TORNEIG INTERNACIONAL DE SANTS 2019, 29 d’agost de
2019
El dia s’havia
llevat amb l’erupció del volcà Stromboli a la no molt llunyana illa de Sicília,
i les notícies no cessaven de parlar de la delinqüència i del penós cas Neymar,
que no deixa de ser un altre delinqüent amb potència, que no respecta els seus
compromisos. En tot cas, a Sants ja traspassàvem l’equador de la competició i
encaràvem la fase decisiva.
Avui no han
jugat l’Oriol ni en Ricard Quemadas, que van demanar un bye. I la veritat és
que avui no encara la jornada amb gaire optimisme. Dos dies abans ja vaig
començar a tenir problemes al miccionar: només sortia un petit rajolí, amb
sang, i dolor, com si tingués una pedra o sorra a punt de sortir. Avui al migdia
s’han agreujat, amb els típics marejos i la sensació de malestar i de nàusea d’un
còlic nefrític. M’he estirat al llit, i he dormit tres quarts d’hora,
llevant-me millor, però sense gaire gana. He menjat una mica per prendre l’antibiòtic,
i me n’he anat cap a l’estació de la Renfe. El problema angoixant és que cada
dos per tres necessito anar al lavabo, i potser en una partida hi vaig com a 15
o 20 cops al lavabo. Esperava que la cosa no anés a més, però el cert és que em
sentia totalment abatut. A més al vagó de la Renfe no anava l’aire condicionat,
i ens estava tocant el sol de ple, esdevenint una autentica sauna. Hem arribat
amb temps i hem anat a la pastisseria de costum.
En el grup B, com
de costum, els jugadors del Cornellà estaven repartits en diverses sales. A l’edifici
annex hi jugaven el Josep Salazar i el Joaquim Peris, i els dos jugaven amb
negres contra dos rivals del club dels Tres Peons. I els dos han guanyat. La
partida del Josep no sé com ha anat perquè no l’he vista ni tampoc l’he vist
perquè m’ho expliqués. La del Peris tampoc l’he vista, però ha acabat molt
ràpid, perquè l’he vist aviat entrant a la nostra sala a veure la partida del
Jensen. En Joaquim m’ha dit que el rival s’ha deixat una dama i ha abandonat.
Tant el Josep com en Joaquim es posen amb 3 punts.
A l’altell hi
jugaven l’Antonio Moyano, el Conrad Marzà i el Joan Garcia Guardiola. El Conrad
li tocava jugar amb blanques contra un noi sub-14 del Mataró, amb molt de
talent. No sé com ha anat la partida però he vist que ha acabat amb taules; se
situa amb 4 punts. El Joan avui jugava amb negres contra un rival forçar dir
del C.E. Barcelona, i ha aconseguit una gran victòria, demostrant que
efectivament està “on fire”; es posa amb 5 punts i presentant credencials pel
competir pel premi a la seva categoria. Finalment, vaig marxar sense saber que
havia fet l’Antonio, que li tocava jugar amb blanques contra un rival veterà
del Centro Aragonés; més tard he sabut que també s’ha endut la victòria, i ja
suma 4 punts en el torneig
A l’auditori
principal hi jugaven l’Emili Albero i el Xavi Boloix. L’Emili Albero ha jugat amb
blanques contra un rival del Cor de Marina de Badalona, el club que havia estat el
Sant Josep de tota la vida, i que ha hagut de canviar de local i de nom pel que m'han dit per divergències
diverses amb l’esglèsia i el preu a pagar pel lloguer del seu local. Coses que passen. No obstant, sent de Badalona, conec el local nou on estaran, que està situat en mig de la Rambla de Badalona, i estic segur que serà una seu formidable. El cas és que avui l'Emili ha tornat a fer taules, de manera que segueix conservant la seva imbatibilitat i
ja suma 4,5 punts en el torneig. Ben a prop d'ell, hi estava el Xavi Boloix, que avui li tocava jugar amb negres contra un rival de
la Rubinenca, i també s’ha endut una important victòria, demostrant que també està ben en
forma, i sumant ja 5 punts.
Pel que fa al
grup C, avui tots estàvem junts a la mateixa sala, la sala 23 de l’edifici
annex, a la qual avui no funcionava gaire bé l’aire condicionat. Feia molta calor
i no era l’ambient més propici per jugar a escacs. El primer en acabar ha estat
l’Angel Almagro, que avui ha jugat amb negres contra un rival veterà del Tres
peons. Jugava gairebé darrera meu, però no he pogut seguir-lo gaire concentrat
en la meva partida, el mal de cap i els problemes urinaris. Un dels cops que he
tornat de “can roca” he vist la partida i estava francament malament, amb una
peça de menys i a la defensiva. Finalment ha acabat perdent, i es queda amb 3,5
punts.
El següent en
acabar ha estat el Jensen, que avui s’enfrontava amb negres contra un rival “durillo”
del Congrés, que ja havia derrotat al David en la jornada anterior. La partida
ha estat molt disputada, amb els dos rivals buscant-se les pessigolles, però el
Jensen ha jugat el final d’una forma impecable i s’ha acabat imposant,
situant-se ja amb 4,5 punts.
Més tard ha
estat el David el que ha acabat la seva partida. Avui jugava amb negres contra
un rival del club EDAMI, i la partida ha estat complicada. En una de les
vegades que m'he aixecat he vist amb una posició que no m’agradava gens i tenia
un peó de menys. Es veu que poc després ha aconseguit guanyar la qualitat, però
no era una posició fàcil de jugar, però poc a poc ha aconseguit destravar la situació
a favor seu i s’ha emportat una gran victòria, situant-se amb 3,5 punts.
La meva
partida ha estat un calvari, perquè ha estat molt disputada i he hagut de
trampejar els problemes urinaris i els del mal de cap i la sensació de malestar
fruit de tenir l’estomac buit. M’enfrontava amb blanques contra un nano sub-12
del C.E. Valls que ha jugat força bé. A diferència de molts dels nanos de la
seva edat, ha estat un nano que ha pensat molt i ha consumit molt de temps de
rellotge, perquè la situació ha quedat molt travada. S’ha decidit a atacar el
meu enroc amb la dama i els cavalls però jo tenia en tot moment la situació
controlada. El problema que ha tingut el meu rival és que ha consumit molt de
temps i abans d’arribar a la jugada 40 ja no li quedava temps en el rellotge, i
en aquell moment no ha tingut temps de veure un cop tàctic en que li guanyat
una peça neta i l’he deixat totalment bloquejat. Amb la pressió del temps, ha
hagut de jugar sense pensar, mentre jo aprofitava per situar millor les meves
peces. Finalment l’he entrat amb la dama i he acabat fent l’escac i mat. Em
poso amb 4 punts. Un cop acabada la partida me n’he anat a menjar alguna cosa.
I l’últim en
acabar avui ha estat el Ferran, que avui s’enfrontava amb negres contra un
rival sub-16, del Sitges. La partida ha estat disputadíssima i ha durat més de
4 hores i mitja. En un moment de la partida en Ferran ha demanat taules, però
el rival les ha rebutjades i ha tirat el seu peó endavant. S’ha arribat a un
final en que el Ferran tenia un peó més, però el rival tenia un peó en sisena
suportat pel seu rei i la torre. El Ferran ha hagut de sacrificar la seva torre
quan el rival ha coronat, però tenia tres peons passat, dos en sisena, que
podien haver coronat. No era fàcil, però sincerament crec que el Ferran s’ha
equivocat amb el pla, i el rival ha tingut el temps d’acostar el seu rei als
peons, mentre la torre barrava el pas de rei. El Ferran ha abandonat. Llàstima,
es queda amb 3,5 punts.
Finalment,
avui vull agrair la visita del Ladis, la presència del qual m’ha donat un gran
suport moral. També he vist i he saludat al Jose Antonio Regadera i l’Emilio Domínguez.
Resum de la jornada pels jugadors del Cornellà ha estat 9 de 12 punts possibles, una molt bona jornada en general. Veurem ara, que arriba la fase decisiva.
Us deixo algunes fotos mes
Albert Puig
Tots pendents de la partida del Ferran |
Quina tensió!! |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada