CRÒNICA
3ª JORNADA LLIGA CATALANA, 02/02/2020
Resum dels resultats:
Balsareny-Sallent A
|
Cornellà A
|
1 - 9
|
Cornellà B
|
Paretana A
|
5½ - 4½
|
Congrés C
|
Cornellà C
|
3½ - 4½
|
Cornellà D
|
Llinars C
|
1 - 7
|
Castelldefels C
|
Cornellà E
|
3½ - 2½
|
Cornellà F
|
VACANT
|
6 - 0
|
Aquesta setmana jugaven al Temple els equips B i D, l’equip
F descansava perquè li tocava la vacant del grup, i els equips A, C i E tenien
desplaçaments externs.
El nostre primer equip ha tornar a guanyar amb una
diferència ampla i aquest cop a priori contra un rival directe. Cap dels
jugadors han perdut, i segueixen amb pas ferm presentant candidatura pel retorn
a la 2ª Nacional.
El nostre segon equip, el Cornella B, també a preferent tenia
a casa un rival complicat, i ha tornat a vèncer per 3a setmana seguida per la
mínima. Un equip que a priori esperàvem que lluités per mantenir-se està
encapçalant la classificació. Trobareu tot seguit la crònica del Sergio.
Pel que fa als nostres equips de Primera Provincial han
tingut sort diversa. El nostre equip C ha obtingut una important victòria per
la mínima a casa del Congrés i ja acumula 2 punts. Per la seva banda, el D rebia
al Llinars C, un equip composat per molts nanos joves, com acostumen a fer, i
han guanyat de forma contundent. De moment, l’empat de la 1ª jornada permet que
l’equip estigui fora de les places de descens. De l’equip C no hi ha crònica, i
de l’equip D trobareu una minicrònica del Rafa, i un apunt personal meu.
Pels que fa a l’equip E, s’han desplaçat a Castelldefels
i han perdut el matx per la mínima, deixant les posicions de lideratge del
grup. En Ladis ens adjuntarà la seva particular crònica, amb un to de tristesa
que quan el llegeixes sembla que estiguis escoltant un blues.
Albert Puig
R3. Castelldefels, fa molta
calor.
Crónica Castelldefels C - Cornellà E
(pel nostre cantant de blues Ladislau Girona)
Tots puntuals, l’Emilio, com sempre arriba a la
carrera , el més jove de tots - en
Sergio- anirà directe en bici. És la nota de sostenibilitat de l’equip.
Arribem a lloc
i la calor més la calefacció generen un ambient tropical. Quan la Candelera riu
l’hivern és viu! Tornarà la fresqueta, de ben segur.
El primer en
enllestir he estat jo, avui no dormirè, he perdut. Adjunto posició, juguen
negres -jo- i guanyen. Els nervis em maten, i si no ho fan, ho hauríeu de fer
vosaltres:
 |
| Problema: juguen negres malament i perden la partida... |
Sort que
l’Emilio Dominguez no falla, amb dama i cavall ha destruït al rival i ha empatat el matx.
L’altra
màquina piconadora és en Carles Espinosa, pacient i lentament ha arraconat al rival
fins que li ha guanyat la dama i la partida. En aquests moments 2-1.
En Sergio, que
ha rumiat molta estona (admirable) ha comés un error al final del joc que li ha
costat la partida, llàstima, tenia molt bona posició i podia haver guanyat
tranquil·lament. 2-2.
El Cañizares
té un rival rocós, ha tingut ocasions per fer entregues, però ha decidit jugar
sense arriscar arribant a un final amb un peó de menys. Te un final difícil,
està pitjor en el moviment 49, però no es rendeix. El moviment 57 li permet
guanyar un peó central i equilibrar el final, en aquest moment encara té 41’ de
rellotge. Pinta taules.... les signen als 63 moviments. 2,5 a 2,5 i patint pel
final del Juan Antonio.
En Juan
Antonio també té un final complicat, juga amb peó de menys i pot passar
qualsevol cosa. El seu rival té majoria de peons al flanc de dama i el rei
centralitzat. Estan al moviment 38 i tots dos tenen mitja hora de rellotge.
Perd un altra peó, i el rival contrari pot jugar amb el seu rei a capturar els
peons de l’ala dreta.... si ho fa... espera, no, no ha fet, ha jugat a6, en
juan antonio encara esta a temps de fer oposició al rei negre..., tots estem
pendents.
O empatem o
perdem el matx, dues alternatives dolentes que han començat amb el meu joc
precipitat.
A la jugada 47
en Juan Antonio queda amb dos peons de menys, mala peça al teler . És un final
perdut.
Perdem el matx
2,5 a 3,5. Tant en Juan Antonio com en Sergi han perdut jugant i rumiant, jo he
perdut sense rumiar i jugant ràpid i ens ha costat el matx. No em mateu...
"NO
HAY DOS SIN TRES!"
Crònica 3ª Jornada CORNELLÀ B – PARETANA A, 5 ½ - 4 ½
(per
Sergio Santamaría)
Hoy nos visitaba la Paretana, equipo fuerte con 1 punto y
peleando por la parte de arriba del grupo. Han llegado pronto y con pocas bajas,
solo les ha faltado el segundo de la lista.
A priori el matx era igualado, ellos mejores por elo
arriba y nosotros mejores por elo abajo, igualados en los tableros 4 y 5.
Tras una hora y media de partida me meto en una
simplicación de piezas porque no me gustaba nada la posición y le comento a
Emili, nuestro delegado, que voy a pedir tablas.
Mi rival acepta sin pararse mucho a analizar la posición
(0.5-0.5), así que por esta vez he acabado pronto y he podido ver cómo ha ido
la película.
El siguiente en acabar ha sido Emili, su rival se ha
rendido al no ver defensa en la combinación de cambios, igualmente la defensa
le dejaba en un final bastante ganado por Emili, cogemos ventaja en el marcador
1.5-0.5.
En los tableros de abajo, siempre nuestra esperanza de
victoria de los matxs:
En el 10 Bise ganaba pieza, pero como siempre clavándose
a pensar, no sabe jugar si tiene tiempo en el reloj jejeje
En el 9 Moyano ganaba calidad y parecía que ganaba fácil
con mucha combinación y amenazas de mate.
En el 8 Boloix esta semana se ha vuelto a liar y perdía
calidad y varios peones.
En el 7 Salva con buena posición empieza a simplicar
hacia un final que no se puede perder, la duda es si se puede ganar…
Por arriba la cosa no pintaba tan bien:
En el 1 Bosco aguantando estoicamente a otro 2200 y
manteniendo la moral del equipo alta, pero la posición poco a poco se iba
decantando.
En el 2 Miquel a lo suyo, menos espacio pero colocando
las piezas poco a poco en las mejores casillas y finalmente apretando al rival
En el 3 Xavi Hernández tenía peón de menos, pero en mi
cabeza sonaba la idea “ojo, que tiene ataque sobre el enroque…”
Y en el 4 León un poco restringido, defendiéndose pero
parecía que se iba cubriendo bien de los golpes del rival.
Salva finalmente gana su finalito de alfil poniendo el
2.5-0.5 en el marcador. Poco después pierde León un ataque sobre su enroque que
no ha podido evitar, 2.5-1.5.
En el 9 salta la sorpresa…Moyano se lía en el apuro de
tiempo y acaba perdiendo la pieza de más y la partida. Aquí un servidor pensaba
que perdíamos el matx. 2.5-2.5
Boloix pierde con la calidad de menos y los peones.
2.5-3.5
Y llegamos a ese momento de cada domingo, donde la mágia
de este equipo se hace realidad:
Xavi Hernández gana en el 3!!!!! Miquel gana en el 2!!!!!!
4.5-3.5!!
Bosco tras mucho aguantar pierde, pero su aguante nos da
moral a todos. 4.5-4.5
Queda una partida, con torre de más solo queda que
nuestro “torero” Bise le dé la puntilla al matx. “En peores plazas he toreado”
5.5-4.5
Se me acaban las alabanzas para este equipo, empezamos la
Lliga sabiendo que íbamos a sufrir y tras tres rondas vamos líderes con tres
victorias!!!
Quizá hacemos famosa la frase: El ajedrez son 10 contra
10… y el B gana por la mínima!
SE VEIA DE VENIR EL MARRÓN, POR LO MENOS DESDE MI
POSICIÓN...!
Crònica 3ª Jornada CORNELLÀ D – LLINARS C, 1 - 7
(per
Rafa Terron)
El parafraseo de Estopa creo que es un buen título para
la crónica de hoy .
Nuestro rival era muy duro. Nos presentamos con el mejor
equipo que pudimos hoy. Casi en todos los tableros los rivales tenían más elo
que nosotros. De hecho considero que tienen más nivel que el elo que tenían.
El Match se complicó desde el inicio poniéndonos con un
0-3 en contra en menos de una hora.
Nos ganaron 1-7. Poca cosa mas se puede añadir. Han sido
muy superiores.
Sólo destacar el hecho que nuestro querido Albert Puig
haya jugado hoy teniendo en cuenta sus circunstancias personales. Un placer
poder estar a tu lado compañero.
PD Afegit Albert Puig:
Avui no tenia previst jugar. Tenia un compromís personal.
Si he anat ha estat per evitar cap sanció davant una baixa informada a les 23h
de la passada nit, tot i no fos en les millors condicions per gaudir dels
escacs. Ni per fer cap crònica.
I ha estat una llàstima, perquè en condicions normals
hauria gaudit com un nen amb botes noves jugant contra l’Emili Romeu, el meu
rival, un noi molt educat i amb un talent extraordinari, que m’ha derrotat merescudament.
Espero tornar a jugar amb ell algun cop, i no pel
resultat, que tant se’m dona, i estic convençut que l’Emili em tornaria a
guanyar. Per mi, una partida d’escacs és com una obra d’art pintada a quatre
mans, i avui m’he quedat amb la sensació d’haver deixat una obra mal acabada, i
sense haver pogut correspondre a la bellesa que les mans del meu petit rival
havien dibuixat sobre el tauler.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada