Crònica Torneig Internacional de Sants 2019, 4a ronda

TORNEIG INTERNACIONAL DE SANTS 2019, 26 d’agost de 2019

Tota Barcelona estava preocupada per la bomba localitzada a la platja de Sant Sebastià de Barcelona, amb més de 70 quilos de trilita, i que data de l’època de la Guerra Civil. Segurament deuria ser un projectil que va quedar sense esclatar, i que deuria haver estat llençat per algun dels aviadors italians que el feixista de Mussolini va enviar a petició del Franco per fer caure sobre la població civil de Barcelona o Badalona, o sigui sobre el cap dels nostres innocents avis. Cal tenir memòria, sobretot avui que la figura del Mussolini és reivindicada pel fill de puta del Salvini, i que a casa nostra les tres forces de dretes tracten de blanquejar la figura d’un criminal com el “pixat”, com l’anomenava l’avi. No oblidem pas.

A Sants, però, un altre tipus de “bombes” ens fan esclatar de joia amb el seu joc. Avui, però la jornada no ha estat gaire afortunada.

Hem quedat el clan PBT (Puig/Broadbent/Terron) aviat, com de costum per evitar problemes de disfuncions per part de la xarxa ferroviària, però avui el tren ha funcionat com un rellotge. En tot cas, ens agrada arribar amb temps amb calma, i arribats al lloc tenir prou temps per prendre un cafè, una infusió o qualsevol altra cosa, i viure una estona de distensió abans de les partides. I la pastisseria del davant de les cotxeres és un lloc fantàstic per repassar anècdotes.

Hem anat amb prou temps a la sala gran, i hem demanat un bye per demà per l’Oriol, que no podrà venir a jugar. El Rafa també s’ho ha pensat, perquè ha tornat a passar una nit de pena per culpa del còlic nefrític, i finalment ha decidit retirar-se del torneig. Avui ha jugat la seva darrera partida, i ha perdut. Anirà venint, però tan sols per acompanyar al David, sense haver-se de preocupar del dolor mentre juga. Llàstima que les condicions físiques hagin allunyat a un crack com el Rafa.

Avui han vingut a donar-nos suport tres autèntics cracks del club: el Sergio, el Fabregas i el Bosco. A més el Sergio m’ha donat l’alegria del dia, quan m’ha comentat que l’havia trucat el Cesar Varela, i que ja estava millor perquè preguntava si avui hi hauria algú al Temple, ha ha ha ... Diu que igual el dissabte es passarà per les cotxeres i em farà il·lusió veure’l.

Seguint en el grup B, tot just arribar hem vist junts a l’auditori al Xavi Boloix i al Ricard Quemadas. Els dos jugaven avui amb blanques, però en sales diferents. En Ricard jugava a la sala 8 com el Rafa, i també ha perdut. En Xavi tornava a jugar a l’altell i ha aconseguit una bona victòria.

Pel que fa a la resta dels jugadors del B, el Joaquim Peris ha jugat ha jugat a la sala 9 contra un nano sub-12 del Llinars amb un gran futur, i que en els darrers 6 mesos ha fet una pujada espectacular en el seu elo. En Joaquim ha jugat amb blanques però ha acabat perdent. Llàstima.

La resta dels jugadors estaven jugant a l’altell, amb el Xavi Boloix. El Conrad Marzà ha jugat amb negres i s’ha emportat una bona victòria davant del sempre complicat Raul Castells, del Castelldefels. L’Emili Albero jugava també amb negres contra un noi jove del Badia, i també ha aconseguit una bona victòria. Tant l’Emili com en Conrad segueixen imbatuts, amb dues victòries i dues taules.

En canvi, en Josep Salazar avui ha perdut la seva imbatibilitat. Ha jugat amb blanques davant d’un noi de 20 anys, i ha caigut derrotat. En Joan Garcia Guardiola també jugava amb blanques contra un rival superior del Sabadell, i també ha perdut. Llàstima pels dos, que estaven fent un bon campionat.

L’Antonio Moyano avui tornava a jugar amb negres, i s’enfrontava contra un nano jove de 19 anys del Valls, i s’ha endut una bona victòria.

En el grup C, tots jugàvem a la mateixa sala, a la sala 23 de l’edifici annex. L’Angel Almagro ha jugat contra un rival experimentat del Castellar, i avui s’ha emportat la seva segona victòria consecutiva. Enhorabona per l’Angel.

L’Oriol ha jugat amb blanques contra un jugador totalment desconegut per nosaltres del Tres Peons. L’home ha arribat tard, però de seguida li ha posat les coses difícils a l’Oriol, que un cop més ha jugat massa poc actiu. Llàstima, li hauria anat bé una victòria abans del descans.

El David ha estat el següent en acabar. Ha jugat amb negres i s’ha enfrontat a un nano sub-14 com ell de la Lira, en teoria superior a ell. Ha disputat una bona partida i han acabat acordant taules. Un mig puntet molt valuós.

El següent en acabar ha estat el Ferran que avui jugava amb blanques. Ha estat una partida molt estranya, perquè el rival, un home veterà del Terrassa, li ha jugat l’obertura totalment diferent de qualsevol línia teòrica, i ha quedat una partida molt travada. En un moment de la partida, en Ferran li ha demanat taules, i el rival se les ha rebutjades dient-li que ja portava dues taules seguides i que volia seguir jugant. Han seguit jugant, i el Ferran ha comès una imprecisió, i el rival ha aprofitat i l’ha pogut entrar amb les seves peces. Llàstima.

La meva partida ha durat més estona, però en realitat estava perdut des de la jugada nº 11. Em tocava jugar amb negres contra un rival de Noruega que està passant les vacances a Barcelona, i amb el que he pogut practicar l’anglès. He jugat massa confiat, i quan m’he adonat compte, en una bona combinació el rival m’ha capturat una peça neta. I he anat tota la partida a remolc. A més, el rival ha jugat de manera precisa, obligant al canvi de peces, i ha situat les torres a les úniques columnes obertes, i m’ha capturat un peó. Jo he seguit defensant-me tot el que he pogut, perquè he quedat molt tancat i no tenia possibilitat de buscar contrajoc. He hagut de cedir un nou peó per buscar activitat, però he hagut de canviar una torre. En un moment de la partida, he vist que els seus cavalls estaven lligats l’un a altre i aleshores he forçat un canvi de torres per deixar el rei atacant els dos cavalls alhora, de manera que el meu cavall quedava lliure per pressionar al rival. No sé si he jugat de manera imprecisa o el rival ha jugat molt bé amb el seu rei, però no he sabut aprofitar-ho, i el rival ha pogut avançar el seu rei i els peons passats, i he decidit no allargar més el drama.

Finalment, el darrer en acabar ha estat el Jensen, que a més ha estat el darrer de la sala. Ha jugat amb negres contra un rival experimentat del Congrés. M’ha dit que no ha jugat gens còmode. Hem vist que han arribat a una posició final totalment tancada, amb unes 15 persones pendents de l’única partida en joc. Tots dos tenien 6 peons per banda, amb un cavall contra un alfil, en la qual no es podia progressar, perquè forçar podia portar a perdre la partida, i els dos han acordat les taules. En Jensen s’emporta un important mig puntet, i com diuen els balanços, “suma y sigue”.

Resum total de la jornada 6 punts de 15 possibles. Esperant que demà les coses millorin, hem acabat tornant en grup, previ pas per la xurreria, pas obligat demanat pels nanos, ha ha ha ... Visca les festes de Sants, i visca el Club d’Escacs Cornellà.

Us deixo més fotos a sota

 

Albert Puig

Torneig Internacional

Poc abans de començar les partides

No, Sandra, a mi no cal que em facis fotos...

Sala de joc, amb la partida de l'Oriol en primer pla

Tots pendents de la partida del Jensen

Sanseacabó: el último que cierre (Sandra dixit)