Lliga Catalana, 4a ronda

CRÒNICA 4ª JORNADA LLIGA CATALANA, 09/02/2020

Resum dels resultats:

Ideal Clavé A	Cornellà A	1 - 9
Cornellà B	Paretana A	3½ - 6½
Llinars C	Cornellà C	3½ - 4½
Cornellà D	Peon Doblado A	3 - 5
VACANT	Cornellà E	0 - 6
Cornellà F	Gavà B	1½ - 4½

Aquesta setmana tornaven a jugar al Temple els equips B i D, i també l’equip F, mentre descansava l’equip E perquè li tocava la vacant del grup, i els equips A i C tenien desplaçaments externs.

El nostre primer equip ha tornar a guanyar amb una diferència ampla, la mateixa de la setmana anterior, i com la setmana anterior, cap dels jugadors han perdut. Segueixen amb pas ferm presentant candidatura pel retorn a la 2ª Nacional, empatats al primer lloc amb l’Ateneu Colon. 

El nostre segon equip, el Cornella B, també a preferent tenia a casa un rival complicat, i avui ha perdut la imbatibilitat. Baixa fins a la 3a posició. Trobareu tot seguit la crònica del Sergio.

Els nostres equips de Primera Provincial han tingut sort diversa. El nostre equip C ha tornat a obtenir una important victòria per la mínima a casa del Llinars C, i ja acumula 3 punts, situant-se en 3a posició del grup. Tampoc tenim crònica d'aquest equip.

Per la seva part, l’equip D rebia a casa els nostres veïns del Peon Doblado de Cornellà, i ha acabat perdent 3 a 5. Trobareu adjunta la crònica del matx.

Pels que fa a l’equip F, rebia a casa el Gavà B, un fort rival, i ha caigut clarament. Trobareu la crònica d’en Ladis adjunta.

Albert Puig

"JORNADA AGREDOLÇA "

Crònica 4ª Jornada CORNELLÀ F – GAVÀ B, 1 ½ - 4 ½

(per Ladislau Girona)

Un dia agredolç el d’avui; ha començat amb una baixa inesperada, la d’en Guillem, que hem hagut de transformar en una vacant; la grip ens han fet sortir amb 0-1. La tendència ha anat augmentat inexorablement.

L’equip rival - Gavà B- el conformen una colla de jubilats amables i simpàtics, entre ells en Josep Miquel Grases, amb qui vaig perdre la darrera edició del Territorial. Avui ens tornàvem a enfrontar. Glups!

Tots molts concentrats i igualats en els primers moviments, i al cap d’una estona, l’Almagro, en Juan Antonio i l’Esther han anant perdent un rere l’altre. En Sergio, amb totes les peces al tauler - el veia de reüll- amb el seu estil pausat i reflexiu, quina enveja! No he pogut seguir la seva partida, però han acabat entaulats.

Avui jo he estat l’últim en acabar - em penso que no m’havia passat mai- a veure si es repeteix. He tornat a fer el nostre estimat Londres, el meu rival ha buscat trencar el meu enroc curt avançant els seus peons, però finalment l’ala de rei ha quedat tancada i amb domini de la columna F per part meva. El meu rival s’ha enrocat llarg i llavors el joc ha canviat de cantó, he guanyat espai i confinat el seu alfil blanc una bona estona. Era el moment de tornar a canviar d’ala, ara l’atac es concentra en el flanc de rei on he pogut agafar iniciativa i col·locar un peó a setena ben defensat al que el rival no podia desatendre. He anat estrenyent el joc fins forçar un canvi de dames favorable, el rival s’ha anat quedant sense moviments útils i sense poder evitar la coronació amb risc de mat o perdre peça; s’ha rendit. Ha estat una bona partida que tinc ganes de veure amb els companys.

El resultat però ha estat dolent, hem perdut 4,5 a 1,5.

"NO PUDO SER; A LA 4ª NOS HAN FRENADO"

Crònica 4ª Jornada CORNELLÀ B – ATENEU IGUALADA A, 3 ½ - 6 ½

(per Sergio Santamaría)

Hoy repetíamos en casa, como no puede ser de otra forma en este grupo de Preferente contra un Igualada fortísimo. Nos sacaban ELO en los 7 primeros tableros.

El primero en inaugurar el marcador ha sido nuestro delegado! Albero no afloja y sigue invicto, 1-0.

Poco después Boloix que no tiene su año ha perdido, 1-1.

Bosco por fin estrena su casillero contra otro 2200, unas tablitas para coger moral de cara a las siguientes, 1.5-1.5

Hoy volvía Solera, volvía nuestro Capi, y no nos ha fallado ganando sin apurarse de tiempo y con un gripazo encima! 2.5-1.5

Aquí el matx pintaba muy bien, yo con alfil de más, León con calidad de más y por abajo parecía que Salva y Moyano al menos tenían tablas.

Pero dicho esto se ha torcido todo...

Miquel y Xavi han perdido. 2.5-3.5

Moyano se lía y pierde el final 2.5-4.5

Yo tras las imprecisiones del apuro de tiempo gano la partida 3.5-4.5

Salva se cuelga una pieza y León pierde la calidad y dos peones...han perdido los dos, 3.5-6.5

Una lástima porque hemos tenido el matx en nuestras manos. Pero estamos tranquilos, tras las primeras rondas estamos prácticamente salvados y no hay que olvidar que nuestro objetivo es la permanencia!

Seguiremos dando guerra las rondas que quedan!! Ánimo equipo!

“UNA DIGNA DERROTA”

Crònica CORNELLÀ D – PEON DOBLADO, 3 - 5

(per Albert Puig)

Enfilàvem ja la 4a ronda de la Lliga, i em tocava jugar un cop més al costat dels meus fills en l’equip D, i avui teníem un rival duríssim per endavant, probablement el màxim favorit per guanyar la lliga.

Ens hem citat al Temple diversos jugadors del tres equips locals al voltant de les 9h, l’hora en que obria el bar del Patronat, que tot just ha estrenat nou propietari. Veure el bar ben pintat i totalment net feia patxoca. Mentre preníem un cafè, hem pogut constatar tres coses: (1) que l’Emili està prou motivat i totalment determinat a organitzar el proper campionat social i fer que torni a ser el millor torneig del club, (2) que en Xavi Boloix no té prou paciència per esperar que li preguntin, i ...(3) que sobretot el pobre Xavi ha comprovat que l’Emili porta dins un sargent “xusquero” intractable, ha ha ha, ... quin moc s’ha endut,; només li ha falta quadrar-se, ha ha ha, ... ah, i com ha dit en Carles, també hem constatat una 4ª cosa: (4) que l’Emili no serviria avui per ser docent, ha ha ha ... Fora conyes, amb l’Emili d’organitzador, crec que podrem celebrar el millor campionat social dels últims anys. Avui, a més, ho ha brodat com a capità de l’equip B

Un cop fetes les bromes de rigor, hem anat a acabar de preparar rellotges, plantilles, plaques, ordinador, etc, ..., tot a punt per rebre als rivals del B (l’Ateneu-Igualada), del D (el Peon Doblado), i del F (Gavà B). I avui per primer cop feia un tweet abans de començar la ronda.

Els matx dels equips B i F han estat interessant, però em centraré en el nostre matx del D. Avui ens enfrontàvem als nostres veïns de Cornellà, els companys del Peon Doblado, que han presentat un equip fortíssim, que ens superava clarament en l’elo a tots els taulers. Segurament seran els màxims favorits a aconseguir el campionat.

El matx no ha començat gaire bé per nosaltres, perquè el nostre primer tauler, en Joaquim Peris, no s’havia presentat. Com no té telèfon, resultava impossible poder-se posar en contacte amb ell, i ens preguntàvem què li hauria passat, doncs no era propi d’ell. Tot i que manteníem l’esperança, ha transcorregut una hora, i perdíem el primer punt. El matx començava 0 a 1. Pel que hem sabut després, sembla que ha estat un malentès, doncs en Joaquim no sabia que estava convocat per jugar.

L’equip, però, estava donant la cara a tots els taulers, que presentaven una igualtat que mantenia les espases ben amunt.

Al segon tauler, en Francisco tenia un rival molt potent. Jo no he vist gaire la partida. He vist que havia quedat bé en l’obertura, i que tenia la partida prou bé. No sé com se li ha espatllat la partida, però ha estat el primer de tots en caure, i el matx se’ns posava 0 a 2. En aquell moment, a la meva partida el rival tenia iniciativa però jo tractava de buscar contrajoc; en Jensen no estava gens malament contra un rival molt fort; en Cañi tenia una partida molt interessant, en que havia cedit una torre per peçs i dos peons, i mantenia la iniciativa; en Carles també tenia la iniciativa i havia aconseguit el domini de l’única columna oberta; el Ferran tenia una partida molt tancada però estava amb cert desavantatge per tenir peons doblats, i l’únic que semblava que tindria problemes era l’Oriol, que s’havia aventurat a un sacrifici d’una torre per un peó que semblava interessant, i que de moment li donava iniciativa, però que si no podia mantenir la tensió acabaria pagant car.

La partida del Jensen es complicava. El rival li caçava-li una peça, aprofitant una clavada, qui sap si per jugar excessivament ràpid. Malgrat ha intentat buscar iniciativa, la peça de menys i el rei tan obert li han passat factura, i ha acabat perdent. Llàstima, perquè havia donat la cara contra un rival molt difícil. Ens posàvem 0 a 3. I a la partida de l’Oriol es posava de manifest que se li havia acabat l’atac, i el rei rival havia aconseguit quedar ben protegit, i ara estava lluitant per forçar unes taules impossibles.

En Carles donava un bri d’esperança derrotant al seu rival, després d’haver fet una sensacional partida, i ens posàvem 1 a 3. En Ferran em diu que es veu amb una partida complicada i em demana si pot oferir taules si es dona la possibilitat. Li dic que faci el que vulgui, perquè l partida de l’Oriol semblava perduda, i la meva difícilment podria treure quelcom més de profit que unes taules.

En la meva partida semblava que amb els canvis el pitjor havia passat, però l’avançament de peons del rival i el seu cavall, combinat amb la mala posició de les meves peces, ha fet que el rival entrés amb una torre en 7ª i el matx quedava dat i beneït. Ens posàvem 1 a 4. I poc després es confirmava la derrota de l’Oriol, deixant el matx 1 a 5. El Ferran demana taules, però el seu rival ni li contesta ni se’l mira, i segueix jugant.

A la partida del Cañi, després dels canvis de peces, s’ha quedat amb una interessant posició on la torre del rival no podia fer res davant del poderós cavall del Cañi. A més tenia peons passats i lligats i un rei avançat. El rival seguia a la defensiva, i en Cañizares estava convençut que aquesta partida la guanyava, i així ho ha fet, deixant un 2 a 5 al marcador. I el molt “capullin” rient amb en Carles i dient-nos que han de venir els de l’E a treure les castanyes del foc, ha ha ha..., si és que té la xuleria pròpia dels del Madrid, ha ha ha..., m’encanta jugar al seu costat!

I ja només quedava la partida del Ferran. Ens trobàvem en un final d’igualtat material amb una torre i 4 peons per banda, però els del Ferran estaven doblats, i el rival tenia un peó central passat a 7a fila, defensat per la seva torre; el Ferran ha jugat molt bé mantenint molt activa la seva torre, que tallava alhora la fila d’accés del rei rival a donar suport al seu peó i la columna per aturar el peó passat que estava a punt de crear. El rival estava apurat de temps, i el Ferran seguia avançant línies amb la precisió d’un rellotge suís. Una imprecisió més del rival li ha permès capturar un peó i quedar amb avantatge. El rival es veia obligat a situar la seva torre en posició defensiva dels peons aïllats, i ha acabat per renunciar a la defensa del peó passat, de manera que ha permès al Ferran activar el seu rei.

La tensió es palpava, amb un munt de gent mirant la partida i la que quedava pendent del B. El rival jugava amb l’increment de temps i el rei del Ferran iniciava el camí triomfant cap endavant. En aquest moment els dos han comés algunes imprecisions, però en Ferran ha sabut jugar millor. La partida ha acabat en un final elegant i molt instructiu, aconseguint el Ferran la victòria, aquest cop contra un rival molt dur que l’ha fet suar de debò (literalment, duia l’aixella totalment molla de la tensió). Un nou triomf que el situa com un dels jugadors més “on fire” del club.

El matx acaba en 3 a 5. Hem perdut, però no està gens malament el resultat tenint en compte la duresa del rival i que hem tingut una absència. I més enllà del resultat, tots hem donat la cara i hem caigut dignament.

Aquest equip segueix només amb mig punt, en 8a posició, ben a prop de les posicions de descens. Si seguim jugant com avui, estic convençut que ens salvarem. En les properes rondes ens enfrontarem a rivals més directes i podrem testar directament el nostre nivell real. 
I esperem comptar amb els Terron, que avui han descansat per situacions personals que no son agradables, i que ens solidaritzem amb ells.

Albert Puig