TORNEIG INTERNACIONAL DE SANTS 2019, 28 d’agost de
2019
Normalment
sempre faig una referència a l’actualitat que envolta el torneig de Sants, però
per evitar seguir parlant del Barça i del Neymar, i perdoneu el meu
egocentrisme, diré que per mi el més important del món era la celebració del meu aniversari, ha ha ha ... Òbviament, avui anava a Sants amb el pap
ben inflat d’optimisme, repassant la gran quantitat de missatges de whatsapp de
felicitació.
Hem quedat com
sempre a l’estació, i ràpidament la petitona Marta se m’ha llençat de fer-me
les estirades d’orella de rigor, i de fet era l’única persona a qui havia
autoritzat expressament a fer-ho, ha ha ha ... Avui a més anava amb unes
ulleres precioses i ens ha dit que volia anat a liar-la parda, ha ha ha,... Avui
en el tren no hem tingut cap incidència, i hem arribat aviat, de manera que hem
enfilat cap a la pastisseria on fem l’aturada tècnica de concentració prèvia “al
combat”. Avui el meus amics Terron/Broadbent m’han sorprès mentre degustava una
deliciosa orxata, posant-me un pastisset petit amb tres espelmes i cantant-me l’aniversari
feliç. Immillorable manera de preparar una partida
Passem a part
esportiva. Avui també hem anat a la taula a demanar els bye per l’Oriol. Per
cert, avui no ha jugat el Ricard Quemadas, que ha quedat desaparellat en el
grup B i li han atorgat el seu primer punt amb un bye.
En el grup B,
un dels primers en acabar ha estat el Joaquim Peris, que avui jugava de nou en
l’edifici annex, i la novetat és que en aquesta jornada no li ha tocar un nano,
ha ha ha ... S’han enfrontat amb blanques amb un jugador veterà del Tres Peons.
No m’ha dit exactament com ha anat la partida, però l’hem vist aparèixer molt
aviat per la nostra sala i m’ha dit que avui fet taules, i se’l veia prou satisfet
amb el resultat.
Qui també
jugava a l’edifici annex era el Josep Salazar, que s’ha enfrontat amb blanques a
la Catriona Dartmann, una noia sub-16 del Peona i Peó amb molt de talent, que
al campionat de Catalunya d’Edats va estar sempre rondant els primers taulers. Ens
ha comentat força alterat que havia tingut un problema amb una fuita d’aigua a
casa seva i que ha arribat gairebé una hora tard a jugar. Estava tan trastornat,
que fins i tot no ha encertat a jugar la línia que juga habitualment contra la
Caro-Kahn, i a més de seguida ha acabat quedant-se sense temps. Ha acabat
abandonant.
Desafortunadament,
a l’altell teníem la mala sort de tenir un duel fratricida entre companys del
club, amb el Joan Garcia Guardiola enfrontant-se amb blanques contra l’Antonio
Moyano. Quan he acabat la meva partida, he anat a treure el nas per veure la
seva partida, i la posició era força interessant, amb el Moyano tenint un peó passat
d’avantatge, però ben controlat pel rei del Guardiola. No sé com ha anat al
final, perquè hem hagut de marxar ràpid perquè havíem quedat per sopar, i
després he vist que s’ha acabat imposant el Joan Garcia Guardiola, però no sé
si ha estat per problemes de temps, o perquè l’Antonio ha arriscat. Ja ho
preguntaré.
A l’altell
també hi ha jugat el Xavi Boloix, que s’ha enfrontat amb blanques al Romero
Funieles, de La Lira, el rival que ahir va derrotar al Josep Salazar. Tampoc he
vist res d’aquesta partida, perquè al Xavi només l’he vist abans de començar la
partida, que anava demanant diners per un tallat, ha ha ha ... Bé, el fet és
que el Xavi és un jugador molt fort i està en forma, i hem vist que s’ha acabat
imposant, situant-se ja amb 4 punts.
A l’auditori
han jugat el Conrad Marzà i l’Emili Albero. He vist a l’Emili Albero, que ha
aprofitat per felicitar-me l’aniversari en persona. Avui s’enforntava amb
negres amb un rival de La Lira, i m’ha dit que la partida ha acabat en taules,
de manera que continua invicte, sense perdre cap partida. De fet, ja és l’únic
dels jugadors del Cornellà que encara no ha patit cap derrota.
El final de la
partida del Conrad sí que l’he vista. Avui s’enfrontava amb negres amb el Victor Garcia,
un nano sub-16 del Terrassa amb un gran talent, que el recordo perquè es va
enfrontar al Ferran a la 2a ronda del Campionat d’edats de Vilaseca, i perquè
en la passada lliga va venir a jugar al Temple i va fer taules amb l’Albero. Quan
jo he vist la partida, la posició del Conrad era francament dolenta, amb un peó
de desavantatge, aïllat, i suportat per una torre. Pocs moviments després, el
Conrad acabava abandonant.
Avui en el
grup C hem estat separats. A l’auditori principal, hi han jugat l’Angel Almagro
i el Jensen Broadbent. A la sala 23 de l’edifici annex hem jugat el David, el
Ferran, l’Oriol i jo.
A l’Angel li
ha tocat jugar amb blanques en el tauler 14 contra l’Eduard Serentill, de
Badalona, un rival dur i experimentat. No l’he vista ni sé com ha anat, perquè
ningú havia vist la partida i nit tan sols sabíem que havia fet, perquè havia marxat sense dir res. Finalment li he
preguntat al seu rival, que encara restava per l’auditori mirant partides, i m’ha
confirmat que l’Angel avui ha perdut. Llàstima, però no està fent un mal
torneig.
L’Oriol ha
estat el primer dels nanos en acabar. Avui ha jugat amb negres contra el rival que es va
enfrontar al Ferran en la 4a ronda. I si en les jornades anteriors havia pecat
de prudència, en aquesta partida ràpidament s’ha llençat a la jugular de l’adversari,
que val a dir que no ha jugat gens bé l’obertura. L’Oriol, seguint els consells
del Sergio Santamaria, ha intentat jugar una defensa siciliana, però el rival
ho ha evitat jugant malament i cedint la iniciativa, i poc després, l’alfil
fianchettat de l’Oriol ha capturat una torre. Aleshores ha jugat com un
rellotge, desenvolupant les seves peces de manera que restringissin encara més
al rival, i canviant peces a la mínima que podia. Malgrat el desavantatge, el nano
rival no s’ha rendit i ha tractat en va de buscar pessigolles, però l’Oriol ha
estat molt fi. Quan hem revisat la partida, hem detectat que l’Oriol havia fet
un moviment il·legal, però no hauria tingut tampoc trascedència. Però aquestes
coses s’han d’evitar, perquè et poden costar la partida. Un cop enrocat, ha forçat
el canvi de totes les peces, fins que s’ha quedat amb una torre i el rei al
davant, en una situació de mat imparable, i el rival ha abandonat. Gran partida
de l’Oriol, que suma un punt al torneig i milers de de grams d’autoconfiança.
El David ha
jugat amb blanques contra un jugador veterà del Congrés, i avui no ha tingut el
seu dia. El rival li ha jugat una defensa siciliana, variant del drac, i el
David no ha sabut jugar-li bé. No s’ha sentit gens còmode i ha sortit de la
partida una mica aixafat, per tenir dues derrotes seguides. No s’ha de
preocupar de res, que aquestes partides li han de servir per agafar
experiència, allò que tenia el seu rival, precisament. Segur que pujarà, ja que
és capaç de jugar molt millor.
A mi m’ha
tocat jugar amb negres contra una dona de nacionalitat francesa molt simpàtica.
Llàstima que el meu francès estava una mica rovellat, i cada cop que intentava
establir una conversa em sortien les paraules en anglès. El fet és que la
partida ha estat entretinguda i força disputada. Després d’amagar diversos
intents d’obertura tant per part d’ell com meva, ha quedat una situació de
defensa benoni, en que els dos hem sortit ben parats de l’obertura. He intentat
tenir la iniciativa, però en fer-ho he comés dues imprecisions, que no han anat
a més per la prudència de la rival. No se sentia còmode, i la impaciència l’ha portat
a canviar el seu alfil bo per un cavall, i això m’ha permès agafar la
iniciativa. He focalitzat el punt de mira en el flanc de rei, i quan la rival
ha allunyat el seu cavall de dama, he trencat pel flanc de dama, obrint un
segon flanc. Amb notable perícia, ha portat les peces a la defensa de dama i ha
buscat contrajoc, i quan ha estabilitzat la situació ha comés una errada. Crec
que ha sobrevalorat l’atac que ella tenia avançant els peons centrals; el fet
és que he canviat una torre per dues peces, i he quedat en posició favorable. Tenia
les peces lligades i quan ha trencat pel centre he respost amb una jugada en
que no sols impedia l’avançament clavant la dama, sinó que amenaçava en
capturar un peó central que no es podia defensar. La rival ha canviat de plans,
i ha optat per canviar el seu peó central poderós per una merda de peó lateral que
jo tenia aïllat a la columna de torre, i no ha vist que guanyava un temps fent escac
al seu rei. Poc després ha comès una greu errada, en la qual perdia una torre i
ha abandonat. Una partida suada i treballada; no ha estat una partida brillant,
però estic satisfet perquè avui he sabut jugar amb la paciència que no vaig
tenir en les derrotes anteriors, i he aprofitat el model oportú per donar el
cop.
Al Ferran li
ha tocat enfrontar-se contra un home de nacionalitat alemana que juga força bé.
El Ferran ha jugat amb blanques i s’ha enfrontat per primera vegada a la seva
vida a una defensa holandesa. En no conèixer els plans que se’n deriven, ha fet
el més sensat que podia fer: pensar detingudament cada jugada i buscant les
seves oportunitats per tractar d’aconseguir avantatge. Segurament haurà comès
alguna imprecisió, però el cert és que també ha aprofitat el moment oportú per
fer una combinació que li ha permès guanyar un peó. El seu rival s’ha
encaparrat en buscar un atac de torre i dama sobre l’enroc del Ferran, però el
Ferran ho ha tingut en tot moment controlat, pensant detingudament cada
moviment, i ha anat expandint-se, i en el moment adequat, ha trencat, i ha
obert la posició. El rival no ha fet la seva millor jugada, i el Ferran li ha
fet en cop de gràcia amb una combinació, amb jugada intermitja inclosa, que ha
acabat amb les opcions del rival. Sensacional combinació, que guanyava peça i
acabava forçant el canvi de dames. Amb peça de més tot era bufar i fer
ampolles; el rival ha intentat un atac desesperat sense èxit, i com li quedaven
tan sols 2 minuts al rellotge ha abandonat. Gran victòria...
En resum, 6,5
punts de 14 possibles pels jugadors del Cornellà. I el que m’ha fet
especialment feliç és que per primer cop, la família Puig ha assolit un ple.
Demà al matí organitzarem un esmorzar-ràpides per celebrar-ho, ha ha ha ...
Bromes a part, no podia tenir millor regal d’aniversari.
Avui vull
agrair la visita del Xavi Hernández, i la que especialment m’ha fet més
il·lusió ha estat la del Carles Espinosa, que m’ha dit que s’ha passat
expressament per veure’ns i per felicitar-me l’aniversari en persona. M’ha
comentat que li hauria agradat jugar el Torneig, però no havia jugat mai un
torneig de tantes partides diàries i no sabia li se li faria passat. Jo li he
dit que un any ho ha de provar. Per part meva, no tan sols no se’m fa passat
sinó que en gaudeixo d’allò més amb les meves partides, les dels nanos i tot el
munt d’anècdotes i vivències que em permeten escriure les meves cròniques.
Un cop acabada
la jornada, hem anat les famílies Puig/Terron/Broadbent a sopar al Patronat i a
celebrar el meu aniversari. Ens hauria agradat combinar-ho amb un torneig de ràpides
entre els nens i nosaltres, però no teníem la clau, ni tampoc podíem posar l’alarma.
De totes maneres, el sopar ha estat una meravellosa vetllada, i he tingut una
darrera sorpresa inesperada, quan la Marta m’ha fet entrega de dos obseguis: d’una
postal de felicitació signada per tots, amb motius de Gibraltar, en record del
personatge de l’organització que ens ha fet riure tant amb la seva conversa amb
l’Alan, ha ha ha, ..., i també m’ha donat un paquet embolicat amb paper de
regal, que a dins contenia el llibre “Pensar dentro de la caja”, del gran
jugador Jacob Aagard, pensat per a la preparació de grans mestres (ben
malaguanyat amb mi, ha ha ha,...). En fi, no podia desitjar una millor manera
d’acabar el dia.
Us deixo alguna foto mes
Albert Puig
 |
| A liar-la parda |
 |
| Foto de la sala 23. On és en Wally? ha ha ha |
 |
| Repassant línies abans de la partida |
 |
| La Marta amb un gos pigall d'un jugador de l'ONCE |
 |
| Els nanos amb el seu delegat |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada