CRÒNICA
5ª JORNADA LLIGA CATALANA, 16/02/2020
Resum dels resultats:
Cornellà A
|
Gavà A
|
10 - 0
|
Hospitalet/Bellvitge A
|
Cornellà B
|
5 - 5
|
Cornellà C
|
Sant Martí C
|
3 - 5
|
Espluguenc
|
Cornellà D
|
2½ - 5½
|
Cornellà E
|
Martorell C
|
1½ - 4½
|
Badia B
|
Cornellà F
|
4½ - 1½
|
Estem just a l’equador de la competició. Aquesta setmana el
Temple dels escacs a Cornellà rebia el Gavà A, el Sant Martí C, i el Martorell
C, que jugaven contra els nostres equips A, C i E respectivament a les categories
de Preferent, 1a Provincial i 2a provincial. Els tocava jugar for als equips B
(Bellvitge) D (Espluguenc) i F (Badia)
Comencem per l’equip A. El nostre primer equip ha tornar
a guanyar amb contundència, per un resultat insuperable de 10 a 0. Porten ja
tres setmanes seguides sense perdre una sola partida, ocupant el 1r lloc de la
classificació, empatats amb l’Ateneu Colon, amb l’objectiu clar de retornar a
la 2ª divisió nacional i deixar enrere la travessa en el desert d’aquesta
temporada. Poca cosa més a dir; bé sí que cal afegir alguna cosa: aquest equip
juga de “collons” als escacs, però no té la mateixa traça alhora de preparar
les actes, ha ha ha, ...
El nostre segon equip, el Cornella B, tenia un altre
desplaçament complicat a Hospitalet Bellvitge, i ha acabat emportant-se un
empat molt valuós. En primer lloc perquè assegura el manteniment de la
categoria, que era l’objectiu. En segon lloc perquè la combinació de resultats
deixa l’equip en 2a posició, i sorprenentment amb opcions de lluitar encara per
l’ascens. Trobareu tot seguit la sempre crònica del Sergio, el nostre
“asaltador” particular, ha ha ha ...
El nostre equip C tenia a casa un rival complicat, i ha acabat
aconseguint un resultat força convincent perdent per 3 a 5, i això que avui
patia un problema important degut a les baixes de pes. La derrota el deixa amb
3 punts en un còmode 5è lloc a la classificació. Avui trobareu adjunta la
primera crònica de la temporada d’aquest equip, a càrrec del nostre mestre Rafa
Terron.
L’equip D tenia un matx molt important a casa dels
nostres amics de l’Espluguenc, i tot i les baixes inesperades, ha aconseguit
una important victòria contra un rival directe a evitar el descens. No tinc
crònica tampoc, encara que el meu fill m’ha dit que el matx s’ha posat relativament
ràpid al nostre favor. A l’Espluguenc li faltava el meu amic Enric Arlà, un
dels seus millors jugadors, i ho han notat. L’Oriol m’ha dit l’Emilio (fill),
el Juan Quiles i l’Adrian han guanyat força ràpid, i que poc després venien la
seva victòria i les taules del Sergio i de l’Emilio (pare). Per cert, molt
meritòries les taules que ha tret davant l’Emilio en Daniel Martos, el futur
crack de l’Espluguenc i flamant campió sub-12 del Baix Llobregat. L’Oriol m’ha
dit que amb el matx decidit 1 a 5 ha marxat, quedant pendents les partides del
Bise, que ha acabat en taules i del Valentin, que ha acabat perdent. L’equip D
se situa amb 1,5 punts, en la 7a posició, encara que la combinació de resultat
convida a pensar que la lluita per evitar el descens no serà un camí de flors i
violes.
L’equip E jugava a casa contra el Martorell C, en teoria
un rival relativament assequible, però ha patit més que cap altre equip
l’efecte de les baixes de la jornada, havent d’alinear dues nenes i un nen de
les classes d’iniciació, que debutaven oficialment en un torneig oficial.
L’equip ha perdut i es queda amb 3 punts a la zona mitjana de la classificació.
Trobareu adjunta la fantàstica crònica del Ladislau.
Finalment l’equip F es desplaçava a Badia del Vallès, i
anàvem amb una vacant motivada per una baixa de darrera hora. I encara sort que
vam poder arreglar-ho, perquè va haver moment en que pensàvem que acabaríem
presentant tres vacants. Sigui com sigui vam presentar un equip força digne,
però vam trobar un rival força complicat i vam perdre 4,5 a 1,5. L’equip F es
queda en 9ª posició amb 1 punt, fregant el descens. Actualment no es troba en
situació de descens perquè en altres grups hi ha 2 equips en 9ª posició amb
menys punts, però la situació podria canviar com un mitjó. Aviam si en properes
jornades no tenim tantes baixes i aconseguim els punts necessaris per allunyar
el fantasma del descens. Trobareu adjunta la meva crònica al final de tot.
Albert Puig
"LE HARÉ UNA OFERTA QUE NO PODRÁ RECHAZAR "
Crònica HOSPITALET/BELLVITGE - CORNELLÀ B , 5 – 5
(per
Sergio “el Padrino” Santamaría)
Hoy desplazamiento hasta Hospitalet; en esta liga no hay
rival flojo y hoy nuestro rival, pese a faltarles un tablero, presentaba un
equipo fuerte con los primeros 6 tableros con más ELO que nosotros.
Hoy poco puedo comentar de las partidas, he tenido mucho
apuro de tiempo y no me he podido levantar demasiado...
Empezábamos 0-1 por la Vacante del tablero 10. Punto para
Moyano.
El siguiente en acabar ha sido Quique, derrota contra un
rival que ha jugado bien. 1-1
Tras ellos tablas en el tablero 3 de Xavi Hernández, buen
resultado! 1.5-1.5
Xavi Boloix se mete en un final con peón de más pero
doblado, no he visto como lo ha hecho pero ha ganado; a ver si se anima y coge
la racha! 1.5-2.5
Aquí empiezo a estar apurado de tiempo así que no sé muy
bien como han ido pero han caído tres derrotas seguidas.
Bosco tenía “ventajilla”, pero contra otro 2200 nunca es
suficiente, y ha perdido. 2.5-2.5
Salva en una posición igualada con un rival que estaba
apurado de tiempo ha perdido también. 2.5-3.5.
Y Miquel no he podido ver nada de la partida pero ha
perdido. 2.5-4.5
Albero ha hecho tablas en una partida que hacía horas que
desde mi tablero parecían tablas. 3-5
Y aquí llega el momento del matx; Manel León, en un final
de caballo y peoncito de más, acaba ganando y consiguiendo su primer punto en
esta liga. A coger fuerza con esta partida!! 4-5
Y queda la mía, en la jugada 37 con menos de 2 minutos en
el reloj había entregado una pieza, para mí ganadora, y en el apuro de tiempo
un error me deja en un final perdido, con caballo de menos.
Y estando perdido viene "la oferta que no podrá
rechazar". Me dejo dar un jaque que le encierra la torre y mi rival se
precipita y lo hace!!! Otro atraco y ya no sé cuántos van! 5-5
Meritorio empate que nos mantiene en una segunda posición
que nos permite soñar. Depende de nosotros, pero el trabajo que teníamos que
hacer, ya está hecho! Estamos salvados!!!!
Felicidades a todo el equipo! Sois los mejores!
"CARIÑO, HE
AGRANDADO EL NIÑO "
Crònica CORNELLÀ
C – SANT MARTÍ C , 3 – 5V
(pel teclista
Rafa Terrón)
Como cada semana en
la crónica intento hacer referencia a algún título cinematográfico. en esta
ocasión he escogido una película muy mala, con un título considero muy
adecuado. Ya que lo de nuestro niño Jensen , comienza ser de escándalo. El niño
se ha hecho muy grande.
Por circunstancias
varias, el equipo C en el día de hoy ha presentado una alineación a priori
inferior a la de otras jornadas. y digo a priori ya que sólo se ha perdido 3-5
contra un equipo muy sólido, el Sant Martí C. prácticamente todos los tableros
del mismo nivel de ELO, casi en todos superioridad de ellos.
Hoy a falta de
nuestro Francisco Solera, he intentado emularle, haciendo de Jean Michel Jarre
tocando 5 instrumentos a la vez ( montar salas, relojes, actas,
ordenador,.....). Menos mal que hemos sido muchos en el montaje. Pero me he
comido 25 minutos hasta empezar a jugar mi partida. Yo no soy él está claro,...
jajajaj. y más que me lo ha hecho notar, que el tipo me ha pegado bronca por
poner tachones en el acta y porque no había números de lista en otra,....
jajajja , profe, ten compasión que estoy empezando. Ser hombre orquesta no es
fácil.
Bromas aparte, el
match se ponía complicado de inicio. Yo he intentado hacer de Solera y Cañi de
Esther. Antes de que me sentara a jugar, Cañi abandonaba en un final ( más de
20 jugadas en 20 minutos). estos niños , ya se sabe por su edad se precipitan.
Jajajajaja
Hoy destacable,
nuestro Albert Cuxart puntual como un clavo. La partida se le ha complicado
0-2. De seguida inferiores otras dos partidas ( la de este músico venido a
menos) y la de Ángel. En el primer tablero salazar aguantando como un jabato
con peón de menos. Guardiola y su magia, de tener menos material a un ataque
central magistral,.....
El que parecía que
nada iba con él , el niño. Nuestro Jensen , jugando con la tranquilidad de un
jugador ya consolidado. Sobrio, sólido, impasible, apretando,... como ganan los
buenos, y él creedme lo es mucho. Pies en el suelo, como siempre, pero nos
permite volar raso cada partida que juega. Gracias Jensen por dejar acompañarte
en tu crecimiento.
Perdieron Ángel y
Salazar.1-4 que me obliga con posición inferior a seguir. Una vez que me ha
ganado he pedido disculpas por seguirla, pero el por equipos es eso, por
equipos y si yo perdía se perdía el match.
2-5 a falta de
Guardiola que se acaba imponiendo y dejando el digno 3-5 final.
PD: día especial
para mí por el estreno de mi hija. orgulloso de ella. Ha perdido de paliza ,
pero su partida ha durado casi 2 horas. Mi hija dos horas sentada,.... un
placer.
PPD: Ojalá no
tengamos tantas bajas en la siguiente ronda.
Ronda 5. Cornellà E –
Martorell C. / 1,5-4,5
Avui l’equip E es presentava amb
una alineació plena de jove promeses, el 16-2-20 serà recordat en les
enciclopèdies d’història com la primera partida de la Marta Terrón. També hem
comptat amb l’Anna Marcos i l’absència del David Zariuk. A la part alta els ganàpies:
en Juan Antonio Moreno – avui primer taulell - , jo mateix , i un il·lusionat i
excitat Blanco. Estava tant nerviós que ha vingut sense bolígraf!
La Marta il·lusionada amb el seu debut al costat del seu pare |
L'Anna, l'altra debutant del dia. |
La Marta, que segons li havia dit
el seu pare, esperava a un altre nen de la seva edat, s’ha trobat amb un senyor
que podria ser el pare del seu avi. S’ha espantat una mica, però l’hem animat a
que jugués i es divertís. L’Anna sí que tenia una altre nena de rival, però
bastant més experimentada que ella, l’hem vist jugant el Territorial amb força solvència
i ha pujat al podi en el darrer Campionat d’Edats del Baix Llobregat. El rival
del David també era un altre senyor bastant gran, s’ha endut el punt sense
poder jugar.
|
Amb el taulell quatre perdut per
incompareixença, i el cinquè i sisè aviat amb desavantatge s’han iniciat els
primers compassos del matx. L’Anna i la Marta han caigut no sense aguantar una
bona estona. L’Anna ha marxat amb el pare i no hem pogut comentar la partida, a
veure si dilluns la veiem. La Marta s’entretenia jugant pels passadissos, ja ha
tingut el seu bateig de foc, la propera serà més fàcil.
Tenia en Blanco al costat, tercer
taulell, l’anava mirant de reüll i l’he vist bastant centrat i amb la partida
igualada els primers trenta minuts, fins i tot m’atreviria a dir que podia haver
agafat la iniciativa amb el seu alfil negre combinat amb un cavall. Al cap d’una estona tenia la seva ala de
reina debilitada i una torre enemiga dominant la columna F. Ha fet una jugada
dubtosa d’alfil negre i s’ha vist obligat a canviar la seva millor peça. La
seva ala veia caure els peons… En aquestes que – potser per osmosis, el tenia
al costat – ha fet un “ladis” i s’ha deixat una torre neta i la partida.
Marxava content i entusiasmat però, s’ho ha passat teta i té ganes de tornar-hi.
Al Juan Antonio li ha tocat una
rival rocosa i sòlida, cap debilitat clara ni cap forat en el camps dels dos
contrincants. Han arribat des de una apertura espanyola a un final igualat de
peons i peces, un cavall per banda, i amb els dos reis prop del centre. No es
veia jugada útil per cap cantó i han pactat taules.
Jo he jugat amb un noi de 1700,
clarament un “tapat”, acaba de començar amb el Martorell i surt amb l’Elo
d’inici. M’ha sortit de rei i li he plantejat la defensa escandinava, just quan
l’he fet he vist que la seva companya del primer taulell també la feia i he
pensat, miau!, la coneix… Però m’ha jugat estrany, no ha acceptat el peó i hem
arribat a un canvi de dames en l’obertura que l’ha deixat amb el rei al centre
i sense possibilitat d’enrocar.
La partida ha anat avançant, amb
màximes simplificacions fins un final de peons amb alfil per la meva part i
cavall per la seva. Avui el meu alfil era millor, hi havia peons a les dues
ales i jo tenia un peó central i passat amb el rei enmig del tauler. M’ha anat buscant
les pessigolles, ell tenia un dos contra un a l’ala de rei, però el meu alfil
tallava tota la diagonal.
Finalment hem arribat a un canvi
de peces i he pogut utilitzar el meu peó central d’esquer per al seu rei, que
s’ha vist obligat a perseguir-lo fins a la seva coronació. Mentrestant el meu rei
es menjava els dos peons enemics de l’ala de dama. Final de rei i peó de cavall
contra rei. He pogut guanyar la oposició – beneït Escandell – i finalment he
coronat dama. En poques jugades més ha arribat el mat. En aquestes que se
m’acosta en David Terrón – ha vingut “pitant” del partit – i m’ha demanat quan
temps de rellotge em quedava, una hora i trenta tres minuts li dic. M’ha fotut
una bona i merescuda bronca, és el meu coach en competicions.
En fi, hem perdut 4,5 a 1,5, .
Amb L’E i l’F no acabem de tenir equips compactes i els resultats a la lliga no
ens poden acompanyar, però encara com anem jugant setmana a setmana i
solucionant tantes baixes i vacants. Haurem
de convidar a sopar al Solera quan això acabi, no guanyem per ensurts i
malabarismes.
PD. Un cop més en Jensen, al C,
ha fet una partida collonuda, quin goig veure’l jugar.
Crònica CORNELLÀ F – BADIA B, 4 ½ - 1 ½
(per Albert Puig)
La 5a ronda de la Lliga em portava a jugar amb l’equip F
i a desplaçar-me a Badia del Vallès. Jo no hi havia estat mai a aquesta
població, però tinc unes bones referències d’aquest club per la quantitat de
joves jugadors que han anat aportant a les fases finals dels Campionats d’Edats
de Catalunya.
Havíem quedat a les 8:30 i em tocava dur el cotxe. He
sortit de casa amb l’Oriol, si bé ell anava cap al Tram en direcció a
Esplugues. Quan he arribat al club ja hi eren el Guillem i l’Esther, el Josep
Maria i ... l’Albert Cuixart! L’Albert havia de jugar al club amb l’equip C, i
a dos quarts de nou del matí ja estava assegut davant el Temple esperant que
passin les hores per entrar. Avui almenys sabia que no arribaria tard, ha ha ha
... Poc després ha arribat en Carles i hem enfilat cap a Badia.
Hem arribat a Ciutat Badia i el google maps m’ha jugat
una mala passada. M’indicava les dades d’una biblioteca diferent a la que
jugàvem. Sort que en Carles ja havia vingut i amb l’ajuda de la gent del carrer
hem arribat caminant a la biblioteca Vicent Alexandre, on hem jugat. La sala
estava prou bé, i com havíem arribat amb temps he tingut l’oportunitat de
preparar l’alineació. Per cert, que ahir vaig tenir un bon ensurt; arribava a
les 23:15h de la nit, i com aquest any no tenim carpeta dels equips, el
Francisco m’havia enviat els fulls per imprimir l’ordre de forces i el full
d’alineació, i ... comprovo que se m’havia acabat la tinta. Cagoncony! Sort que
temps enrere vam tenir la precaució de comprar-ne més d’un per si de cas, però
abans no vaig haver de fer les alineacions corresponents, ..., en fi, que se m’havien
fet les “tantes” de la nit i els fulls sortien impressos amb les línies
torçades i difuminades, així que vaig dir-me “a prendre pel sac! Si els va bé
el que he imprès bé, i si no que ho consultin a través de la web.
Afortunadament, no vaig tenir cap entrebanc. De fet, vam
tenir temps de xerrar una mica amb un dels responsables de l’organització del
Badia i vam estar intercanviant impressions. Ells també tenen els mateixos
problemes de finançament que tota la resta del grup, i pel que sembla, el tema
de l’escola ho fan a través d’una fundació. La veritat és que no els va
malament del tot, a jutjar per com progressen els seus joves valors.
L’equip rival presentava una alineació que ens superava
lleugerament en gairebé tots els taulers, tret del Carles, però a mi l’elo
sempre m’ha importat un rave. El nostre equip era prou potent per sortir amb un
resultat positiu, malgrat tenir una vacant. Les nombroses baixes per dalt ens
afectaven i no teníem prou efectius per cobrir les places, i el darrer equip, l’F,
pagava els plats trencats.
Bé, el matx començava força igualat en tots els taulers,
però aviat es desequilibra en el 4rt tauler. En Guillem segurament serà un bon
jugador, però fa poc que està jugant, i davant tenia un rival experimentat que ha
anat tirant de trucs tàctics per anar guanyant peces i s’ha imposat en poc
temps. El que m’agrada del Guillem, per l’estona que hem estat parlant, és que
és un noi tremendament positiu, i que pensa que de les derrotes i les caigudes
sempre s’han de treure les lliçons per seguir avançant i progressant. M’encanta
aquest esperit.
Poc després del Guillem, acabava l’Esther. Avui tenia com
a rival una noia que ha coincidit sovint amb ella i els meus fills en els
campionat d’edats, i que ha jugat excessivament ràpid, canviant peces i
arribant a una posició de peons amb la qual ha demanat taules. L’Esther les ha
acceptades perquè la situació era clarament d’igualtat absoluta. El matx se’ns
posava ja 2,5 a 0,5 en contra.
Les partides del Josep Maria i del Carles estaven
igualades, i la meva també, però el meu rival tenia clarament avantatge
posicional, fruit d’una clara imprecisió meva que m’ha fet perdre temps de desenvolupament
jugant més d’un cop la mateixa peça. Però estava disposat a plantar cara com
sempre, ensenyant les urpes a la mínima possibilitat. El rival del Carles havia
optat per la variant del canvi en la defensa francesa, una obertura que no
estic gaire acostumat a veure-la en els campionats, perquè diuen que porta a
taules. En canvi, m’ha semblat que en Josep Mª estava millor, segurament fruit
de la rapidesa en la que estava jugant el seu rival, tot i que la partida
estava quedant força tancada.
Curiosament el que ha fet la primera urpada ha estat en
Carles. Jugava contra el mateix rival que es va trobar la primera jornada de
lliga representant a l’equip E, un noi que s’enrecordava perfectament de la
partida jugada i de l’errada que l’havia fet perdre aquell dia. El cert és que
aquest nano començarà a pensar amb en Carles com la seva bèstia negra, ha ha
ha, ... en Carles està en un estat de forma excepcional i aconsegueix la seva
5a victòria consecutiva en les 5 jornades disputades. El matx se’ns posava 2,5
a 1,5 punts.
En aquell moment, la meva partida està francament
complicada, perquè tirant d’un excés d’optimisme he sacrificat un alfil a canvi
de deixar el rei rival desprotegit, i ara no trobava la manera de portar les meves
peces a atacar el rei rival, tot i que mantenia el rival en tensió, ja que
seguia buscant recursos tàctics. En Josep Mª havia arribat a un final de torre
i peons, en la que el Josep Mª tenia avantatge pel flanc de dama i el rival pel
centre. En principi semblava igualada, però el nano del Badia tenia el rei
avançat i actiu. I el cert és que ha jugat molt millor el final que el Josep Maria,
que potser ha pecat de passiu. El cas és que un cop ha forçat el canvi de
torres, la pressió dels seus peons i el rei més avançats ha acabat decidint. El
matx estava perdut ja 3,5 a 1,5. I em sap greu pel Josep Maria, que encaixava
una nova derrota que semblava haver-lo deixat una mica tocat.
Quedava la meva partida, que estava cada cop pitjor, perquè
el rival havia anat neutralitzant tots els intents de trucs tàctics que li
estava plantejant. Ha aconseguit crear un peó passat que ha estat decisiu, i
que ha fet que el meu contrajoc quedés estèril.
Derrota 4,5 a 1,5 i amb el cap cot cap a casa. Bé, el meu
proper rival pagarà els plats trencats, ha ha ha ...
Albert Puig
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada