Crònica Torneig Internacional de Sants 2019, 8a ronda

TORNEIG INTERNACIONAL DE SANTS 2019, 30 d’agost de 2019

Avui tot el món seguia parlant del tancament del parlament britànic, del sorteig de la Champions i de l’inefable cas Neymar. En tot cas la notícia era la trobada d’una nova bomba de la guerra civil a Badalona. No té res a veure amb els escacs, però explicaré una anècdota. Abans de l’aixecament feixista del 36, la meva àvia treballava a una fàbrica tèxtil al C/Indústria a Badalona; al cap d’uns mesos, els anarquistes van expropiar la fàbrica i van reconvertir-la en una fàbrica d’armes, com havien fet amb d’altres tipus d’indústries. La meva àvia i tots els treballadors van ser obligats a anar cada dia a treballar dins la fàbrica d’armes, perquè si algú s’absentava, rebia a casa la visita d’un escamot anarquista que “passava comptes”, ja m’enteneu. Òbviament, els feixistes sabien de l’existència de fàbriques d’armes a Badalona, Sant Adrià i Barcelona, i van enviar esquadrons d’aviadors, facilitats pel fill de puta de Mussolini, per bombardejar-les. La meva àvia no em va explicar mai res, ni va parlar mai de les seves experiències durant la guerra ni la postguerra. Sempre m’ha esglaiat el cor imaginar el que deuria sentir la meva àvia durant ben bé dos anys sent obligada a anar a treballar i sabent que aquell podia ser el darrer dia de la seva vida. Avui quan he llegit la notícia de la bomba he pensat que d’haver caigut uns metres més enllà jo no hauria existit, ni aquesta crònica veuria la vida. I no he pogut evitar treure una llagrimeta recordant la iaia Pilar. Si avui guanyava, li dedicaria el triomf.

Part de l'equip del Cornellà anant cap a Sants

L’altra notícia era la vaga de la Renfe, i per aquest motiu, hem decidit agafar el metro i fer el transbord amb autobús per cobrir el trajecte tallat per obres entre Can Vidalet i Collblanc. Avui, com a mínim, al metro hi havia aire condicionat, però a l’autobús semblaven sardines enllaunades i ben apretades.

En el grup B, com de costum, els nostres representants estaven en sales diferents. A l’edifici annex jugaven el Ricard Quemadas, el Joaquim Peris i el Josep Salazar. El Ricard Quemadas s’enfrontava amb blanques contra un rival del Terrassa, i ha perdut, quedant-se amb 1 punt. El Josep Salazar s’enfrontava amb blanques amb un rival del Peon Negro, i també ha perdut, quedant-se amb 3 punts. No tinc referències de les dues partides. En canvi, sí que sé com ha anat la partida del Joaquim Peris que avui s’enfrontava amb blanques amb un rival veterà del Gavà, i l’ha derrotat, i a més força aviat. M’ha dit que la partida s’ha acabat quan li ha fet una forquilla al rival. El fet és que ja porta 4 punts. I quan ha acabat ha pujat de seguida a veure la partida del Jensen que estava molt interessant. De fet, quan he acabat la partida i he anat a analitzar-la, me l’he trobat a la sala d’anàlisi posant la posició del Jensen, i comentant-me la posició tan interessant que tenia a la partida, ha ha ha  

A l’altell hi jugaven l’Antonio Moyano i el Conrad Marzà. L’Antonio s’enfrontava amb negres contra un rival duríssim del Llavaneres, i m’han dit que he estat aguantant força bé, però finalment ha acabat perdent; llàstima, es queda amb 4 punts. Pel que fa al Conrad Marzà s’enfrontava amb negres contra un rival del Comtal, i segons m’han dit la partida s’ha embolicat força i ha acabat en taules. En Conrad suma ja 4,5 punts en el torneig

A l’auditori avui teníem tres representants del Cornellà: el Joan Garcia Guardiola, el Xavi Boloix i l’Emili Albero. Sembla que el primer en acabar ha estat l’Emili Albero, que avui jugava amb negres al tauler 19 contra un rival del Sant Martí, i s’ha acabat emportant la victòria, de manera que segueix imbatut, i en plena forma. Ha estat ell qui m’ha dit que en Joan Garcia Guardiola, que jugava amb blanques en el tauler 11 contra un rival duríssim de l’Agustí, ha perdut. Llàstima, es queda amb 5 punts. El darrer en acabar ha estat el Xavi Boloix, que jugava amb blanques al tauler 13 contra un rival de l’Espiga, i que avui no ha jugat la seva millor partida. Quan he arribat estava amb desavantatge d’una peça i a la defensiva; he anat a la sala d’anàlisi a veure la partida que havia jugat el Ferran, i quan he tornat ja tenia dues peces menys. Finalment ha acabat perdent. Llàstima, es queda amb 5 punts.

En el grup C, tots tornàvem a jugar a la mateixa sala 23 de l’edifici annex.

El primer en acabar ha estat l’Angel Almagro, que avui repetia amb negres contra un rival veterà del Flix. Ni tan sols me n’he adonat, perquè el tenia d’esquenes, però sembla que ha perdut. La Sandra m’ha dit que ha sortit de la sala dient “Vaya, cada vez pierdo más rápido”. Llàstima, perquè semblava que havia agafat confiança. Es queda amb 3,5 punts.

Revisió/anàlisi de luxe amb el Bosco

El David ha estat el següent en acabar. Avui s’enfrontava amb blanques contra un noi de 19 anys del Catalunya, que la veritat no ha jugat molt encertat. El fet és que ha deixat penjat el peó de h6, i el David s’ha llançat com un coet fins a la jugular del rival. A més ha vist que tenia un salt de cavall que amenaçava d’entrar en xarxa de mat, i el rival ha hagut de menjar el cavall amb un alfil que estava clavat, i li ha caigut la dama. El cop de gràcia l’ha donat el David amb un salt de cavall, que suposava com a mínim una nova pèrdua per les negres, i segons com juguessin, fins i tot podia acabar en escac i mat. El rival ja no ha volgut seguir i ha abandonat. El David s’emporta una important victòria plena de moral, i se situa ja amb 4,5 punts.

Moment final de la partida

La següent en acabar ha estat la meva, però ha trigat una mica més en acabar. Em tocava jugar amb negres contra un rival jove de Les Franqueses, molt simpàtic. Si haig de ser sincer, em mereixia la derrota, perquè he fet una frivolitat que em podia haver sortit molt cara. Ell tenia ben bé la partida a l’abast, i només havia de focalitzar l’atac sobre el meu enroc, que a més havia quedat dèbil per una altra tonteria meva de tocar el rei ràpid quan volia moure el cavall, i he hagut de fer un moviment amb el rei. Però el rival ha decidit fer un atac pel flanc de dama, i en aquell moment ha donat vida a la meva dama, que estava totalment inoperativa, entrant amb una doble amenaça. Amb problemes de temps, ha fet una jugada dolenta, i he capturat un peó central, amenaçant la torre i un nou peó, que ha caigut. A partir d’aquest moment la partida s’havia posat de cara, però el rival ha intentat parar-me una trampa per atrapar-me la dama, que he vist a temps. La jugada no ha suposat més que un canvi de peces, que feia augmentar la meva superioritat. I poc després, no ha vist una nova clavada, i li ha caigut un nou peó, amb amenaça d’entrar amb la dama. Visiblement ofuscat i amb problemes de temps, s’ha deixat la dama, i la partida ja ha quedat vista per sentència. He fet algunes jugades més, i quan ja el tenia sense escapatòria se li ha caigut la bandera. Després hem anat a la sala d’anàlisi, i hem estat repassant-la. Potser resulta una bajanada fer aquest comentari, però em sorprèn que, deixant de banda al David, hagi estat el primer rival que ha volgut comentar amb mi la partida, i ja estàvem a la 8a ronda. Jo personalment trobo que no hi ha res que defineixi millor l’esperit del que són els escacs que els dos contrincants vagin junts a repassar la partida i comentar-la in situ. Per mi ha estat una agradable experiència, i també pel meu rival, que m’ha comentat que encara no fa dos anys que juga, i que li va bé per aprendre. Jo fa alguns anys més que jugo, però segueixo tenint el mateix esperit que el meu jove rival d’avui. M’emporto una victòria amb una mica de fortuna, i ja sumo 5 punts.

El Ferran avui jugava amb blanques i li tocava contra un rival sub-16 del Mollerussa, que ja coneixia d’haver-se’l trobat al campionat d’edats de Vilaseca, si bé no s’havien enfrontat mai junts. La partida ha estat força disputada, però el Ferran ha forçat per tractar d’emportar-se-la, sense èxit. De fet al Ferran al final s’ha quedat amb molt poc temps de rellotge, mentre al seu rival li quedava 1 hora i quart per jugar. Quan he acabat la meva partida, i abans d’anar a la sala d’anàlisi, havia vist que la posició de la partida ja havia canviat i que estava molt igualada. El rival li ha demanat taules, i el Ferran les ha acceptades. Suma ja 4 punts.

Darrera partida de la sala

El darrer en acabar ha estat el Jensen, i mai millor dit, perquè ha estat l’últim de la sala. La partida ha durat més de 5 hores i ha acabat a les 21:36 de la nit. Ha estat una partida disputadíssima, en la que en Jensen ha forçat per entrar i, tenint avantatge d’un peó, ha fet un moviment brillant sacrificant una qualitat per mantenir la iniciativa. S’ha arribat a un final on l’adversari tenia una torre i el Jensen tenia alfil i cavall i un peó més. No sóc el més capacitat per parlar, però crec que el Jensen no ha estat gaire fi en el pla escollit. El fet és que el rival ha pogut activar el seu rei i la seva torre, i ha fet recular al rei del Jensen, fins que poc després ha capturat els dos peons. La partida ha acabat en taules. Al final de la partida li hem preguntat a l’home, un senyor de 90 anys del Sant Quirze, quin era el secret per seguir jugant tant bé a l’edat que tenia, i ell ens ha dit que mantenint-se actiu. De fet, ha donat un autèntica llicò de resistència que fins i tot ha impressionat a l’àrbitre, que ha comentat que si fos per ell li donava un premi per la determinació que ha mostrat en salvar una partida que tenia perduda. Bé, al Jensen aquest tipus de partides li serviran d’experiència: haurà perdut un punt però haurà estudiat una nova forma de jugar aquest tipus de finals. Suma ja 5 punts, i està fent un torneig extraordinari.

La pitjor notícia del dia me l’ha donada l’organització. L’Oriol havia demanat tres bye, el màxim permès, i vaig demanar si podia demanar un altre i jugar la darrera partida el diumenge, Bé avui m’han dit que ho havia consultat amb tot l’equip de l’organització, i que no podia ser, i quan li he dit que demà no vindria m’han dit que si demà no es presentava a jugar aleshores el retirarien ells del torneig i no calia que vingués el diumenge. En conseqüència, m’he vist obligat a prendre la decisió més dura, que ha estat la de retirar-lo del torneig. La meva opinió no serà objectiva, però tenint en compte que el meu fill no es jugava res, i més en el grup C, que no costava res deixar que un nano gaudeixi fent allò que tant li agrada, que és jugar als escacs. Però per l’organització es veu que prima més l’esperit competitiu que l’esperit de promoció dels escacs entre els joves.

No vull tancar la crònica sense parlar de dues visites rebudes avui, i que ens han fet especial il·lusió; la del Bosco i la del Juan Carlos Saez. Han vingut, ens han donat ànims i han estat seguint les nostres partides i la dels companys del B. També he vist al Xavi Hernández i al José Ortega, als que he saludat i he estat fent un breu intercanvi d’impressions. Amb en Xavi hem estat veient una exhibició d’unes partides que es jugaven amb una nova peça inventada pel Miguel Illescas, que era allà, anomenada drac, i que es pot moure com un cavall i com un alfil alhora. Diuen que té la força similar a una dama. Ha estat interessant.

Resum de la jornada 5,5 punts de 13 possibles. No ha estat una bona jornada, però confia que en les dues darreres tots acabarem millor. 

Us afegeixo alguna foto mes.

Albert Puig

Aqui amenaço al David de girar-me i fotre-li un calbot si s'equivoca

 

Tots en tensió, pendents del Jensen