Crònica Torneig Internacional de Sants 2019, 1a ronda

TORNEIG INTERNACIONAL DE SANTS 2019, 23 d'agost de 2019

Mentre crema bona part de la selva amazònica, la Unió Europea mostra la seva impotència i les seves misèries davant la crisi humanitària dels immigrants que es juguen la, i a casa nostra la situació continua sent el mateix cau de merda inamovible dels darrers anys, i res fa suposar que el podrit món de la política contribueixi a redreçar el rumb cap al precipici de fems on es dirigeix. Per sort, els amants dels escacs tenim un bon motiu per oblidar-nos de tot plegat: el torneig de Sants.

Aquesta era la meva 2a experiència en aquest torneig, que ja vaig disputar fa dos anys. Guardo un bon record d’aquella edició, perquè va ser la meva estrena en un torneig internacional de 10 jornades seguides, i perquè vaig assolir un meritori 13è lloc de 151 participants, amb 7 punts.

Foto obtinguda de la FCE

Aquesta edició la començava també amb molta il·lusió; en primer lloc, perquè a més del Ferran també la disputarà l’Oriol, que s’estrenarà en un torneig d’aquest tipus, encara que no pugui disputar totes les partides; en segon lloc, perquè també el jugaran el Rafa i el David Terron i el Jensen, amb els qui hem compartit moltes hores de diversió i bon ambient en tots els tornejos infantils disputats en aquests anys. Som una autèntica pinya.

A més d’ells, podrem gaudir també de la companyia d’altres companys de club, fins a un total de 15 participants. Jo no recordo una participació tan gran de companys del club. En el grup C ens acompanyarà l’Angel Almagro, que espero que recuperi el toc que diuen que havia tingut anys enrere, i en el grup B, a més del Rafa, tindrem a l’Antonio Moyano, al Xavi Boloix, a l’Emili Albero, al Joaquim Peris, al Josep Salazar, al Conrad Marzà, al Joan Garcia Guardiola i el Ricard Quemadas.

M’hauria encantat que participessin encara més companys del club, però lamentaré especialment l’absència de l’Emilio Dominguez i el José Sáez, habituals del torneig en els darrers anys. L’Emilio ja em va dir que aquest any estava fora de vacances (i una mica despenjat de les 64 caselles). Del Sáez no en sé els motius, però en el grup de whatsapp del club van dir que el sistema d’inscripció d’aquest any no li afavoria gens, perquè o tenies banca online o tarja de crèdit, i sembla que no en tenia cap de les dues. El cert és que el procés d’inscripció al torneig d’enguany no ha estat gens fàcil, i crec que els organitzadors haurien de fer balanç, perquè el nombre de participants del 2019 ha patit una davallada respecte edicions anteriors (tret del grup C, que tindrà un record de 173 participants). També m’hauria agradat que el juguessin la família Duro i l’Esther, fet que completaria la participació del grup dels avançats de l’escola del club. 

I sobretot tindré un record molt especial al César Varela, un gran amic nostre i del club, al que desitjo que tingui una prompta recuperació i pugui tornar a riure el més aviat possible amb ell davant d’un tauler.

I el que lamento especialment és que la capritxosa Deessa Fortuna m’hagi emparellat en la primera ronda amb el David Terron. Quina mala sort! Amb tants participants i m’ha de tocar amb un company de club, al que porto anys fent-li de delgat i el considero com un nebot. Sense oblidar que el David està tenint una gran progressió i serà un rival terrible.

A diferència d’edicions anteriors, arribar en metro no era una opció gaire viable, perquè com acostuma a passar, la TMB decideix fer obres al mes d’agost, i aquest any ha tocat la nostra línia. Per això vam decidir quedar amb els Terron i els Broadbent a l’estació de la RENFE, tirar fins a Sants Estació, i caminar uns metres fins el Casinet. Tenint en compte el lamentable servei de rodalies, i que el compliment de la freqüència horària té menys fiabilitat que la cigala de l’Stephen Hawking com a eina reproductora, hem decidit quedar amb prou temps, a les 15:02, i anar amb tota la tranquil·litat per si de cas. I a fe de Déu que ens ha anat bé, perquè en Murphy i la seva punyetera llei sempre treuen el nas. Primerament, amb la T-16 del Ferran, que no funcionava, i mentre la persona de la guixeta feia els tràmits per facilitar una tarja substitutiva, hem perdut el primer tren. I després amb la quantitat de minuts que el tren ha quedat aturat a l’estació de l’Hospitalet i després al mig del túnel abans d’arribar a Sants. Tot aquest temps l’hem invertit en comentar un problema de mat en dos que el Moyano havia penjat al grup de whatsapp del club, i que ni el Rafa, ni el David, ni l’Alan ni el Jensen havien vist. Al final, el Ferran i l’Oriol li han dit a la petitona Marta que la clau estava en una cosa que li havien ensenyat a fer a les classes, i el Rafa ha flipat quan sa filla ho ha comentat, ha ha ha, ... quin problema més xulo.

Finalment hem arribat, i ho hem fet amb temps, i allà a les cotxeres ens esperava la Montse, que s’ha quedat amb la Marta. Hem aprofitat per anar a veure la sala de joc, recollir les samarretes i saludar a companys de club o amics d’altres clubs.

Tots els del grup C jugàvem a l’auditori principal, tret del Ferran, que li tocava jugar a la 2ª planta de l’edifici annex. A més a l’auditori també hi jugaria el Rafa (en el primer tauler del grup B) i en Joaquim. En el grup B estava més repartit, perquè a l’altell hi jugaven el Boloix, el Marzà, l’Emili, el Garcia Guardiola i el Josep, mentre l’Antonio i el Ricard jugaven a l’edifici annex, i en sales diferents.

Foto obtinguda de la FCE

La jornada no és que hagi estat molt positiva pels nostres joves jugadors del club. El David ha estat el primer en caure; m’ha jugat una caro-kahn, però ha jugat a una velocitat superior a l’aconsellable, i de seguida ha perdut un peó i una peça neta, a més de quedar completament bloquejat. No ha tingut el seu dia. A més jo diria que el David s'ha trobat amb un obstacle insalvable: jo duia la samarreta del club i ell no, ha ha ha ... La força d'uns colors, ha ha ha...

Poc després, perdia l’Oriol. L’Oriol estava nerviós i tenia fred, i avui no ha jugat gaire fi; ha estat una mica passiu i el rival ho ha aprofitat per llençar una ofensiva que no ha pogut aturar.

El Ferran era el següent en caure; sincerament, no puc dir res sobre la seva partida, perquè ni l’he vista, ni ha volgut revisar-la, perquè se sentia avergonyit “d’haver-la vessat”.

El que ha aguantat més ha estat el Jensen; havia confiat que el rival jugaria una Petrov, i l’ha sorprès amb una sicialiana, que en Jensen ha jugat amb certa passivitat. Això ha permès que el rival agafés iniciativa, i ha acabat obrint la posició quedant amb una estructura de peons molt millor, i ha acabat canviant peces per arribar a un final favorable. En Jensen, però, ha venut cara la derrota, i ha fet esperar força estona a l’Alan i la Sandra, ha ha ha .., Al final, la millor posició del rival s’ha traduït en un avantatge de dos peons que ha estat decisiu.

L’Almagro, en el C, ha aconseguit unes meritòries taules. No puc dir res, perquè no he vist gaire cosa de la partida.

Pel que fa als companys del grup B, els resultats han estat diversos.

El Rafa perdia contra el favorit després d’haver donat guerra; durant la partida l’he vist segur i ha jugat força bé, però el rival ha aconseguit immobilitzar-li la dama, i poc a poc ha anat maniobrant fins enganxar-la.

En Joaquim també ha perdut; quan he vist la seva partida ja tenia un desavantatge d’un peó i el rei lleugerament desprotegit, i poc després li ha caigut un altre peó. Ho ha intentat, però no ha pogut donar-li la volta.  

L’Antonio ha aconseguit una bona victòria. L’he vist en acció en el moment decisiu, quan després de tenir al rival totalment tenallat, ha volgut obrir la posició i ha fet una intermèdia sensacional, i poc després ha aprofitat una badada del rival per entrar amb la dama i el rival s’ha rendit perquè no podia evitar el mat.

En Ricard Quemadas, a la sala del costat, ha acabat perdent; no puc dir com, perquè quan he vist la partida, el rival tenia iniciativa però les opcions estaven obertes.

Pel que fa als companys de l’altell, quan he arribat el Xavi ja havia fet taules. El Conrad tenia una posició millor gràcies a tenir la qualitat, i s’ha acabat enduent la victòria. L’Emili tenia una situació de bogeria, amb opcions obertes, i ha acabat acordant taules. El Josep tenia un posició igualadeta, però duia la iniciativa i m’alegro que al final hagi acabat enduent-se la victòria. I finalment el Joan Garcia Guardiola tenia una partida igualada en material però amb un bon avantatge posicional, i finalment també s’ha endut una bona victòria.

En total els jugadors del Cornellà han acabat amb 6 punts de 15 possibles.

Finalment, m’ha fet il·lusió trobar-hi a l’Emilio Dominguez (pare) i al Sergio. Sempre és agradable tenir l’escalf dels companys. I més amb companys com el Sergio, amb una generositat que no té límits, i que s’ha traduït en l’anàlisi de les partides dels nanos (i la meva, esclar, ha ha ha...)

Esperem que la 2ª ronda sigui més profitosa. 

Albert Puig