dimarts, 24 d’agost de 2021

Obert Internacional Ciutat de Barcelona 2021 - 6a Ronda

 Ciutat de Barcelona, Sants 23/08/2021: “Hard To Handle”

 

Escoles Cornellà-Pallejà: gran talent

Avui començava la 6a ronda, de manera que ja comencem a encarar el final, on es juguen les partides que determinen el marxar satisfet o no del torneig, i cal tenir la sang freda i el cap actiu per gestionar-les, perquè són les partides més complicades. I per titular la crònica no se m’ha acudit res millor que “Hard to handle” (difícil de portar, difícil de gestionar), precisament el sisè tema de l’àlbum de debut dels Black Crowes, “Shake your money maker”, un dels millors grups de rock de la dècada dels 90. La cançó originalment era d’Otis Redding, però els Black Crowes la van portar a un altre nivell.    

Avui el cronista titular ha estat al lloc dels fets, tret de la sala de joc, es clar, on només hi poden entrar els jugadors previ presa de temperatura. Avui anàvem amb una mica de por, doncs un dels nostres jugadors, en Ferran, havia rebut al matí la segona dosi de la vacuna i teníem por que li fes reacció fer-li pujar la temperatura. El noi s’ha trobat bé, i per si de cas s’havia endut un paracetamol per prendre enmig de la partida, encara que els seus mals de cap d’avui no han tingut res a veure amb la vacuna i sí amb el rival.

Avui en el metro hem tornat a coincidir amb en Sebastià Altimir, que ha flipat veient la sincronització dels diferents membres que hem anat entrant en diferents estacions. Una amena conversa fins arribar a les Cotxeres de Sants, on hem coincidit amb els amics del Pallejà, amb els que fem una bona colla. Els nanos són amics, es porten molt bé, i aquestes estones prèvies els van molt bé per desestressar-los, treure transcendència a les partides i entrar a la sala amb un bon somriure als llavis. Avui els nostres tres mosqueters de l’escola, en Ferran, en Jensen i en David, tenien rivals molt forts, conseqüència clara i directa del bon torneig que estan fent. Poc a poc anaven arribant els companys i amics d’altres clubs. Els hem deixat entrant a la sala i hem anat a la pastisseria de rigor, explicant milers d’anècdotes divertides amb el cafè.

Avui hem parlat del debat encès del dia anterior en el grup de l’ACE al voltant del compliment dels protocols de seguretat. El cert és que caldria una unificació de criteris: les distàncies entre els jugadors al Ciutat de Barcelona són força menors a les que es van exigir el passat mes de juny als nostres amics de Sant Boi en l’actiu Josep Lorente o les exigides als amics de Llinars en el seu Obert Internacional. M’abstindré d’opinar sobre si les distàncies en el torneig a Sants són optimes, perquè de fet, són similars a les dels Campionats d’Espanya d’edats a Salobreña. Ara bé, per un club com el Club d’Escacs Sant Boi no li resulta igual admetre un límit de 72 jugadors a que en siguin 108.

Tornem al torneig. Mentre estàvem a la pastisseria Vives de Creu Coberta, ha trucat en Javier Montero, que havia acabat la partida. El seu rival no se li havia presentat, i ja era la segona vegada que li passava. Ha aprofitat per posar-nos al dia de la situació de les partides del Jensen i el David (igualtat), del Diego Fernandez-Huerta (que ja estava millor), de l’Eric Alegre (igualada també) i del Ferran (amb peces canviades però amb el Ferran amb peons doblats). Un cop hem sortit de la pastisseria el Javier ha intentat entrar de nou per actualitzar partides, però no l’han deixat passar (els protocols han funcionat).

Mentre estàvem davant l’auditori ha anat apareixent pel pati interior diversos companys. El primer en Pau Castrillo, que m’ha comentat la bona partida del rival d’ahir, i que tot i perdre es va endur un bon aprenentatge en forma de variant en defensa Pirc. En Pau està acusant la manca de partides. La situació de la pandèmia l’ha allunyat una mica dels escacs per centrar-lo més en la seva vessant professional, que al cap i a la fi, és el que li dona de menjar. Avui s’enfrontava amb blanques contra Francisco Javier Agudo, del Ripollet, i quan ha sortit estava satisfet amb la marxa d ela partida. Al final s’ha acabat imposant, de manera que se situa amb 4 punts.

Mentre parlava amb en Pau ha aparegut en Xavi Boloix, que ha sortit a fumar. En Xavi estava força insatisfet amb el torneig que portava, ja que després de guanyar les dues primeres, duia tres derrotes seguides. Avui s’enfrontava contra un noi belga, Andre Robin. En el moment en que ha sortit a fumar, ens ha dit que tenia la partida malament, però que pensava que li donaria la volta i es podria acabar imposant. Qui no coneix al Xavi pot pensar que va de sobrat, però els companys “l’hem patit”, i sabem que el Xavi juga millor quan està en desavantatge. I de fet avui ha guanyat. Ha aparegut més tard amb un somriure ben explícit al rostre, com un nen petit. I en efecte m’ha dit que quan ha sortit ha vist un pla que li ha funcionat i que li ha  fet dominar la partida. 3 punts de 6 partides.

I pel pati anterior ha aparegut l’Antonio Moyano, que ha sortit un moment a beure aigua. L’Antonio va demanar un bye en la 4a jornada, i portava 3,5 punts de 4 partides jugades. Avui s’enfrontava amb blanques contra en Guerau Benseny, un noi sub-14 del Club d’Escacs Lleida, amb un gran talent i futur. En aquell moment ens ha dit que tenia la partida ben encarrilada, amb el domini d’una diagonal i que pensava que estava millor. La partida ha acabat amb taules. El propi Antonio ens ha dit que el noi ha jugat molt bé, i s’ha defensat prou bé de l’escomesa, i que posteriorment ha estat ell el que s’ha hagut d’esforçar de valent. Han acabat disputant un llarg final de torre i peons, on cap dels dos encertava a veure com es podia guanyar, i després de més de quatre hores, amb un minut al rellotge per l’Antonio i amb cinc minuts pel Guerau, l’Antonio li ha proposat taules i el rival les ha acceptades. Mig puntet valuós, que el situa amb 4 punts, i segueix imbatut.


Malgrat tot, al primer dels jugadors del Cornellà que hem vist sortir ha estat el Francisco Duro. Avui s’enfrontava amb negres contra en Dani Odriozola, un nano sub10 d’Euskadi, concretament de Donosti, que li ha explicat que està federat per un equip navarrés perquè allà no deixen federar als menors de 12 anys. El cert és que el Francisco ens ha dit que el nano l’ha destrossat completament. Li ha jugat una variant (la Gran Prix) contra la seva siciliana, en que li ha llençat la dama i tots els peons a l’atac. El Francisco s’ha vist tota l’estona a remolc, agreujat amb la pèrdua d’una peça i no ha trigat en abandonar.

Poc després arribava el primer dels nostres nois de l’escola, en Jensen Broadbent. Avui li tocava enfrontar-se amb blanques contra un rival potencialment molt fort, en Gerardo Palacios, de la Rubinenca. És un rival força conegut en el circuit, i a Cornellà hem tingut sempre molt bona relació amb ell. El seu nivell real podria estar per sobre dels 2300 d’elo, si s’ho proposés. En qualsevol cas, avui en Jensen s’enduria a casa una bona partida per revisar. I el cert és que en Jensen ha jugat molt bé. El rival ha entrat molt ràpidament amb canvis deixant la partida atracticament oberta. En Jensen ha vist una bona combinació en la que pensava que capturava la qualitat, però se n’ha adonat a temps que el seu alfil era millor que la torre del rival. Després de 23 moviments, el rival li ha proposat taules, i en Jensen les ha acceptades, perquè ha vist que no estava bé. Ha sortit relativament decebut, amb la impressió de que se li havia escapat la victòria, encara que en l’anàlisi posterior ha vist que no era així. Bona partida, bon mig puntet, i segueix imbatut en el torneig, amb 4 punts (dues victòries i quatre taules)

El següent en acabar dels nostres nois ha estat en David Terron. Avui el David s’enfrontava amb negres contra un jugador molt conegut i actiu en el circuit, en Jaume Costa Travé, del Granollers-Canovelles. Són pocs els jugadors que no s’hi ha enfrontat amb ell. És un jugador molt experimentat, que té normes de mestre, que juga excessivament ràpid, i malgrat haver baixat darrerament en seu nivell d’elo, és un rival molt complicat. Li ha jugat la seva tradicional obertura Bird, que el David s’havia preparat amb una línia diferent i poc jugada. En David ha fet una bona partida, sense contagiar-se del ritme ràpid del rival. Els canvis de peces al final no l’han afavorit, i ha quedat en situació complicada, i ha acabat abandonant.

Mentre estàvem mirant amb el David la partida, ha aparegut en Toni Gallego, que avui ha perdut en el grup A contra un rival danès jugant amb negres. No sabem gaire cosa més, més enllà que ens ha dit que l’han guanyat força bé. S’ha quedat amb en David, mirant la partida, i revisant variants que podien haver dut al David a la victòria.

El darrer en acabar ha estat en Ferran Puig, que avui tenia una gran prova de foc jugant amb negres contra en Joan Tortosa, un rival experimentat que ara està en el Club d’Escacs Barcelona, i sobradament conegut al circuit i a casa nostra, on acostuma a jugar el nostre torneig Vallvé. El Francisco Solera li havia dit al Ferran que ni donés records de part seva. El fet és que és un jugador contra el que no resulta fàcil jugar per culpa d’un caràcter que el traeix molt sovint. I de fet, el Ferran ha hagut de gestionar aquestes situacions (recordeu el títol de la crònica? Hard to handle). La partida ha començat igualada, i el Ferran ràpidament ha proposat canviar les dames, cedint l’enroc i quedant-se amb peons doblats. Amb la paciència que el caracteritza, en Ferran ha anat canviant peces fins arribar a un final de torre i cavall mb 4 peons. En Ferran ha sabut jugar bé el final, i el rival l’ha jugat molt malament. I ha començat a treure a relluir el seu mal caràcter: que si algú l’ajudava, que si tenia un mòbil, etc, ... Com els àrbitres ja el coneixen, ha estat el propi àrbitre el que ha tranquil·litzat al Ferran. De fet, ell es va trobar fa un anys, quan era sub14, amb la desagradable sorpresa de trobar-se un mal parit com a rival que va estar tota l’estona provocant-lo. Aleshores va tenir la sort de tenir com a àrbitre la Betty Alfonso, a qui tant trobem a  faltar, i a qui mai he estat prou agraït per com va ajudar-lo en aquella ocasió, tot i que aquell desgraciat va aconseguir descentrar-lo . Avui, però, el Ferran ja té 17 anys, més maduresa, i ha sabut aguantar els renecs, la mala educació i mal perdre del seu rival. Sigui com sigui, bona victòria del Ferran, que suma ja 4 punts.

Hem marxat cap a Cornellà sense saber encara els resultats del Moyano i el Salazar. Més tard hem sabut que en Josep Salazar havia fet taules jugant amb negres contra David Bautista, del Sant Andreu. En Josep Salazar ens ha dit pel whatsapp que el seu rival juga molt bé, que l’elo que té no es correspon amb el seu nivell de joc, i que la partida havia estat molt disputada, donant per bones les taules aconseguides.

Després de la 6a jornada, el Grup B l’encapçalen 3 jugadors (Manuel Pujante, Pol Ortiz i Manmay Chopra) amb 5 ½  punts, seguits per 5 jugadors amb 5 punts.

Queden tres jornades, però sembla complicat que cap dels jugadors del Cornellà s’emporti el torneig, però tenim els jugadors molt ben classificats, la majoria per sobre del seu lloc en el rànquing inicial:

-Amb 4 punts: Pau Castrillo (24è) l’Antonio Moyano (26è, amb una partida menys), Jensen Broadbent (33è) i Ferran Puig (34è)

-Amb 3,5 punts: David Terrón (52è)

-Amb 3 punts: Xavi Boloix (78è)

-Amb 2,5 punts: Josep Salazar (107è) i Francisco Duro (109è)

 

Pel que fa al grup A, en Toni Gallego porta 1,5 punts (114è de 151 jugadors).

 

Salut i escacs,


Us deixem unes fotos addicionals


Dolços instants

Els tres mosqueters de Cornellà - avantmatx

Els tres mosqueters - postmatx

Ni Madness, ni Beatles, ... una merda d'organització!

Comprovant com s'escapa una partida

Jensen-Javier 

Els coordinadors consolant el 1r nen que ha perdut

Jensen revisant amb Javier la seva partida

El somriure del David veient com guanyava el Ferran 


 

Comentarios en el Blog

Visites

Hola a tots

Hola, que tal?

El nostre club, com tot en aquesta vida, s'està modernitzant, i una d'aquestes coses per poder aconseguir-ho, és estar a internet.

Hem confeccionat aquest blog, i us mantindrem informats de tot el que passa, no només al voltant del nostre club, sinó també tot el relacionat amb el nostre apassionat esport, art, ciència .... que són els Escacs.


Serà un blog en continu creixement, i sempre intentarem tenir-lo tant al dia, com actualitzat, i sempre donant-li més articles, per a tots en general, des dels nostres magnífics jugadors, fins als nois de l'escola, com als pares i familiars, amics, i qualsevol simpatitzant dels Escacs.


Desitjo que us agradi, que participeu amb els vostres comentaris, amb les vostres idees, que si són possibles es faran realitat.


Una salutació, i ens anem veient pel club.
El nostre TEMPLE, "El TEMPLO"

El vostre amic

Francisco Xavier Solera