diumenge, 8 d’agost de 2021

Campionat d'edats sub18 d'Espanya: 5a i 6a Jornada (rondes finals 7-8-9)

Divendres 30/07/21: High Fidelity



Avui el dia s’ha llevat amb boira; una lleugera boira que cobria tota la Costa Tropical i que no ens deixava veure ni el Castell de Salobrenya. De fet la boira ha anat pujant i baixant fins que ha anat desapareixent a la tarda.



El que no estava emboirat avui era el Ferran, que afrontava la darrera jornada de matí i tarda amb optimisme. Se sent a gust jugant, tot i que una mica disgustat amb els resultats perquè se li havien escapat tres partides dominades. I és que en aquest campionat, el so de la música que sona és de gran qualitat, i d’aquí el títol de la crònica d’avui, “Alta Fidelitat” en homenatge a un gran llibre de Nick Hornby, que explica les cabòries d’un noi desorientat que no sap què vol fer, que porta un negoci de venda de discs de vinil a Nova York, i que tot ho acaba reduint  a les llistes del Top 5 de les millors cançons per a cada situació de la seva vida. Per cert, val a dir que aquesta és una de les poques obres que conec que fou portada al cinema molt convincentment per Stephen Frears, amb John Cusack bordant-ho com a actor. 

Avui però, i sense ànims de desorientar als nous, l'organització ja havia provocat un canvi: la sala de joc. Ignoro els motius, però ja no es jugava a la sala de convencions de l’edifici annex, i les partides passaven a disputar-se a la Sala Torres, una gran sala interior situada just a sota de la piscina de l’hotel. En Ferran, però, no estava gens desorientat i ha estat un dels primers en entrar a la sala, mentre la majoria de nois i noies feien allò que tan poc li agrada al Ferran: fer-se fotos, amb la família, amics, preparadors, ... aquest cop amb el mar de fons. Com esperàvem una altra partida llarga, avui ens hem acostat fins a la immensa Platja de Poniente de Motril a fer una passejada pels més de 3 quilometres del passeig que porta fins al Port.


Al Ferran li tocava jugar amb negres contra en Cristian Gomez Logrosan, un noi sub18 del potent equip Bargas-Soliss de Toledo (Castella La Manxa). El rival tenia un elo molt més alt que el del Ferran, molta més experiència en aquest campionat, i li esperava una partida dura. Tot i així, en Ferran ha tornat a treure el seu esperit agressiu, disputant la iniciativa des del primer moment, focalitzant l'atac al flanc de dama. Imaginatiu, com sempre, ha trobat una combinació en que cedia la qualitat a canvi d’un fort atac, però no ha calculat bé totes les opcions, i s'ha trobat amb una defensa en que el rival ha aconseguit aturar totes les amenaces. El Ferran ha quedat malament, i ha anat a remolc la resta de la partida, fins que una nova imprecisió li ha donat al rival un avantatge decisiu i ha abandonat.

A la tarda, sorprenentment, li tornava a tocar jugar amb negres. El sorteig no li ha estat gens favorable, ja que només havia jugat tres partides amb blanques i ara li tocava afrontar la seva cinquena partida amb negres. El rival del Ferran era en Javier Anton Ortiz, un noi de la seva edat de Parla (Madrid), en teoria més assequible que el rival del matí, si bé en aquest torneig no hi ha cap rival fàcil. La partida se li ha posat de cara molt aviat; tot just sortint de l’obertura, en Ferran ha preparat un truc tàctic que el rival no ha vist i ha aconseguit capturar un alfil net. Amb peça de més, el Ferran ha exercit el domini de la partida, simplificant peces, i aprofitant noves errades del rival per obtenir una qualitat addicional. Ha acabat la partida d’una manera elegant: cedint la qualitat, i deixant-se capturar la peça per coronar el peó. Bona partida. El Ferran sumava ja tres punts

 

Dissabte 31/07/21: L’escuma dels dies

Darrera ronda, i alhora jornada final. Si ahir el dia es llevava ben tapat i emboirat, avui el dia es llevava lleugerament ventós, i amb el mar ben picat degut als efectes dels forts vents "alíseos". Hi havia força mar de fons i les onades anaven creixent. 


Avui ens tocava abandonar ja Salobrenya. I ho vam notar sobretot la nit anterior. Les portes de les habitacions del costat no paraven d’obrir-se i tancar-se, i malgrat les parets i els vidres tancats, se sentia clarament els crits i xiscles propis dels adolescents que es diverteixen d’incògnit, secretament, malgrat les amenaces d’expulsió del director del torneig. Era la darrera nit per alguns, tot i que la majoria encara passarien una nit més per jugar el Campionat de ràpides l’endemà.

És tot un univers particular, vitalista i despreocupat, i no podia trobar millor títol per la crònica que el del genial llibre de Boris Vian. Per mí, una de les millors obres que s’han escrit mai, i de les pitjors adaptacions cinematogràfiques. L’escuma dels dies és una història surrealista on l’autor crea personatges ficticis, universos irreals, un llenguatge propi i transcorre en una atmosfera musical, que quan t’atrapa no pots deixar de llegir fins al final, un final que no vols que arribi mai. El títol mateix fa una referència a allò que sents quan et prens una bona cervesa i et deixa el regust de l’escuma final a la boca. S’acaba aquest any l’univers vitalista dels nois i noies en el Campionat d’Espanya.

Al llibre de Boris Vian, un banquer li pregunta a Colin, el personatge principal, a què es dedica a la vida, i ell li respon: “Aprenc coses, i estimo la Chloe”. Amb aquesta senzillesa probablement s’autodefinirien molts dels nois in noies que han participat al Campionat d’Escacs, des dels més petits que ho van fer a Sant Joan fins als més grans que acaben entre avui i dema: “aprenen coses i estimen els escacs”.

En el cas del Ferran, s’acaba una mica abans, perquè ell no estava inscrit en el torneig de ràpides. Ell sabia que avui era la seva la darrera vivència en aquest univers, perquè sabem que la Federació Espanyola no està gens convençuda de fer una competició sub20 com a Catalunya, i volia fer una bona partida perquè li quedés a la bona l’escuma de l’experiència de Salobrenya.  

Abans de comentar la seva partida, però, comentaré que el Campionat ha acabat amb un triple empat en les tres primeres posicions, amb 7,5 punts i el sistema de desempat ha decidit les posicions:


Campiona: Maria Eizaguirre (Monzón, Huesca, ARAGÓ)

Sots-Campió: Guerau Massagué (Club Escacs Lleida, CATALUNYA)

Tercer: Juan Labiano (Oberena, NAVARRA)

El nivell del torneig ha estat espectacular i molt dur. És destacable que per primera vegada a la història del campionat en modalitat d’escacs mixtes, una noia ha estat la campiona, amb 16 anys d’edats, fent-ho en el seu primer any a la categoria. Ha fet un torneig sensacional, amb 7 victòries, unes taules i una derrota. També han fet un gran torneig els altres dos nois que han empatat a punts amb ella, havent obtingut 6 victòries i 3 taules, i acabant imbatuts. Els escacs és de les poques disciplines esportives en que nois i noies competeixen en igualtat de condicions, i tant de bo victòries com aquesta serveixin d’al·licient perquè més noies s’acostin al món de les 64 caselles.

Pel que fa a la Delegació Catalana l’han representat 19 jugadors: 12 nois i 5 noies, i el delegat ha estat en Jordi Magem. Tenint en compte que al llarg de les 9 rondes hi ha hagut enfrontaments entre jugadors de la delegació, els jugadors/es han aconseguit 92 punts dels 171 possibles (un 53,8%), amb un balanç positiu en general: amb 7.5 punts Guerau Massague (Escacs Lleida); amb 6.5 punts Pedro Antonio Ginés i Carles Martin (Club Escacs Barcelona, si bé el 1r format a Aragó i el segon a Pallejà); amb 6 punts Joana Ros (Sant Boi) i Sergi Prats (Llinars); amb 5,5 punts en Josep Mª Ribera (Geva-Cea Andorra); amb 5 punts en Victor Alvarez (Foment); amb 4,5 punts Saul Marabajan (Sant Andreu), Guillem Arias (Foment), Eduard Dominguez (Cor de Marina Badalona), Gorka Parra (Llinars), i Gabriel Vargas (Peona i Peó); amb 4 punts Laura Viñolas (Figueres), Alba de Lomas (Argentona), Anaïs Garcia (Peona i Peó) i Alex Alcón (Geva-Cea Andorra); i amb 3,5 punts Abel de Santiago (Gran Penya Vilanova), Vinyet Palau (Escacs Lleida) i en Ferran Puig del Cornellà.







I el darrer rival del Ferran seria en Pablo Conde Chamizo, un noi de la delegació andalusa, del Club Cultural Tussam de Sevilla, amb més elo i més experiència que el Ferran. La nit anterior se’n va anar a dormir aviat, i no va mirar res per preparar-se la partida. Ell ja havia tingut els inputs de diversos nois del campionat que juguen línies diferents de les que es poden trobar a les xarxes, i va preferir descansar. No semblava que anés a ser una partida fàcil, però el Ferran jugava amb blanques, i estava prou confiat. I no ha estat fàcil, no. I el matx no ha durat gaire; ha estat el més curt que ha disputat en el campionat. La partida ha estat igualada tota l’estona; ambdós rivals han volgut intercanviar-se ràpidament les peces, i anar a disputar el final, terreny on el Ferran se sent molt còmode. Els dos han demanat taules a l’adversari, que han estat rebutjades, però finalment la tercera proposta ha estat acceptada.

El Ferran acaba el campionat amb 3 punts i mig, havent jugat a un gran nivell. A nivell personal, el resultat li sembla escàs, i més d’haver vist com se li escapaven quatre partides que tenia dominades, però marxa satisfet de l’experiència i del creixement personal que li ha suposat adonar-se que tenia prou nivell per competir amb els millors.

I amb la participació del Ferran, acaba la presència per primer cop del Club d’Escacs Cornellà als Campionats d’Espanya, que van començar el David i el Jensen en la categoria sub16. Els tres han assolit el seu màxim nivell de joc en aquest campionat. Es pot dir que en cap de les vint-i-set partides que han disputat han tingut cap errada en l’obertura, i en la majoria d’elles han quedat millor que els rivals. Aquesta evolució en el nivell de joc és la traducció de l’evolució del nivell de l’Escola del Club d’Escacs de Cornellà, i estem convençuts que aquesta no serà la darrera participació del club a Salobrenya, perquè per sota hi ha canalla que apunta alt.



 

 

 

 

Comentarios en el Blog

Visites

Hola a tots

Hola, que tal?

El nostre club, com tot en aquesta vida, s'està modernitzant, i una d'aquestes coses per poder aconseguir-ho, és estar a internet.

Hem confeccionat aquest blog, i us mantindrem informats de tot el que passa, no només al voltant del nostre club, sinó també tot el relacionat amb el nostre apassionat esport, art, ciència .... que són els Escacs.


Serà un blog en continu creixement, i sempre intentarem tenir-lo tant al dia, com actualitzat, i sempre donant-li més articles, per a tots en general, des dels nostres magnífics jugadors, fins als nois de l'escola, com als pares i familiars, amics, i qualsevol simpatitzant dels Escacs.


Desitjo que us agradi, que participeu amb els vostres comentaris, amb les vostres idees, que si són possibles es faran realitat.


Una salutació, i ens anem veient pel club.
El nostre TEMPLE, "El TEMPLO"

El vostre amic

Francisco Xavier Solera