Ciutat de Barcelona, Sants 24/08/2021: “Seven
O’Clock”
El dia de la 7a ronda del Torneig Ciutat de Barcelona
sí que va coincidir amb una notícia que va donar la volta al món: la mort de
Charlie Watts, el bateria de la mítica banda Rolling Stones. Totes les
generacions des dels anys 60 ens havíem acostumat a creure que aquests paios
serien eterns, i que el dia que el món se n’anés a la merda estarien els Stones
tocant el Sympathy for the Devil com a comiat. La mort a tots ens arriba, així
que des d’aquest humil blog, i com diu la cançò, no ens oblidem enviem metafòricament a la tomba d’en Charlie les extraordinàries Dead Flowers que ens van deixar en el record.
Hauria estat fàcil titular la crònica amb qualsevol
dels centenars de cançons que ens van deixar els Stones, però com li vaig dir a
la Sandra, la mare d’en Jensen, el títol de la crònica el vaig tenir clar ahir.
Eren les 7 de la tarda en punt quan sortia el darrer dels nanos de l’escola i
es confirmava el primer ple de victòries dels nois de l’escola d’escacs de
Cornellà. I al meu cap ressonava una i altra vegada la veu rogallosa de l’Spike,
el cantant dels Quireboys, “ It’s 7 O’Clock... time for a party ...”, (7
en punt, temps de festa, fent referència a l’hora que comença la Happy Hour en
els pubs anglesos). Els Quireboys van començar a tocar l’any 1984 i es van fer
un bon nom tocant en pubs i sales de concert a Londres, arribant a telonejar
als Guns’n’Roses en la seva gira europea, fins que l’any 1990 van publicar el formidable
album 'A Bit of What You Fancy', amb 12 autèntiques perles, on 7 O’Clock era la
cançó d’inici, i durant molts anys amb la que l’Spike, amb got de whisky en mà,
iniciava els seus concert. Ahir a les 7 de la tarda a les Cotxeres de Sants era
temps de festa i de celebració: amb tres rivals força complicats i
experimentats, en Ferran, en Jensen i en David s’imposaven i demanaven pas a la
joventut que trepitja fort.
Ahir l’equip de suport extern comptava de nou amb la presència
de l’Ana i l’Hugo. La Sandra i la Marta van tenir una decepció tot just em van
veure: havia anat al matí al perruquer de tota la vida (res de Barber Shops de
merda que estan proliferant com a rovellons de cabra per tot arreu). La petitona
Marta volia fer experiments amb les meves xolles, ha ha ha ... A les Cotxeres
ens vam anar retrobant amb tothom, i un cop entrats a la sala, vam anar a fer
el cafè a la Pastisseria Vives de Creu Coberta, ahir acompanyats de la Mar, la
mare d’en Marc Garré, un noi de Vilassar que juga amb el Club d’Escacs d’Argentona,
i amb el que hem coincidit molts anys. Ja ho hem comentat manta vegades: el món
dels escacs és relativament reduït i els que el practiquen acostumen a ser gent
educada, i acabes establint amistats i bones relacions allà on vas i on portes
els teus fills a jugar.
Després de més d’una horeta, vam decidir activar el
nostre sistema cardiovascular fent una passejada pels voltants del Mercat de
Sants, un edifici característic on pots veure la xocant visió d’un Mercadona a
dins; signes del temps. De tornada a les Cotxeres vam veure els primers
triomfadors de la tarda: en Diego Fernandez-Huerta del Club d’Escacs Pallejà i
el nostre Ferran Puig havien guanyat les seves respectives partides i es
posaven amb 5 punts. En Diego portava dos anys sense jugar, però ahir va fer
màgia sobre el tauler, amb un domini espectacular. Quin talent! Mentre en Rafa babejava
revisant amb ell la seva partida, jo m’enduia a l’Hugo i al Ferran a la
gelateria a pagar “la prima” de la victòria: una bona terrina de tres sabors.
En Ferran no va anar a la partida en les millors
condicions. El dia abans al matí havia rebut la segona dosi de la vacuna Pfizer,
i al vespre es va començar a trobar malament. Va passar molt mala nit, dormint
poc i amb mal de cap inclòs, Al matí notava marejos i abans d’anar a Sants s’havia
pres un paracetamol, que li va efecte en arribar i trobar-se amb els amics, i
va començar bé d’ànims la partida. Jugava amb blanques contra l’Emilio Tardio,
un experimentat jugador dels Tres Peons. No va quedar especialment bé a l’obertura,
i en tornar el malestar la partida estava igualada. Després d’un canvi de
peces, va oferir taules al rival per no desgastar-se gaire, i el rival li va
respondre de molt males maneres i de forma molt expressiva i ostentosa que ni
de conya li donava les taules, dient-li “Kaput”, amb el gest del dit cap avall,
cridant que tenia la partida totalment guanyada. L’únic que va aconseguir el
rival va ser donar un al·licient al Ferran per mitigar el malestar. Aprofitant
una imprecisió en Ferran va començar a mobilitzar les peces que va situar
millor, i va capturar un peó, i poc després va començar a escanyar al rival. En
Ferran va plantejar un pla, però no s’esperava que el “
rival que tenia la
partida totalment guanyada” es deixés capturar una torre neta. El domini ja
era ostensible, i poques jugades més tard el rival va abandonar. Bona victòria
i 5è punt en 7 rondes.
Poc després sortia en Francisco Duro, somrient
clarament. Ahir s’enfrontava amb blanques contra el David Bautista del Sant
Andreu, el rival que el dia anterior havia fet taules contra en Josep Salazar. El
Francisco s’havia estat preparant un atac especial contra la índia de rei, i va
poder-lo posar en marxa, quedant ràpidament amb un avantatge posicional, que es
va fer superior quan el rival, amb una errada es va deixar capturar una peça
neta i un peó. A partir d’aquell moment el Francisco va començar a simplificar
com a estratègia per guanyar la partida, contra l’opinió del seu fill Hugo, que
li aconsellava algunes jugades que haurien estat més ràpides. I el cert és que tenia
raó, el nano. Porta temps sense jugar, però segueix tenint la seva meravellosa
visió tàctica. En Francisco, però, ho tenia clar: “dejaos de floritures, que
por la vía fàcil también se gana”, ha ha ha... Molt bona partida ahir del
Francisco.
I poc després va sortir de la sala en Jensen, que es
va quedar una bona estona parlant amb el seu rival, en Guim Olivé, del Club d’Escacs
de Valls. Va resultar ser un noi encantador, que casualment s’ha traslladat a
viure recentment a Cornellà, i al que vam convidar a venir pel club sempre que
vulgui. De fet, tenia bones referències nostres del nostre bon amic Carles Grau.
La partida del Jensen va ser brillant; jugava amb negres i va entrar amb la poc
utilitzada línia del gambit de dama acceptat; la partida va estar igualada tota
l’estona, i es va decidir al final, quan una impressió del rival és aprofitada
pel Jensen per exercir el domini de la columna i trencar totalment la línia
defensiva de les blanques. Gran victòria, que el situa amb 5 punts.
Mentre esperàvem al David van anar sortint els amics
del Pallejà, l’Eric Alegre i el Javier Montero, que havia aconseguit meritòries
taules. I finalment va sortir en David victoriós. En David s’enfrontava amb
blanques contra un rival fort, en Lluís Felix Delgado del Sant Adrià. El rival
li va plantejar una defensa holandesa força digna, però en David va canviar l’alfil
bo del rival, quedant posicionament millor. El rival es va precipitar trencant
el centre abans de temps però en David no ho va saber aprofitar i va buscar un
altre pla atacant la debilitat del peó a e6 que estava clavat i obligant al
rival a perdre temps. Però la partida va seguir igualada. La partida va entrar
en un autèntic ball de bastons entre els dos, buscant-se mútuament les pessigolles
fins que una errada del rival va permetre al David doblar torres i entrar a la
setena fila. El domini posicional era tan gran, que al David se li va escapar
la possibilitat de rematar la partida amb un sacrifici de torre espectacular,
que deixava el rei rival en pilotes davant la dama i el cavall del David. No
obstant ell va optar per guanyar la qualitat amb un doble, que també va ser suficient.
Com havia dit el Duro abans la via fàcil és efectiva i desgasta menys. Bona
partida del David, que se situa amb 4,5 punts.
Ens vam quedar una estona més i vam veure sortir a
diversos companys. En Toni Gallego va sortir enfonsat; acabava de perdre una
partida després d’haver comès una errada colossal. En el grup A s’enfrontava
amb negres contra la Laura Viñolas, una noia sub18 de primer any de gran talent
del Club d’Escacs Figueres. La partida es va mantenir igualada, amb en Toni
intentant buscar la victòria. En el moment final de la partida va canviar
peces, i en la seva anàlisi mental va veure que aconseguia la victòria gràcies
a guanyar l’oposició amb el rei al centre. Quin va ser el problema: que en l’anàlisi
mental del Toni el rei blanc estava a e2 enlloc de f3, de manera que quan tenia
les taules assegurades, fa un d5 que automàticament dona la partida a les
blanques. En Toni se n’adona després, i ja no va esperar que jugués la noia: automàticament
va aturar el rellotge i va abandonar. Un lapsus que va malbaratar una bona
partida. Llàstima.
En Pau Castrillo sortia al cap de poca estona. Ens va comentar
que havia guanyat, però que no estava gaire satisfet amb la partida que acabava
de jugar. Li havia tocat jugar amb negres contra el Miguel Angel Subirats, un
jugador del Club d’Escacs Sant Adrià. Ens va dir que havia jugat bé l’obertura
i que havia quedat amb avantatge, però que després se li va escapar i va haver de
suar de valent per endur-se la victòria. Ell se sent que no està en el seu
millor moment després de tanta inactivitat, i això ho nota en el joc. Esperem
que aquest torneig li permeti tornar a agafar ritme de competició.
En Josep Salazar va ser el darrer dels nostres
jugadors que vam veure sortir. I en veure el gest capcot ja vam intuir que no
havia anat bé. Ahir li va tocar jugar amb blanques contra l’Enrique Sanchez de
Medina, un jugador del Tres Peons. Al Josep li passa també quelcom similar al
Pau, que li falta ritme de competició, i no juga amb la fluïdesa que voldria.
Curiosament en les seves partides queda amb situació d’avantatge, i després
consumeix molt de temps sense trobar els plans adequats del camí de la victòria.
El seu joc no ha perdut toc, però sí troba a faltar definició. Els companys
estem segurs que acabarà el torneig guanyant les dues darreres.
No vam veure sortir ni el Xavi Boloix ni l’Antonio
Moyano, que ahir van perdre les seves partides. Ahir el Xavi jugava amb
blanques contra en Jordi Torres, un rival que s’havia defensat molt bé jugant
contra el Josep Salazar i li va treure mig punt. No tenim cap referència de com
va anar, més enllà que quan sortien els nois deien que estava igualat. Sí que
sabem alguna cosa de la partida de l’Antonio Moyano. Avui anava amb la samarreta
més potent, la dels Manowar, perquè jugava amb negres contra un noi de gran
talent del Peona i Peó, Mark Apinyan, que fa uns anys va jugar al nostre club
amb el Gramenet. Va ser una derrota dolorosa. L’Antonio va entrar en un final
apurat de temps amb cavall i alfil i 4 peons contra torre i 4 peons. L’Antonio
pensava que guanyava, que a més tenia un peó passat. L’Antoni ha anat a
guanyar, pensant que encara que el peó del noi coronava ell també ho feia, però
ho ha calculat malament i ha perdut. Pel que ens fa comentat, el noi ha jugat
molt bé. Es veu que A les 10 jugades l’Antonio tenia un peó d’avantatge però el
noi ha començat a fer trucs tàctics, clavant una peça, igualant posicionament la
partida, i que al final se l’ha endut merescudament. Primera derrota del
torneig, que anava a consolar amb dues cerveses i a pensar en el rival de dema.
I això ha estat tot. La 7a jornada va portar el primer
lideratge en solitari en el Grup B, del Pol Ortiz del club d’Escacs Figueres
amb 6,5 punts, seguit de ben a prop de 4 jugadors amb 6 punts: Rafael Pujante (V
Centenario de San Sebastian de los Reyes), Manmay Chopra(IND), German Walter(St.Adrià)
i Albert Gutierrez(Espiga).
No tenim gaire lluny als jugadors del Cornellà, encara
que sense opcions, però ben classificats:
-Amb 5 punts: Pau Castrillo (15è), Ferran Puig (20è) i
Jensen Broadbent (22è) i
-Amb 4,5 punts: David Terrón (34è)
-Amb 4 punts (i una partida menys): Antonio Moyano
(48è)
-Amb 2,5 punts: Francisco Duro (87è)
-Amb 3 punts: Xavi Boloix (99è)
-Amb 2,5 punts: Josep Salazar (121è)
Pel que fa al grup A, en Toni Gallego porta 1,5 punts
(121è de 151 jugadors).
Salut i escacs
PD: us deixem unes fotos addicionals
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada