TORNEIG INTERNACIONAL DE SANTS 2019, 24 d’agost de
2019
 |
| Foto de Paola: part de la representació del Club d'Escacs Cornell |
Arribem a la
2ª ronda del torneig, contextualitzada a nivell mundial en el marc d’un
enduriment de la guerra comercial entre el règim mal anomenat comunista de la Xina
(en realitat el capitalisme d’estat més salvatge que ni tan sols Marx va
arribar a imaginar) i els Estats Units representants per l’ignorant de Trump, i
que acabarem pagant tots en el planeta, en particular les classes més humils,
com de costum. A casa nostra, es nota que és estiu i no hi ha notícies, perquè
dia sí i dia també, la premsa escrita i audiovisual no para de parlar del
serial Neymar, un autèntica impresentable amb el cervell de mosquit que vol tornar a engalipar
a la culerada, i que molt en temo que així serà, ja que hom sap que aquells que
“venen tant del sud o del nord”, juntament amb els rucs, són els única que ensopeguen
sempre amb la mateixa pedra.
Avui, com ahir,
les famílies Puig-Terron-Broadbent vam quedar amb prou temps per evitar sorpreses
amb el tren, però avui la Renfe ha funcionat correctament i hem arribat molt
aviat, aprofitant per anar a fer un cafè, i entrant amb prou temps per veure la
ubicació de tots nosaltres, i xerrar amb jugadors d’altres clubs amb els que acostumes
a coincidir i construeixes una bons llaços d’amistat. Almenys, aquesta és la
manera en que entenc que ha de ser aquest món dels escacs. També hem aprofitat
que hi havia revistes de Peon de Rey gratuïtes a disposició de la gent, i hem
agafat un exemplar, i hem estat de sort, perquè m’han dit que han volat de
seguida. I és que en aquest país la segona paraula que atreu més a la gent és “gratis”
(la primera, òbviament és sexe, però d’aquest tema millor no en parlem).
Aprofito per agrair a la Sandra que m’hagi guardat la revista mentre jugava; no
em feia gaire gràcia tenir la revista al costat mentre jugava, no fos que l’àrbitre
pogués interpretar que estava consultant material bibliogràfic, ha ha ha...
Avui els nanos
estaven jugant pràcticament tots junts a la sala 23 de l’edifici annex, així
com l’Almagro. A mi em tornava a tocar jugar a l’auditori principal, en el
tauler nº 10. Pel que fa als companys del B, repartits per multitud de sales
com de costum: A l’auditori, i retransmès per internet, en el tauler nº 2,
teníem l’Antonio Moyano, i en el tauler nº 18 estava el Conrad Marzà. A l’altell
hi tornaven a jugar el Xavi Boloix, l’Emili Albero, el Joan Garcia Guardiola i
el Josep Salazar, aquest últim amb un bon conegut nostre com el Carles Grau. A
la sala 9 de l’edifici annex hi jugava el Rafa Terron, i a la sala 8 jugaven el
Joaquim Peris i el Ricard Quemadas.
 |
| Foto FCE amb el Joan i el Josep |
El Moyano tornava
a jugar amb blanques al 2n tauler contra un rival al que recordava del Torneig
de Sant Martí, on havia fet taules amb el Jordi Parayre. Avui no ha tingut sort
i ha perdut. El Marzà jugava amb negres i ha tret unes taules. A l’altell, en
Joan Garcia Guardiola ha tornat a demostrar que està “on fire” i ha aconseguit
la seva segona victòria consecutiva. El Josep i l’Emili han aconseguit taules,
mentre el Xavi Boloix ha perdut la seva partida. No li ha anat
millor al Rafa; jugava contra un noi sub-14 amb molt de talent, i ha comès una errada
en fer una jugada il·legal. No ha vist que estava en escac i ha mogut la dama.
No ha perdut per la il·legal, però com havia tocat la dama, l’havia de moure
per necessitat i perdre-la, i ha abandonat en aquell moment. Ha sortit força
tocat, perquè havia fet una bona partida.
Finalment, el
Ricard Quemadas ha perdut i el Joaquim Peris ha guanyat, estrenant-se amb un
punt.
I ara toca parlar
dels nanos, que avui han guanyat tots quatre, i que han sortit exigint almenys
que hi hagi un berenar ràpides pel seu ple, ha ha ha ..., de fet es conformen
amb una “xocolataambxurros-ràpides”, ha ha ha ...
El primer en
acabar ha estat l’Oriol, que jugava amb blanques i ha acabat la partida fent un
escac i mat en 19 moviments. He mirat la partida, i no és que hagi fet una bona
partida, perquè ha comés algunes “cagadetes”, però ha jugat de manera molt
agressiva i el rival encara ha comés més errades que ell, errades que l’Oriol
ha aprofitar per rematar-lo de manera inapel·lable. S’estrena amb un punt, i
això li servirà per treure’s els nervis de sobre, ja que estava una mica
cohibit amb el seu primer torneig internacional. Demà segur que jugarà més
tranquil, com de costum.
Crec que el
segon en acabar ha estat el Jensen, que jugava contra un vell conegut meu del
Sitges, al qual em vaig enfrontar en lliga catalana fa dos anys, ‘any que vam
aconseguir pujar el D a primera. L’he saludat abans de començar i li he
desitjat sort, ... perquè la necessitaria si volia guanyar al Jensen, ha ha ha,
... és broma. Però el cert és que el Jensen està jugant molt bé i té una gran
progressió. Avui jugava amb negres, i m’ha dit que ha jugat la seva resposta
preferida davant 1.e4, i el rival ràpidament s’ha sortit de la teoria fent
jugades incorrectes, i ha agafat la iniciativa. S’estrena amb un punt.
No sé qui ha
estat el següent. El David jugava amb blanques contra un rival de l’ONCE, que
no té cap discapacitat visual, més enllà d’algun grau de miopia, però que
pertany a l’ONCE perquè el seu fill, l’Albert Morales, sí que té una
discapacitat visual plena. Els recordo molt bé, perquè pare i fill van venir a
jugar el nostre Torneig Solidari del passat Nadal, i ambdós eren unes persones encantadores.
Avui en David ha aconseguit una bona victòria, que li serveix per treure’s el
mal sabor de boca de la partida d’ahir.
 |
| Foto FCE. Ferran en acció |
De qui no sé
res és de l’Angel Almagro. L’he vist abans de començar i m’ha comentat la
partida d’ahir, lamentant-se de tenir-la guanyada i no haver sabut rematar.
Avui jugava contra un noi sub-14 del Peona i Peó molt prometedor, i ha perdut.
I finalment
acabo per la meva. Jugava al tauler nº 10, un cop més al costat de l’Emili López,
l’home dels caramels, que avui jugava contra un nen de 9 anyets de la Paretana,
que ha jugat de manera formidable. Pel que fa a la meva, portava les negres, i
que ha estat una partida molt disputada i molt bonica. He sortit bé de l’obertura,
i he pogut mantenir les meves opcions. De fet, tots dos hem estat lluitant per
mantenir la iniciativa i buscant cops tàctics. Me la vull revisar demà amb
calma, perquè el nostre company Xavi Hernández m’ha comentat una alternativa
que vull analitzar. Després d’un canvi de torres, m’ha proposat taules, i no
les he acceptades, perquè pensava que agafaria la iniciativa, com així ha
estat. I en un moment donat, el rival ha comés una errada, i he capturat un
peó. En aquell moment he jugat confiat, i he proposat un canvi de dames amb l’objectiu
de generar un peó aïllat en el flanc de dama, però el rival ha jugat molt fi
amb el seu cavall, i poc després he malbaratat el meu avantatge fent un
imprudent avançament de peons que li ha permès al meu rival igualar la partida.
Ho hem deixat en taules i he sortit amb mal sabor de boca. Què hi farem! Coses
dels escacs
Resum final de
la jornada han estat 8 punts de 15 possibles pels de Cornellà, que millora el
resultats de la 1a ronda.
Finalment,
avui vull destacar la visita del Xavi Hernández, i també de l’Ortega, que ahir
també va venir a veure’ns i que vaig oblidar citar-lo. En Xavi és un gran
company, que sempre està disposat a ajudar amb el seu punt de vista, cosa que
és d’agrair.
I avui,
aprofitant que havia vingut la dona, ens hem tret el mal sabor de boca donant una
volta pels carrers de Sants, que avui iniciava la seva festa major, i m’he
oblidat totalment de la partida imbuint-me de l’esperit festiu i de la música
de les orquestres que tocaven en les tarimes dels seus engalanats carrers.
Demà més.
Albert Puig
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada