Ciutat de Barcelona, Sants 20/08/2021: “Tumbling
Dice”
La tercera jornada del Ciutat de Barcelona coincidia
amb la mateixa absència de fets destacables al món. Tan sols a casa nostra es
destacava les mobilitzacions dels ramaders contra Mercadona pel preu als qual
els obliga a vendre la llet. Particularment, em fan molt pena els ramaders, que
fa anys que estan putejats per una legislació que els escanya, que la premsa
els invisibilitza excepte quan hi ha mancança de notícies, i que en aquells
moments destaquen més la “performance” de llençar llet que no pas la denúncia
de l’abús de posició dominant al que els sotmeten les distribuïdores alimentàries.
I tenen un problema addicional: són catalans, i com en aquest país de merda on
vivim tot ha de ser modèlic sinó vols ser bandejat per radical i perseguit judicialment
i policial, no faran com els francesos, disposats a tornar a tallar caps a la
Bastilla si algú no respecta les seves condicions. Conclusió: la “mala llet” es
fa eterna.
En fi, tornarem al món dels escacs, on la mala llet
només sura quan perds una partida, i te n’adones que ha estat per culpa teva.
Després de les bones actuacions dels dos primers dies, als jugadors del Cornellà els esperaven rivals durs, o si menys no, tan durs com ells. Avui el viatge ha estat molt plàcid i hem arribat molt bé de temps. I mentre en Xavi Boloix anava a fer el cafè de rigor amb la dificultat d’haver de replegar monedes ben petites, hem vist com anaven arribant diversos amics i coneguts. Això és una de les virtuts del món dels escacs, que allà on vas tens algú amb qui has compartit una bona estona. Avui hem tingut el plaer de gaudir de la companyia dels pares dels nostres amics del Pallejà, en Pere i el Javier.
Els companys anaven arribant: en Toni, en Josep, l’Antonio,
... i anaven entrant, així que nosaltres hem anat a Pastisseria Vives de Creu
Coberta a fer el nostre cafetonet, mentre com de costum, la Sandra i la Montse,
que arriben sempre després de treballar, tapaven el forat del seu estomac amb
alguna delícia sòlida. Avui, a més, la petitoneta Marta ha tingut per fi el seu
bastonet de pa, que les simpàtiques noies de la pastisseria li havien reservat.
A la seva edat, tot són petits moments de felicitat durant el dia, tot i que
segurament no els valorarà fins que tingui la nostra.
Allà hem estat debatent sobre la proposta de competició
Interclubs de la Federació. Al llarg d’aquests dies, molts dels amics d’altres
clubs amb els que ens hem trobat han estat parlant sobre aquesta competició.
Nosaltres veiem clar des de fa temps que hi ha interès en tornar a l’activitat
presencial per part de molts jugadors, així que facilitar una competició que ho
permeti ha estat una bona iniciativa. De totes maneres, fins que no es vegi el
nombre de clubs que hi participen, no se sabrà realment si serà exitós o no.
Encara estàvem a la pastisseria quan en Sergio
Fernandez-Huerta del Pallejà ha trucat al Pere Alegre. Tant ell com el seu fill
Diego havien acabat la partida i els dos havien guanyat. El telèfon del Diego
el tenia el Rafa, perquè un cop havia entrat a la sala, allà li han dit que no
el podia tenir i ha sortit corrent a fora, a demanar-nos si li podíem guardar
el telèfon. El que no sospitàvem en aquell moment és el debat que al voltant d’aquest
tema es generaria avui.
El cas és que mentre estàvem amb la família
Fernandez-Huerta, ha aparegut també l’Eric Alegre, que avui ha guanyat la seva
primera partida, i ho ha fet amb solvència. I quan ha sortit s’ha trobat amb l’ovació
amb onada inclosa de l’expedició del Cornellà, prou coneguda en les
celebracions dels campionats d’edats que tant enyorem, ha ha ha, ... Deu haver
estat prou explícita i sonora, perquè de sobte ha obert la porta de l’auditori un
dels àrbitres i ens ha mirat amb cara de pomes agres, ha ha ha ... Realment ens
hauríem hagut de contenir una miqueta, en això sí que tenen raó.
I mentre esperàvem, hem vist que sortia un moment al patí interior de fora el nostre company Antonio Moyano, que avui tenia una partida duríssima contra un del millors jugadors del grup B, l’Adrian Garcia del Jake, al que coneixem prou bé, perquè ha vingut tot sovint a casa nostra a participar en les nostres competicions. Avui l’Antonio ha vingut amb una samarreta d’estètica militar, perquè ens ha dit que volia venir amb lo més combatiu que ha trobat, ha ha ha ... S’acostat al tancat de filferro i m’ha comentat una cosa que m’ha deixat glaçat: li han comentat que a un bon conegut nostre del club (el nom del qual ometré), molt bon jugador, el van enxampar en un torneig mirant el mòbil. Francament, als dos ens ha caigut un mite. I val a dir que al vespre, un cop acabat el torneig, en el grup de whatsapp del club s’ha comentat àmpliament el tema. D’aquí m’ha vingut el títol de la crònica d’avui, la gran cançó “Tumbling Dice” que els Rolling Stones van incloure l’any 1972 en el seu “Exile on Main St”. Curiosament el dia anterior parlava de l’àlbum “Sixes, Sevens and Nines” dels Junkyard, i no m’estranyaria que el nom de l’album hagués sortit de la lletra d’aquesta cançó dels Stones. La cançó cita en altre un moment la frase “low down gamblers cheatin' like I don't know how” (que es podria traduir més o menys com a jugadores mediocres que fan trampes sense saber com), i per aquesta cita l'he utilitzada com a títol del que seria el tema del dia d'avui. Més endavant ho veureu.
El següent en acabar ha estat en Xavier Boloix. Avui el Xavi li tocava jugar contra un dels rivals més forts de la competició, l’Eduardo Castro Quijano, un noi sub16 de l’equip asturià Antonio Rico, que feia poc havia competit a Salobrenya, acabant amb 5 punts el campionat, i amb 6 punts el de ràpides. No obstant, en Xavi Boloix jugava amb blanques, i això li donava certes opcions. Al Xavi, però, avui se li han adjuntat dos elements en contra: la manca de ritme de competició i el fet que des que hem agafat el metro estava convençut que avui no guanyava. I el cert és que ha jugat excessivament ràpid i malament. Davant la siciliana del rival ha plantejat el gambit morra que tan bons resultats li dona, però ha comés una errada que no només li ha costat un cavall, sinó que li ha fet quedar malament. No ha trigat gaire en abandonar. Avui no ha estat el seu dia, però de moment porta 2 de 3 punts.
En Xavi ens ha posat una mica al dia de com anaven les
partides dels companys: ens ha dit que el David i en Josep estaven molt bé, i
que la resta de partides estaven igualades. Mentre hem vist el David Guix, de
Les Franqueses, que és l’entrenador d’en Marc Garré, i hem aprofitat per
presentar-li al Pere Alegre, doncs el Diego Fernandez-Huerta havia estat testimoni
de la injustícia que va rebre el seu alumne, per si volia considerar necessari
la citació d’un testimoni si es decidia a presentar una reclamació.
Ens hem assegut a la cafeteria del carrer Olzinelles amb
els amics del Pallejà a esperar la resta dels nois. Allà hem fet algunes
partidetes ràpides. En Pere estava seguint les partides en directe, i ens deia
que en Pau Castrillo no estava gaire bé. Jugava amb negres contra un rival fort
del Club d’Escacs Valls. Al Pau tampoc l’hem vist avui, però ens hem endut una
sorpresa quan al final del dia hem vist a chess-results que havia guanyat. El
propi Pau ens ha explicat a través de dos missatges de veu al whatsapp del club
com havia anat. Resulta que el Pau estava mosquejat perquè el seu rival s’aixecava
sovint per anar al lavabo i s’enduia la seva ronyonera. Ha acabat presentant una
reclamació a l’àrbitre, que de bon començament no li han donat la raó, però
quan han comprovat que dins la ronyonera el rival duia un telèfon mòbil, li han
acabat donant la partida per guanyada.
Pel que es veu, la normativa deixa clar que no pots
portar a sobre cap mòbil; pots deixar el mòbil dins d’una motxilla, bossa o
ronyonera, però si t’aixeques de la taula per anar al lavabo no pots portar la
ronyonera si a dins duus un telèfon mòbil o dispositiu electrònic. L’equip
arbitral li ha donat al punt al Pau per infringir la normativa, però no l’ha
desqualificat perquè no ha pogut demostrar que hagués estat utilitzant el mòbil.
Val a dir que aquest tema ha generat un intens debat, que ha iniciat l’Antonio
en compartir la confidència explicada anteriorment en aquesta crònica. No volem
els tramposos, però avui en dia el mòbil és tan imprescindible com un DNI o la
cartera. Crec que l’organització hauria de facilitar un servei de custòdia dels
telèfons mòbils, ni que fos pagant, però el problema és que ningú es vol fer
responsable. Hi ha gent del nostre club que ho té clar: si no poden endur-se la
ronyonera quan surten a fumar o van al lavabo, no juguen cap torneig. De fet,
al nostre company Bosco li van robar la ronyonera mentre ell s’havia aixecat, i
no la va poder recuperar, ni tampoc el contingut: claus, diners, documentació,
mòbil, ...
Mentre esperàvem al C/Olzinelles hem vist que s’anava caminant
en Toni Gallego, que avui s’enfrontava en el grup A amb negres contra un
extraordinari jugador, un noi d’Almeria que es diu Ciro Revaliente que juga en
el prestigiós equip del Circulo Mercantil. En Toni juga aquest torneig força
cansat, ja que a la feina li han assignat el torn de nit, i per ell ja és una
victòria aguantar davant el tauler sense adormir-se. I en seu grup qualsevol
rival és fortíssim. Només cal veure la llista de grans jugadors i jugadores que
encara no han puntuat després de 3 rondes per adonar-se’n. I avui en Toni ha
perdut, i quedant-se amb 0.5 punts de 3 possibles.
I poc després arribava en David Terron. I ha valgut la pena venir a aquest torneig només per veure l’exhibició de tàctica del David d’avui. No he vist les partides del torneig, però sí sé que la seva partida mereixeria estar entre les millors que he vist en tot l’any. I això que avui li tocava un rival molt fort, l’Eleuterio Daimiel del Club d’Escacs la Lira, un jugador que li treu 300 punts d’elo FIDE. En David duia les blanques, i ens ha mostrat i comentat la seva partida; si ja és una delícia contemplar el seu vistós estil de joc, escoltar la passíó que hi posa quan comenta les seves partides és per treure el pitet i babejar de plaer. Ell s’havia preparat la partida, i com acostuma a passar, res a sortit com esperava, així des del primer moviment ha agafat la iniciativa i no l’ha deixada, i ha aprofitat la primera imprecisió del rival per fer el seu primer cop de destral tàctic i capturar una peça neta amb una jugada de 24 admiracions, com diria el nostre company Ricard Fabregas. El rival ha intentat buscar activitat, però ha caigut en un segon parany del David, que li ha caçat una segona peça, sense capturar-la. El cavall del rival no tenia sortida, i enlloc d’afanyar-se a capturar-lo, ha acabat de millorar les seves peces, canviar les necessàries per evitar contrajocs, i donar l’estocada final, quedant-se amb dos alfils contra peons. El rival ha abandonat. En David se situa amb 2 punts de 3 possibles, havent disputat 3 partides contra rivals fortíssims.
Passaven més de tres hores i encara esperàvem als tres companys del Cornellà i al Javier Montero, que seguien jugant. Aprofitant una trucada rebuda al mòbil, m’he allunyat de la cafeteria, ja que entre les nostres veus i les dels pares dels jugadors del Llinars que teníem al costat era impossible escoltar res, i m’he acostat de nou davant la porta de l’auditori. Allà m’he trobat al Marc Garré, que havia guanyat, i poc després veig assegut davant la porta al Francisco Duro, que estava passant la seva partida en l’aplicació del mòbil. Avui el Francisco s’enfrontava amb blanques contra en Lluis Felix Delgado, del Sant Adrià, un jugador del que tenia poques referències. Tot el que sabia era per les partides de chess-results, i era força amic de jugar la defensa holandesa. El Francisco avui li ha tocat perdre. El seu rival s’ha sabut posicionar millor i aviat ho ha materialitzat en avantatge. La partida ha estat llarga, i en tot moment s’ha vist a remolc, tot i que ha anat intentant donar-li la volta, però avui no era el seu dia. Es queda amb 1,5 punts de 3 possibles.
Mentre estava amb el Francisco comentant la partida,
han sortir el Josep Salazar i el Javier Montero. El Josep no ha sortit gens
content. Li ha tocat jugar amb blanques contre Jordi Torres, del Vilafranca. En
Josep ha jugat molt bé i ha aconseguit un bon avantatge, i en tota la partida
ha estat millor. Ha arribat a tenir 4 peons d’avantatge, però no veia la manera
de trencar la partida i el temps s’anava consumint, i ha optat per cedir un
punt demanant taules, que el rival ha acceptat. Se situa també amb 1,5 punts de
3 possibles.
Hem marxat cap a la cafeteria l’Olzinelles, on el
Javier Montero ha estat rebut pel seu pare, president i amics de Cornellà amb
una gran ovació. No en va, avui ha aconseguit una gran victòria contra un rival
molt fort del Tres Peons, l’Hector Aparicio, i se situa amb 2,5 punts. Ja només
quedaven dins el Moyano i el Ferran. Tots els companys i amics deien que el Ferran
tenia la partida guanyada però que encara li quedava temps, i que el Moyano
estava lluitant per les taules. Els nois del grup, inconscients com ells sols,
han anat a intentar colar-se dins la sala. En David ha entrat, però en Jensen
quan estava a la porta ha vist en Marc Garré i ha anat a parlar amb ell. Quan després
els dos han intentat entrar, s’han trobat amb la negativa de l’àrbitre. El
David havia estat més llest, cosa que preocupava força al seu pare Rafa, que
temia que tanta inconsciència li costés el punt que tant li havia costat
guanyar, ha ha ha...
El cert és que després de 4 hores i 20 minuts, en Ferran
aconseguia la seva victòria, completant una jornada magnífica pels joves del
Baix Llobregat: victorìes del Diego, l’Eric, el Javier, el David i el Ferran, i
meritòries taules del Jensen. El Ferran
ha jugat amb blanques contra Juan Luís Cabillas Martinez, un jugador veterà del
Club de Ajedrez Ruy López de Chiclana de la Frontera, a Cadis. I la partida ha
estat disputada, tot i que en cap moment el rival del Ferran ha estat millor.
En Ferran ha sabut jugar molt bé, canviant peces quan tocava i buscant un final
en el qual se sentís bé. En la jugada 21 ha aconseguit un peó de més i una
posició molt favorable. Poc després en una bona combinació ha fet un doble aconseguint
una peça d’avantatge, ja que el rival ha vist que si cedia només la qualitat
quedava posicionament molt pitjor. Ha acabat amb torre i alfil contra torre, i
ha aconseguit tancar-li la torre, moment que ha aprofitat per millorar els seus
peons i rei, i després canviar les torres per tenir un final amb un alfil i
peons contra peons, on encara que lentament, la partida era seva. El rival no
ha abandonat i ha intentat el recurs de l’ofegat, però al Ferran se li dona
molt bé els finals i sabia que li tocava
perdre temps amb l’alfil, fins que al final el rival ha acabat el seu martiri i
ha abandonat després de 68 moviments. El Ferran se situa amb 2 de 3 punts.
Nosaltres hem marxat, mentre l’Antonio Moyano seguia
lluitant la seva partida contra l’Adrian Garcia del Jake. Pel que ens deien el
David i el Ferran era un final de cavall i peó (Adrian) contra alfil (Antonio).
En David sostenia que si es jugava bé la partida la guanyava el rival del
Moyano, mentre el Ferran opinava que acabaria en taules. Després en Moyano ens
ha comentat que durant la partida ha estat bé, amb força igualtat per tots dos bàndols.
El seu rival ha anat apretant, i en una imprecisió, l’Antonio s’ha quedat amb
peó de menys i lluitant per les taules, que finalment ha aconseguit. El cert és
que l’Antonio ha quedat molt satisfet del resultat de la partida tenint en
compte com ha anat tot plegat, i se situa en 2,5 punts de 3 possibles.
Després de 3 rondes, hi ha 10 jugadors que encapçalen
la classificació amb 3 punts, entre els quals es troba el nostre company Pau
Castrillo, seguit de 18 jugadors amb 2,5 punts entre els quals es troba el nostre
company Antonio Moyano. I destacable que els nostres tres joves jugadors de l’escola
portin 2 punts.
De moment, l’actuació dels jugadors de Cornellà ens
deixa un bon sabor de boca.
Salut i escacs
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada