Lliga Catalana, 6ª ronda

CRÒNICA 6ª JORNADA LLIGA CATALANA, 23/02/2020

L'equip F, el triomfador del dia al Temple

Resum dels resultats:

Vall del Tenes A	Cornellà A	2½ - 7½
Cornellà B	Sant Cugat B	1½ - 8½
Martorell B	Cornellà C	3 – 5
Cornellà D	El Prat A	1½ - 6½
Peon Doblado C	Cornellà E	3 - 3
Cornellà F	Jake C	4 - 2

Aquesta setmana tornaven a jugar al Temple els equips B, D i F, i tocava desplaçar-se als equips A, C i E.

Al nostre primer equip li tocava un dels desplaçaments més llargs, contra el Vall de Tenes, i a més partia amb dues baixes, una de coneguda i una totalment inesperada coneguda el dia d’abans, i que ens va obligar a les alineacions de quatre equips. De totes maneres, en aquest equips tots els suports que han anat han acabat obtenint un bon resultat i ahir no va ser cap excepció. L’equip va sumar la seva sisena victòria seguida, i continua al cap d’amunt de la classificació empatats amb l’Ateneu Colon, que tampoc afluixa. La propera jornada s’espera el gran duel del grup, i es jugarà al nostre Temple. Jo aposto pels nostres companys, ha ha ha ,....

El nostre segon equip, el Cornella B, també a preferent tenia a casa un rival molt complicat i amb dues baixes sensibles, i aquest cop el resultat ha estat molt contundent. Val la pena destacar les taules del Sergio contra un rival molt dur i que ha resultat ser company de feina d'un amic meu (el món és un mocador) i molt meritòria la victòria del nostre capi, l'Emili. Llegiu la sempre bona crònica del Sergio. Amb aquest resultat, sembla que es compliquen les opcions d’aconseguir l’ascens, però estic segur que aquest equip no donarà el seu braç a tòrcer fàcilment en les properes rondes. 

El Cornellà C tenia un desplaçament a casa dels nostres amics de Martorell, i més tenint en compte que partia amb dues baixes, però han aconseguit una difícil però important victòria. Important per l’equip C, perquè aconsegueix 4 punts i puja fins al 4rt lloc de la classificació; important també perquè aconsegueix derrotar a un rival directe de l’equip D en la lluita per evitar el descens, encara que ens sabria greu que al final fos el Martorell qui baixés.

Pel que fa a l’equip D, hem presentat un bon equip, sense que les baixes tinguessin incidència, amb tots els inicialment previstos comptant amb 4 dels nostres nanos més prometedors i que estan en una gran forma. Però el rival d’avui era molt difícil, amb un equip que presentava superioritat en tots els taulers. La derrota ha estat inapel·lable, tot i que el resultat ha semblat excessiu tenint en compte com havien anat les partides. L’equip queda amb 1,5 punts en 7a posició. Trobareu l’excel·lent crònica del Rafa tot seguit.

L’equip E també tenia un desplaçament, però a diferència de l’equip A, tenia el desplaçament mes curt possible, a casa del Peon Doblado, els nostres veïns de Cornellà. Aquest era l’altre equip que tampoc quedava afectat per les baixes. I l’equip ha aconseguit un meritori empat que el situa totalment fora de perill, i a més amb l’alegria de que ho hagin aconseguit els darrers taulers, que necessiten aquests punts per guanyar l’autoestima necessària per convertir-los en els grans jugadors que porten a dins. Us acompanyo l’excel·lent crònica del Ladis.

Finalment toca el torn de l’equip F, que aquest sí que ha quedat tocat per les baixes, però val a dir que els suplents que han vingut a darrera hora ho han fet de collons. De fet ha estat l'únic equip que avui ha guanyat al Temple, i es mereix la foto inicial. El triomf aconseguit avui pot ser molt important per aconseguir assegurar la permanència. De moment en aquest grup no baixa el 9è, però en funció de com vagin els resultats dels altres grups de 2ª provincial, més val evitar la penúltima posició, o si menys no, fer el màxim de punts possibles per evitar el descens a tercera. Li havia demanat al Francisco que em fes una crònica, però com no l’ha feta, i jo havia anat seguint més o menys el matx, passaré a fer-ne quatre comentaris.

Bé, amb la disputa de la ronda d’avui, ja s’han complerts dos terços de la competició i a partir de la setmana vinents entrarem a les fases decisives.  

Albert Puig

DEMASIADAS BAJAS
Crònica CORNELLÀ B – SANT CUGAT B, 1½ - 8½ 

(per Sergio Santamaría)

El matx empezó a jugarse el sábado por la tarde. El primer equipo del Sant Cugat cerraba en División de Honor con el número 11 de la lista, y nosotros nos temíamos lo peor. Además, una baja de última hora en el A y la mayoría de nosotros subiamos hasta 3 tableros. 
Hoy el Sant Cugat B ha hecho realidad nuestros temores, y han venido con una alineación de gala, presentando sus los numeros de lista del 12 al 21, El matx ha tenido poca historia. 
En la apertura Quique se queda con pieza de menos. Leon se equivoca encerrándose una pieza. Y Salazar pieza de menos por un peón. Todo antes de que transcurriera la primera hora de las partidas. 
Leon ha sido el primero en caer. 0 a 1.

Poco después Boloix se come una torre que le cuesta la dama, y se ha rendido. 0 a 2.
La posición de Quique se simplifica y pierde con la pieza de menos. 0 a 3.
Con el matx muy en contra, yo en el tablero tres con igualdad propongo tablas. Hoy no iba a ir de medio punto. 0,5 a 3,5.
Salazar ha acabado perdiendo también. 0,5 a 4,5.

El siguiente en caer ha sido Miquel defendiendo el primer tablero; hoy no pudo ser. 0,5 a 5,5. Su rival había entregado pieza por un ataque que no ha podido evitar. Y nuestro matx ya estaba perdido. 



El atraco del día lo ha protagonizado Emili, el capi. ha liado a su rival en apuros de tiempo y ha ganado!! (No te acostumbres, que los atracos es lo mío!). 1,5 a 5,5.

Los tres que quedaban han ido cayendo una detrás de la otra. Salva sufriendo toda la partida; 1,5 a 6,5. 

Moyano que tenía un final más o menos igualado, ha perdido con una "torre invisible" incluída je je je 1,5 a 7,5

Y finalmente Bise también ha perdido muy al límite del tiempo. 1,5 a 8,5.

Han traido un equipo de otra categoría, y no hemos podido hacer nada.

Los siguientes matx tenemos que remontar el vuelo contra los dos últimos.

Ánimo equipo, esto solo es un traspié!

L'Antonio representa bé l'esperit del nostre B

Sergio Santamaría

PD: Contracrònica posterior del nostre capità, l'Emili Albero:

CONTRACRONICA.

(per Emili Albero)

No estoy de acuerdo en mi partida.

Yo le entrego un peón. O me lo dejo. No me acuerdo.

Gasta mucho tiempo.

Mas adelante le entrego calidad gasta más tiempo.

Despues otra entrega de calidad, esta brillante; más tiempo todavía.

Al final  una combinación brillante que no tiene tiempo  de parar.

Claro lo ha gastado todo.

Todo depende del color del cristal con que se mire.

La Tormenta Perfecta 

Crònica CORNELLÀ D – EL PRAT A, 1½ - 6½ 

(per Rafa Terron) 

Ahora que las mujeres y los hombres del tiempo , nos han dado un máster en meteorología  y dominamos vocabulario que nunca habíamos oído, como ciclogénesis explosiva, ciclón tropical, o la escala de vientos de Beaufort, me viene a la cabeza el título de una película antigua: la tormenta perfecta.

Una película, donde todo aquello que puede pasar para que nuestros protagonistas se enfrenten a una situación absolutamente desbordante, pasa. Me ha parecido buen título para la crónica de nuestro equipo D, en concreto para la región noroeste ( exactamente el segundo tablero), donde un intrépido marinero, con embarcación antigua y débil ( un humilde servidor) , se ha enfrentado a un Tsunami de dimensiones increíbles. Un antiguo conocido, Daniel Reyes , actualmente 2140 que ha fichado recientemente con nuestros vecinos del Prat.

Se ha juntado, el nivel desigual, una línea desconocida para mí, una línea muy jugada por él, un error mío añadido, para hacer que todas mis piezas acabaran en fila 1 y un ataque descomunal en contra . Era la tormenta perfecta, se había juntado todo para que explotara la situación y así ha sido. Pocas jugadas más adelante he decidido abandonar. Para qué hacer perder el tiempo al contrario. A propósito superamable, se ha quedado conmigo, me ha enseñado la línea ,ha compartido material conmigo para que no me vuelva a pasar. Agradecido, cada día se aprende algo nuevo.

Evidentemente de mí no hablaremos más. Os sitúo, el D jugaba contra el Prat A, un rival muy fuerte que en la actualidad ocupaba la segunda plaza tras el peón doblado.

Han presentado un equipo con un 2300 en el primer tablero y un 2140 en el segundo. Tercero y cuarto 2000 y los tres últimos algo menos de ELO. en todos los tableros nos superaban a priori por nivel.

Las partidas ( exceptuando la mía), no han mostrado tanta diferencia, aunque finalmente todo aquello que estaba igualado ha caído de su lado, hasta alcanzar un contundente 1’5-6’5.

Puntuales todos como un clavo a las 9, hemos comentado cuatro cosas recordatorias como para pedir tablas comentar al delegado, qué hacer con ilegales,..

Y hemos empezado a jugar. La empresa era difícil pero ilusionados. A los 30 minutos yo abandonaba poniendo el 0-1 inicial. Hoy no me he subido de la mejor forma al barco , más que un tripulante he hecho de polizón.

El resto de partidas han empezado casi todas igualadas. Hoy David ha jugado francamente bien. Su rival, 100 puntos de Elo más que él, le ha jugado muy bien, con estrategia y trucos tácticos por doquier, pero hoy David ha estado francamente fino. Ha entregado un peón por posicionar su pareja de alfiles con más valor que dos damas. Y así ha sido, ataque magistral ganando torre limpia. El contrario hasta el final luchando, ha hecho una entrega de torre que David ha visto no podía tomar bajo ningún concepto. Hoy no se ha precipitado y su rival se ha rendido. Gran victoria. El equipo empataba a 1. Hoy ha sido el único que ha ganado, ha sido nuestro capitán.

Han acabado casi a la vez Albert y Ferrán. No han tenido suerte hoy. Ferrán ha traspuesto el orden de las jugadas ( qué común es esto cuando combinas, y Ferrán combina mucho y bien ), perdiendo material. Ha decidido abandonar. La siguiente campeón, estás en un momento de forma espectacular. Grumete buen trabajo.

Su padre ha realizado una buena partida, pero un error ha hecho que su contrario cogiera la iniciativa, atacando con todo el material que ha podido. Nuestro aguerrido marinero ha intentado por todos los medios arriar velas y salir navegando de allá, pero su rival lo ha engullido finalmente. 1-3.

Por parejas de nuevo, han acabado casi a la vez Emilio Domínguez padre y Ángel Almagro.

Nuestro Emilio jugaba contra el rival más fuerte. Ha sacado una partida increíble quedando en parte de la partida con calidad de más por peón. Tenía el contrario una Cadena de peones que parecía la ola perfecta y él un surfista muy muy preparado. Así ha sido, se ha movido con ellos como música entre notas y ha acabado con la resistencia de nuestro timonel.

Ángel ha jugado una partida a la que ha llegado con gran desventaja. Bajo mi punto de vista , el rival ha jugado demasiado feliz, tal vez infravalorando al oponente o calculando de forma magistral. Le ha entregado torre y caballo, ya que pensaba que ganaba el final de torre contra peones. Y así ha sido. O ha calculado muy bien o ha tenido suerte finalmente, podían haber sido tablas si no jugaba fino. Entiendo llevaba catalejo y sónar para enfrentarse a la situación final ,ya que ha acabado ganando. 1-5, match perdido y faltaban dos partidas.

Ori ha jugado buena partida ( y ya lleva varias seguidas). Han acabado en un final bastante igualado. Peones iguales en ambos flancos y torre por banda. Con el match decidido han pactado tablas. Enhorabuena grumete.

Y el último en acabar ha sido nuestro Jensen. contra un rival con más de 100 puntos que él ha jugado una partida seria. Él no ha quedado contento con cómo ha jugado. Yo lo he visto desde fuera y a mí sí me ha gustado. Entiendo que el nivel de autoexigencia en muchos casos es superior a aquel nivel que se te pide desde fuera. Yo he visto una partida muy igualada que se ha decidido por detalles. Han llegado a un final de caballos y peones, Jensen con uno de menos. Finalmente ha abandonado, pero sigue demostrando su valía y estado de forma. Hoy será nuestro Poseidón rey de los mares.

Poco más, hemos jugado contra un rival duro, la semana que viene nos enfrentamos contra un rival que sí parece a priori un poco más de nuestra liga.

Contento con mi equipo, contento de hacer de delegado y cronista. Hoy nos hemos llevado un buen remojón.

Equipo. Visca el Cornellà.

Nota: afegeixo més fotos del matx. Un cop més, gràcies a la Sandra i l'Alan per totes les fotos:

OPERACIÓ RESCAT .

Crònica Ronda 6 PEON DOBLADO – CORNELLÀ E, 3 - 3 

(per Ladislau Girona) 

A dos quarts de nou em trobo a l’equip C que juga a Martorell, tots nerviosos patint pel Peris. Veig al Sergio Solera que ja m’esperava, pugem al cotxe i enfilem cap a la seu del “Peón Doblado”. Hem filosofat una estona mentre esperàvem als companys tot arrecerats de la ventada matinera que baixava de la muntanya buscant sortida per l’avinguda Sant Ildefons.

Dia post Carnestoltes, l’equip local arriba tard, però finalment obre les portes a tres quarts tocats. Al mateix temps arriben l’Esther i en Guillem. Comencem a jugar, avui manaran els nostres tres taulells del final i rescataran el matx.

En Guillem cau ràpidament, s’ha deixat entrar per la vuitena fila amb un rei sense oxigen, mat. Minuts més tard jo, m’he deixat la dama i la partida, ja sabeu, a vegades no veig les peces i el taulell que imagino no és el que tinc davant en aquell moment.

En Juan Antonio amb material igualat però en pitjor posició, avui el seu rei negre ha sortir d’excursió fins a la casella a2, on una combinació de Dama i Torre l’han mort.

Per la cua anem molt bé, encara podem empatar el matx. L’Esther ha guanyat amb solvència, el seu rival s’ha rendit abans que fos necessari el remat final. 

Blanco – avui també sense bolígraf - té la partida totalment guanyada, les mans li tremolen d’emoció. En Sergio arriba a un final amb peça de més, guanyarà.

Tremolant i content en Blanco remata la seva primera victòria amb un somriure d’orella a orella, amb més rodatge hauria enllestit molt abans, però ha guanyat sense cometre errades garrafals ni deixar-se peces. Avui estarà tot el dia content, potser li durarà més i tot.

Queda en Sergio, té avantatge clar per una peça  - alfil - de més, però només 18’ de rellotge per 78’ del seu rival. Si guanya empatem el matx, a veure si troba el camí.

Manté un torre en setena que talla al rei enemic, la torre contrària li pot causar mal de caps a la seva ala de rei. Ha de vigilar. Ara està jugant contra el rellotge, en Juan Antonio i jo ens ho mirem amb força patiment, mereix guanyar i donar-nos l’empat, li costa trobar un pla i els minuts van passant, li queden 7’ quan escric aquestes ratlles.

Fa h4, una jugada atrevida, la torre enemiga pot menjar-se el peó, però si ho fa, el rei del Sergi avançarà cap el centre i es podrà colar rere les línies enemigues buscant mat amb la combinació de torre, rei i alfil. Però el rival no menja... avança els seus peons. Sis minuts per al Sergio.. A falta de 3’40’’ fa la bona, torre g6. Va molt apurat i comença a no fer les millors jugades... Quin patir!.

Comet una imprecisió que pot ajudar a simplificar el final, amb menys peces li costarà més moviments guanyar el final amb tant poc rellotge. A aquestes alçades, al Juan Antonio i a mi ja no ens queden ungles.

El rival simplifica, en Sergio està guanyat, però té poc temps, molt poc temps. Va mirant el rellotge i està patint, 2’50”. Troba el camí per coronar i guanyar, té 2’. Corona Dama!

Dama, alfil i peó contra rei. El contrari, amb picardia, busca l’ofegat, els seus companys li diuen que es rendeixi, però no ho fa. En Sergio no corre, se sap guanyador. Vull ser com ell!!!, es para i mira de moure cap a l’inexorable. Arriba el mat; avui en Sergio és l’heroi del matx i ens dona l’empat. Tres a tres, ens han sobrat 120 segons.

Crònica CORNELLÀ F – JAKE C, 4 - 2

(per Albert Puig)

L’equip F tenia avui un matx molt important, donada la urgència per sortir dels darrers llocs que sempre solen patir els fantasmes del descens. Amb els anys que va costar pujar aquest equip de tercera a segona, seria una llàstima que tornés a baixar, encara que les circumstàncies sempre són imprevisibles. De fet, més d’un company del club era de l’opinió de renunciar a la categoria per no haver de patir com cada any per poder presentar jugadors. I de fet, en aquesta ronda ens ha passat també això, que el dia abans se’ns va presentar una baixa inesperada que ens va complicar i que ens portava un cop més a presentar una vacant. Sort que va aparèixer en Martí i ens va dir que jugaria. Al final, hem acabat presentant un bon equip.

Els nostres rivals era l’equip C dels nostres amics del Jake d’Hospitalet, que han arribat tots junts, amb un equip força compensadet també, amb alguns nanos que no trigaran a pujar com l’escuma. I la veritat és que el matx s’ha posat molt ràpidament a favor nostre, gràcies a l’Hugo. L’Hugo jugava amb negres al 6è tauler, tot i fer-ho enmig de la sala pels problemes d’accessibilitat de l’Albert Cuixart. Però l’Hugo ho ha fet molt bé, contra un altre nano del Jake. Amb la seva privilegiada visió tàctica ha aconseguit una dama per una torre i de seguida la partida li ha fet baixada, aconseguint el primer punt del matx. Ens posàvem 1 a 0.

Poc després de l’Hugo arribava el torn d’en Josep Maria Salvador, que jugava en el tauler nº 3 amb blanques. Jo he vist poc de la partida, i en el moment que li he donat una ullada he vist que havia aconseguit un avantatge d’espai considerable, però la posició estava relativament tancada. Com jo estava per la meva partida, no tinc ni punyetera de com l’ha oberta, però al cap d’una estona l’he vist entrar a la nostra sala, amb la cara somrient i indicant-me amb el puny i el dit cap amunt que havia guanyat. Me n’alegro per ell, perquè no estava tenint una bona ratxa i aquesta victòria li vindrà molt bé per agafar confiança. El matx se’ns posava 2 a 0.

Les partides següents han trigat més en acabar, i he pogut veure els finals; l’Emilio jugava en el segon tauler amb negres i tenia una interessant partida amb dues peces per torre i peons, amb totes les seves peces atacant a un rival que estava a la defensiva. Jo no ho he vist, però m’ha dit que ha estat apunt de llençar la partida, perquè el rival podria haver-li capturat la dama, que tenia davant del rei rival. Fos com fos, no ho ha fet, i l’Emilio s’ha apuntat un nou triomf i segueix amb la seva ratxa d’imbatibilitat de l’any. Està absolutament “on fire”, i en acabar ha bromejat dient que aquest any el seu objectiu serà guanyar el torneig de Sants, ha ha ha... Segur que ho aconsegueix. Avui ens ha apuntalat el 3 a 0, que ens assegurava com a mínim mig punt.

Poc després acabava la seva partida en Martí, que avui ha jugat en el 5è tauler amb blanques. No ha estat una partida fàcil, perquè el rival ha donat guerra i la partida ha estat molt posicional. Els canvis de peces i simplificacions han acabat beneficiant al Martí, i la partida ha acabat amb un final de torres i peons, on el Martí tenia la torre més activa i la iniciativa, que compensava que el rival estigués una mica més avançat. Tot semblava portar a unes taules, que finalment han acabat acordant, aconseguint el mig punt necessari que donava la victòria a l’equip. Qui ho anava a dir! Durant tota la setmana havia estat de viatge i acabant de tornar ha estat prou descansat per convertir-se amb l’heroi del matx. El matx es posava 3.5 a 0.5

Quedaven les partides del Francisco Duro i de l’Albert Cuixart. El Francisco jugava amb blanques en el 1r tauler, i la seva posició era molt i molt tancada. L’Albert Cuixart jugava amb negres, i la seva posició era totalment oberta, però favorable al seu rival. Amb el matx ja totalment decidit, el Francisco ha ofert les taules al rival i les ha acceptades, deixant el marcador en 4 a 1.

Quedava la partida de l’Albert contra en Yuri, un nano sub-12 que coneixem molt bé, perquè ens va impressionar a tots en el torneig de Sants, en el Vallvé i en el Territorial. I la veritat és que l’Albert estava malament. El seu jove rival li havia capturat la dama per torre, però durant un moment semblava que la posició estava igualada perquè l’Albert tenia les torres actives i els seus alfils (sempre els seus alfils) estaven apuntant al rei. Però el seu rival ha jugat de manera molt serena, i aprofitant excessiva exposició del rei de l’Albert, ha anat mobilitzant la dama i els peons que ha anat passat, fins a coronar. L’Albert, amb força menys temps al rellotge ha acabat capitulant. Resultat final 4 a 2.

Punt molt important que signa l’equip F. Enhorabona cracks!