rival l’ha anat acorralant, fins i tot cedint material, i s’ha imposat. L’Esther segueix amb 1 punt.

Passem al Ferran, que avui tornava a jugar amb blanques, aquest cop contra en Marc Altés, també del Tarragona, un rival contra el que ja s’ha enfrontat en anys anteriors. I val a dir que el títol de la crònica d’avui me l’ha donada la partida del Ferran, doncs ha semblat el protagonista del conte de Calders, el jugador sobrenatural. La partida d’avui és per emmarcar i paladejar. Domini absolut del joc, i mostres de cops tàctics per aconseguir avantatge en el mig joc, i per rematar en el final. Hem passat del Ferran insegur del primer dia que va arribar desentrenat pels exàmens d’universitat, al Ferran motivat i relaxat que se sap superior a qualsevol jugant el que més li agrada: els finals. Important victòria moral, i es queda amb 2,5 punts.

I acabem amb el David Mestres que està fent un grandíssim torneig. Avui jugava amb blanques contra un gran rival com el Gabriel Vargas, de Peona i Peó,i tornava a tenir la partida retransmesa en el tercer tauler. Ha jugat molt bé, quedant molt millor en l’obertura dominant el centre, que li ha fet aconseguit un mínim avantatge que ha anat gestionant fins al final, amb una gran victòria. Se situa en 3a posició en solitari del torneig amb 4,5 punts i amb unes grans sensacions. Demà segurament li tocarà jugar contra el 1r o el 2n classificat.

No vull acabar la crònica sense parlar dels jugadors d’altres clubs que s’han anat afegint a l’expedició del Cornellà, i que fins i tot participen de l’anàlisi de les seves partides. Em refereixo no tan sols del Javier Montero, del Pallejà, que fa anys que tenim acollit entre nosaltres, i que ahir va perdre També tenim entre nosaltres al Victor Gili, sub20 de l’Alt Empordà, que ahir va guanyar, al Xavier Escoriza del Gavà que ahir va aconseguir una important victòria en sub12 i suma ja 4.5 punts, i en Marc Garré d’Argentona, a sub18 que ahir va treure unes bones taules i suma ja 3.5 punts. Aquesta barreja amb amics de diferents clubs és el que defineix millor que res la màgia d’aquest campionat.

En Xavi Escoriza de Gavà participant en l'anàlisi

I això ha estat tot per avui. Aquesta tarda descans per recarregar bateries. Ens queden tan sols dos dies de competició.

L'Oriol, no juga, però ajuda molt al grup

Les mares, les grans oblidades de les cròniques

Analitzant la gran victòria del Xavi Escoriza

Girl power!

Mentre alguns treuen profit de la tarda de descans ... 

...altres fan bon profit, mentre els grans juguen a bitlles o billar